Les diferents l\u00ednies de recerca que tracten d\u2019entendre el comportament t\u00e8cnic i t\u00e0ctic del futbolista en la realitat del joc, es caracteritzen per dos aspectes b\u00e0sics. En primer lloc l\u2019evid\u00e8ncia que la major part del partit el jugador es troba sense la possessi\u00f3 de la pilota i, en segon lloc, que el futbol \u00e9s un esport que exigeix una constant interpretaci\u00f3 t\u00e0ctica. Es tracta d\u2019un esport funcionalment canviant en cadascuna de les seves accions, provocant seq\u00fc\u00e8ncies de joc sempre noves i diferents entre si. L\u2019objectiu de l\u2019article \u00e9s realitzar una proposta per desglossar el desmarcatge, un dels conceptes m\u00e9s importants per a l\u2019atacant sense pilota. El desmarcatge \u00e9s el concepte que ha de permetre la continu\u00eftat del joc oferint solucions al posse\u00efdor, estant en condicions \u00f2ptimes per poder rebre la passada. L\u2019an\u00e0lisi del desmarcatge es realitza tenint en compte la realitat canviant en les seq\u00fc\u00e8ncies de joc, des de l\u2019enfocament del model did\u00e0ctic funcional, i a partir dels criteris d\u2019interacci\u00f3 que estructura Sol\u00e0 (2010): assoliment de l\u2019objectiu f\u00edsic (oposici\u00f3), harmonitzaci\u00f3 t\u00e8cnica (col\u00b7laboraci\u00f3) i modificaci\u00f3 de la seq\u00fc\u00e8ncia motriu (atac i defensa). El desmarcatge es desglossa en dues fases de construcci\u00f3: fase d\u2019acoblament i fase de passada.<\/p>\n\n