El clima motivacional cap a l\u2019esport, a trav\u00e9s de la teoria de les fites d\u2019assoliment, representa un dels factors psicosocials m\u00e9s estudiats en la pr\u00e0ctica esportiva i en la doc\u00e8ncia de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, ja que determinades orientacions podran constituir estils de vida actius m\u00e9s saludables. Aquest estudi, realitzat en una mostra de 490 estudiants universitaris que cursen grau en Educaci\u00f3 prim\u00e0ria, t\u00e9 com a objectiu definir el clima motivacional cap a l\u2019esport, aix\u00ed com establir relacions segons el sexe i el tipus de poblaci\u00f3. Com a instruments es van utilitzar el q\u00fcestionari PMCSQ-2 (Newton, Duda, & Yin, 2000) i un q\u00fcestionari ad hoc<\/em> per a variables de tipus sociodemogr\u00e0fic. Es van obtenir difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives en les dues dimensions del clima motivacional segons el sexe dels estudiants, determinant que el clima tasca era m\u00e9s elevat en les dones i el clima ego en els homes. Aix\u00ed mateix, es van mostrar associacions estad\u00edstiques en tots els seus factors excepte per a esfor\u00e7\/millora. Segons el tipus de poblaci\u00f3, es va revelar que els estudiants universitaris que residien en poblacions urbanes mostraven majors puntuacions en clima ego.<\/p>\n\n