Introducci\u00f3<\/em>. El futbol base demanda un tractament \u00e8tic que inclogui no sol aspectes preventius enfront de la viol\u00e8ncia sin\u00f3 tamb\u00e9 la promoci\u00f3 de conductes proesportives. Per a aix\u00f2 es requereixen programes degudament dissenyats i instruments d\u2019avaluaci\u00f3 adaptats a cada context.
Objectius<\/em>. Els dos objectius principals d\u2019aquesta tesi van ser: 1. Dissenyar un model d\u2019intervenci\u00f3 per a la promoci\u00f3 del joc net-esportivitat destinat a futbolistes de categoria alev\u00ed i verificar la seva efic\u00e0cia, i 2. Contextualitzar els instruments d\u2019avaluaci\u00f3 existents per a l\u2019an\u00e0lisi de les orientacions cap a l\u2019esportivitat al futbol alev\u00ed.
Mostra<\/em>. Van participar cent vuitanta-quatre futbolistes federats d\u2019entre 10 i 12 anys d\u2019edat (n\u2009=\u2009184).
Procediment<\/em>. Es va dissenyar i desenvolupar durant dues temporades consecutives (2011-2012 i 2012-2013) un programa d\u2019educaci\u00f3 en valors de deu setmanes de durada.\u00a0
Per valorar l\u2019efic\u00e0cia del programa es va rec\u00f3rrer a l\u2019Escala multidimensional d\u2019orientacions cap a l\u2019esportivitat (MSOS). Es va realitzar una adequaci\u00f3 mostral de l\u2019instrument a la realitat particular del futbol alev\u00ed. Per a aix\u00f2 cada \u00edtem de la versi\u00f3 espanyola va ser substitu\u00eft per una situaci\u00f3 pr\u00e0ctica de joc, es va reduir el nombre d\u2019\u00edtems i es va redactar la cinquena subescala en positiu.
An\u00e0lisi estad\u00edstica.<\/em> Per analitzar l\u2019efic\u00e0cia del programa d\u2019intervenci\u00f3 es va realitzar una an\u00e0lisi descriptiva (mitjana, desviaci\u00f3 est\u00e0ndard), de la significaci\u00f3 intragrup (prova de Wilcoxon) i de la significaci\u00f3 intergrup (test exacte de Fisher\u2019s). A m\u00e9s, es van valorar les propietats psicom\u00e8triques de l\u2019instrument d\u2019avaluaci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019estudi de la fiabilitat mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de consist\u00e8ncia interna, es va aportar un estudi factorial i es va analitzar la sensibilitat de l\u2019instrument.
Resultats<\/em>. Els participants al programa, en comparaci\u00f3 amb aquells que no van rebre tractament educatiu, van millorar significativament (p\u2009<\/em><\u2009.05): la seva actitud enfront del frac\u00e0s, la cortesia cap a l\u2019oponent, l\u2019atenci\u00f3 i inter\u00e8s pel jugador lesionat i el respecte a l\u2019\u00e0rbitre quan s\u2019equivoca. El programa va resultar inefica\u00e7 per millorar l\u2019honestedat de l\u2019esportista. En el grup control es va apreciar un descens de la percepci\u00f3 de conductes de fair play. En relaci\u00f3 amb la versi\u00f3 adaptada al futbol alev\u00ed de l\u2019escala MSOS, aquesta consta de 21 \u00edtems, subdividits en les dues subdimensions (factors personals i socials), gaudeix de bona fiabilitat (\u03b1\u2009<\/em>>\u20090.6) i acceptable validesa de constructo (KMO\u2009=\u2009.657; \u03c72<\/em> = 688.5; g.l. 210; p<\/em>\u2009<\u2009.000).
Conclusions<\/em>. Els resultats obtinguts permeten pensar que la inclusi\u00f3 de programes educatius a les planificacions esportives resulta beneficiosa com a element preventiu enfront de la tend\u00e8ncia cap a la p\u00e8rdua de valors en el futbol.<\/p>\n\n