Malgrat els esfor\u00e7os de la psicologia de l\u2019esport durant d\u00e8cades per comprendre la relaci\u00f3 entre autoefic\u00e0cia i rendiment esportiu, la realitat multivariant de l\u2019esport no ha perm\u00e8s aconseguir conclusions universals i generalitzables a la diversitat competitiva. El present estudi va tenir com a objectiu analitzar el grau de consist\u00e8ncia entre la percepci\u00f3 d\u2019\u00e8xit conductual d\u2019un porter de waterpolo d\u2019alt nivell i el seu rendiment observable en competici\u00f3. Per al mesurament de la percepci\u00f3 d\u2019\u00e8xit conductual es va utilitzar l\u2019Escala d\u2019autoefic\u00e0cia d\u2019\u00e8xit per a porters de waterpolo (Argudo, De la Vega, Tejero, & Ruiz, 2013). Per al mesurament del rendiment es van analitzar tots els llan\u00e7aments rebuts pel porter en un campionat europeu i en un campionat mundial. Els resultats indiquen una baixa associaci\u00f3 entre la percepci\u00f3 d\u2019\u00e8xit conductual declarada per l\u2019esportista i la seva conducta en competici\u00f3 (p<\/em>\u2009=\u2009,34, p<\/em>\u2009=\u2009,035), de tal manera que l\u2019esportista es percep m\u00e9s eficient del que revelen les dades (p<\/em>\u2009=\u2009,033, dc\u2009<\/em>=\u20090,24). Es discuteixen les troballes en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n