Introducci\u00f3<\/em>. Tradicionalment s\u2019han desenvolupat bases de dades biomec\u00e0niques\u00a0per a homes i dones on s\u2019han identificat les difer\u00e8ncies en els patrons de marxa. La descripci\u00f3 d\u2019un patr\u00f3 per sexe est\u00e0 basada en la premissa que les mesures antropom\u00e8triques, com l\u2019al\u00e7ada, no influeixen sobre els par\u00e0metres de la marxa humana despr\u00e9s de la normalitzaci\u00f3. L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser examinar les difer\u00e8ncies en la marxa entre grups d\u2019al\u00e7ada. M\u00e8todes. Es van analitzar els\u00a0par\u00e0metres espai-temporals i cinem\u00e0tics de 29 dones i 31 homes, distribu\u00efts en grups considerant els percentils 25, 50 i 75 d\u2019al\u00e7ada de la poblaci\u00f3 espanyola. Les mesures es van recollir utilitzant un sistema de captura de moviment 3D (VICON). Es van realitzar comparacions de mitjanes entre grups d\u2019al\u00e7ada (Kruskal-Wallis) (\u03b1\u2009<\/em>=\u20090,05). Resultats<\/em>. Els resultats van indicar que les dones amb major i menor al\u00e7ada presentaven percentatges superiors de suport (p\u2009<\/em>=\u20090,031) a causa de l\u2019augment del temps de doble suport (p<\/em>\u2009=\u20090,020). Les dones en els grups centrals d\u2019al\u00e7ada van mostrar un avan\u00e7ament de l\u2019enlairament del peu del s\u00f2l (p\u2009<\/em>=\u20090,018), ocasionat per la lleugera disminuci\u00f3 de la fase de suport. Els homes amb menor al\u00e7ada van mostrar major flexi\u00f3 plantar de turmell que els homes alts (p\u2009<\/em>=\u20090,033), a causa que la menor longitud dempeus va implicar la necessitat d\u2019una major extensi\u00f3 de turmell en l\u2019enlairament del peu. L\u2019al\u00e7ada hauria de considerar-se en l\u2019estudi de la marxa, per la seva utilitat a la planificaci\u00f3 de programes de tractament, l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019exosquelets de reeducaci\u00f3 de la marxa o el disseny d\u2019ortesi\u00a0i pr\u00f2tesi.<\/p>\n\n