La nataci\u00f3 per a persones amb discapacitat f\u00edsica est\u00e0 organitzada sota un sistema de classificaci\u00f3 funcional que divideix als nedadors en 10 classes en funci\u00f3 del grau de discapacitat. Des de la realitzaci\u00f3 dels primers Jocs Paral\u00edmpics (JP) de Roma el 1960, les marques en nataci\u00f3 paral\u00edmpica han millorat amb el pas dels anys. L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser realitzar una an\u00e0lisi comparativa de la competici\u00f3 en les finals de 100 metres estil lliure en els JP de Pequ\u00edn 2008 i de Londres 2012, per valorar el grau de maduresa d\u2019aquesta prova. La mostra estudiada va ser de 248 nedadors (128 corresponen als JP de Pequ\u00edn i 120 als JP de Londres) distribu\u00efts entre les classes S2 a S10. En ambd\u00f3s JP i en tots dos g\u00e8neres es van realitzar comparacions a nivell intraclasse i interclasse per a cadascuna de les variables estudiades, establint-se una comparativa per a tots dos g\u00e8neres entre les dues competicions. Les variables objecte d\u2019estudi analitzades van ser el temps total de prova (TT) i la velocitat (V), analitzant per a cadascuna la seva mitjana, m\u00e0xim, m\u00ednim, desviaci\u00f3 est\u00e0ndard i % de desviaci\u00f3 est\u00e0ndard. En la comparaci\u00f3 entre Jocs, els resultats obtinguts en tots dos g\u00e8neres mostren que les mitjanes de TT i V milloren en totes les classes, exceptuant la classe S9 femenina. Aquestes difer\u00e8ncies s\u00f3n solament significatives a les classes S4 masculina i S10 femenina, per la qual cosa podem afirmar que la nataci\u00f3 paral\u00edmpica en la prova de 100 metres estil lliure ha aconseguit un alt grau de maduresa.<\/p>\n\n