La pr\u00e0ctica del muntanyisme gaudeix en l\u2019actualitat d\u2019una gran popularitat entre els nostres esportistes. Els muntanyencs que es mouen en grans altituds es veuen exposats freq\u00fcentment a climatologies molt adverses i vies de gran dificultat f\u00edsica i t\u00e8cnica, per\u00f2 possiblement l\u2019enemic m\u00e9s temible al que s\u2019han d\u2019enfrontar t\u00e9 a veure amb els indesitjables efectes de la hip\u00f2xia. La present recerca se centra a constatar possibles deterioracions en les habilitats del pensament d\u2019un grup de muntanyencs exposat a altituds extremes (per sobre dels 5.500 metres), sense l\u2019ajuda d\u2019oxigen suplementari. Per a aix\u00f2 hem comptat amb la participaci\u00f3 de muntanyencs de tres expedicions als \u201cvuitmils\u201d Manaslu, Makalu i Gasherbrum II als quals es van aplicar proves d\u2019aptituds mentals abans, durant i despr\u00e9s de cada expedici\u00f3. La singularitat d\u2019aquest estudi resideix a haver-hi incorporat resultats de proves realitzades en altituds extremes, en concret a 5.800, 6.200 i 6.000 metres respectivament. Els resultats posen de manifest que de totes les \u00e0rees i funcions cognitives avaluades, sembla que les m\u00e9s afectades pels efectes de la hip\u00f2xia han estat les relacionades amb la capacitat de raonament abstracte, espacial i verbal. Les deterioracions m\u00e9s evidents es van observar en altitud, persistint aquestes al cap d\u2019una setmana de tornar. Despr\u00e9s de sis mesos aquests d\u00e8ficits es van recuperar per complet.<\/p>\n\n