Ancorada en el mar de la modernitat, la pedagogia de l\u2019esport continua navegant entre les raons objectivistes del conductisme i les interpretatives del cognitivisme, dues teories educatives hegem\u00f2niques que confien en l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una veritat o l\u00f2gica universal. En aquest article realitzem una revisi\u00f3 cr\u00edtica d\u2019aquests paradigmes amb la finalitat de demostrar com els seus sup\u00f2sits deterministes han redu\u00eft o limitat el desenvolupament esportiu. En el seu lloc, i com a alternativa, proposem avan\u00e7ar cap a una pedagogia relacional que, des d\u2019una ra\u00f3 ecol\u00f2gica, ens permeti afrontar amb \u00e8xit els reptes i desafiaments educatius de l\u2019esport en l\u2019era postmoderna.<\/p>\n\n