La present tesi doctoral t\u00e9 els seg\u00fcents objectius: identificar el comportament de l\u2019alumnat amb TDAH diferenciant entre conductes desitjables i conductes no desitjables; descriure les intervencions docents, amb base en la utilitzaci\u00f3 de t\u00e8cniques de modificaci\u00f3 de conducta, en resposta a les conductes desitjables i no desitjables de l\u2019alumnat amb TDAH, i analitzar l\u2019efecte de la seva conducta despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 docent, valorant si la mateixa roman o es modifica despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Es tracta d\u2019un estudi de casos m\u00faltiples on han participat sis professors d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) i sis alumnes diagnosticats amb TDAH de cicle mitj\u00e0 (4rt curs) i cicle superior (5\u00e8 i 6\u00e8 curs) d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria al llarg d\u2019un curs escolar. L\u2019investigador va adoptar el rol d\u2019observador no participant. Va utilitzar notes de camp per identificar el comportament de l\u2019alumnat amb TDAH, descriure les intervencions docents i analitzar-ne els efectes davant la conducta de l\u2019alumnat. A continuaci\u00f3, es va entrevistar al professorat d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica per poder complementar la informaci\u00f3 de les observacions realitzades. Les dades quantitatives es van analitzar a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi descriptiva i inferencial. Les dades qualitatives es van analitzar a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de contingut dels registres narratius. Entre els resultats m\u00e9s destacats es va observar una pres\u00e8ncia de conductes desitjables del 19% i de conductes no desitjables del 81%. Tamb\u00e9 es va observar un 16% d\u2019intervencions docents d\u2019acord amb t\u00e8cniques per augmentar o mantenir la conducta (lloan\u00e7a, atenci\u00f3, contacte f\u00edsic, recompenses i privilegis) i un 84% d\u2019intervencions docents d\u2019acord a t\u00e8cniques per disminuir o eliminar la conducta (refor\u00e7ament diferencial de taxes baixes, RTB, c\u00e0stig, cost de resposta, temps fora, instruccions directives, instruccions interrogatives, instruccions informatives i extinci\u00f3). Les conclusions m\u00e9s rellevants s\u00f3n: a) el professorat hauria de crear situacions perqu\u00e8 les conductes desitjables es donessin amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia: evitar cues per realitzar un exercici, incloure explicacions durant la pr\u00f2pia activitat, prescindir de reunions perllongades per explicar una situaci\u00f3 nova, controlar la durada de les explicacions, que l\u2019alumnat formi part de l\u2019explicaci\u00f3, o b\u00e9 que formi part de la demostraci\u00f3 dirigida pel professorat durant la classe, proximitat f\u00edsica entre el professorat i l\u2019alumnat a l\u2019hora de realitzar una explicaci\u00f3, entre d\u2019altres; b) utilitzar amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia les t\u00e8cniques per augmentar o mantenir la conducta, i c) utilitzar les t\u00e8cniques de refor\u00e7ament o les t\u00e8cniques positives (RTB), m\u00e9s que el c\u00e0stig, l\u2019extinci\u00f3 o les instruccions, ja que, segons aquest estudi, tamb\u00e9 s\u00f3n eficaces.<\/p>\n\n