Aquesta tesi es va centrar en les organitzacions esportives volunt\u00e0ries, espec\u00edficament en la figura del club esportiu, el qual exerceix un rellevant rol en el foment de l\u2019esport i l\u2019activitat f\u00edsica, actuant com a dinamitzador de pr\u00e0ctiques democr\u00e0tiques, de desenvolupament personal i col\u00b7lectiu, entre altres funcions.
La pregunta b\u00e0sica del projecte va ser: \u00bfen quina situaci\u00f3 es troben i quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques dels clubs esportius xilens?
En l\u2019\u00e0mbit te\u00f2ric, es va dissenyar un model de quatre dimen\u00adsions que abordava els clubs des d\u2019una perspectiva externa a una interna, i des de l\u2019aspecte general a l\u2019espec\u00edfic. Per estructurar aquest model, es va rec\u00f3rrer a les teories del Tercer Sector, de l\u2019Elecci\u00f3 Institucional i dels stakeholders, el marc legal i administratiu i les caracter\u00edstiques constitutives dels clubs.
L\u2019estudi va ser descriptiu, exploratori i de tall transversal. Es va aplicar una enquesta presencial al president del club, utilitzant un q\u00fcestionari que tenia com a base un de realitzat a Catalunya al qual es van efectuar les adaptacions necess\u00e0ries perqu\u00e8 respongu\u00e9s a la realitat xilena. La mostra va ser probabil\u00edstica, aleat\u00f2ria, estratificada, amb afixaci\u00f3 proporcional i va estar composta per 150 clubs de la Regi\u00f3 del Biob\u00edo a Xile. Per a l\u2019an\u00e0lisi de les dades es va emprar l\u2019estad\u00edstica descriptiva, i per generar la tipologia dels clubs es va rec\u00f3rrer a l\u2019an\u00e0lisi per conglomerats.
Com a resultats rellevants, es va determinar que els clubs apareixien sobretot quan la societat xilena presen\u00adtava millors condicions per a la seva constituci\u00f3 i desenvolupa\u00adment. Quan a les caracter\u00edstiques es va determinar el seg\u00fcent: hi havia un baix nivell de professionalitzaci\u00f3 i poca especialitzaci\u00f3; es concretaven els processos de participaci\u00f3 democr\u00e0tica fonamentals; existia una baixa participaci\u00f3 femenina en tots els \u00e0mbits; la majoria dels clubs tenien una estructura petita de persones; presentaven una oferta esportiva principal limitada, per\u00f2 diversa en activitats alternatives; el treball voluntari era present en la majoria dels clubs per\u00f2 el nivell era baix en relaci\u00f3 amb la mida que tenien; hi havia una escassa pres\u00e8ncia de professionals i personal remunerat; posse\u00efen baixos pressupos\u00adtos i depenien molt dels recursos p\u00fablics, la qual cosa es reflectia en l\u2019alta relaci\u00f3 que tenien amb l\u2019Estat. Els resultats permeten indicar que els clubs xilens es troben en una etapa d\u2019associacionisme incipient o en desenvolupament adaptant-se a les demandes del sistema esportiu, demostrant una gran diversitat en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques analitzades. Les dades anteriors permeten afirmar que no existeix un tipus \u201c\u00fanic\u201d de club.<\/p>\n\n