{"id":1208,"date":"2020-01-01T08:41:35","date_gmt":"2020-01-01T08:41:35","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=1208"},"modified":"2020-10-05T07:42:13","modified_gmt":"2020-10-05T07:42:13","slug":"relacio-entre-activitat-fisica-infantil-i-suport-percebut-estudi-de-casos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/relacio-entre-activitat-fisica-infantil-i-suport-percebut-estudi-de-casos\/","title":{"rendered":"Relaci\u00f3 entre activitat f\u00edsica infantil i suport percebut: estudi de casos"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi pretenia con\u00e8ixer els nivells d\u2019activitat f\u00edsica, de suport de familiars i amics per a la pr\u00e0ctica i les relacions entre l\u2019activitat i el suport, en funci\u00f3 del g\u00e8nere i el curs dels escolars. Van participar 81 homes i 73 dones que cursaven de 3r a 6\u00e8 curs d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, amb edats entre els 8 i els 13 anys (M <\/em>= 9.82, DE <\/em>= 1.35). Es va dur a terme un estudi de cas de tipus epidemiol\u00f2gic conductual, i es van administrar els instruments: Parent Support Scale, Peer Support Scale i Physical Activity Questionnaire for Older Children. Els homes van realitzar m\u00e9s activitat f\u00edsica (p <\/em>< .001) i van percebre m\u00e9s suport que les dones, sent tamb\u00e9 superiors les de l\u2019alumnat de 3r respecte a 6\u00e8 curs. Existia relaci\u00f3 entre l\u2019activitat f\u00edsica de les noies i el suport familiar (p <\/em>< .001) i entre el suport d\u2019amics i l\u2019activitat f\u00edsica en funci\u00f3 de totes les categories de les variables independents (p <\/em>< .05). En conclusi\u00f3, els homes i els alumnes de 3r curs van realitzar m\u00e9s activitat f\u00edsica i percebien m\u00e9s suport que les noies i que els alumnes de 6\u00e8 curs, respectivament, i el suport dels amics va estar m\u00e9s relacionat amb l\u2019activitat f\u00edsica que el dels familiars. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> educaci\u00f3 prim\u00e0ria<\/span>, escolars<\/span>, nivells d\u2019activitat f\u00edsica<\/span>, suport d\u2019amics<\/span>, suport familiar<\/span>, suport social<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica (AF) \u00e9s \u201cqualsevol moviment corporal produ\u00eft per la contracci\u00f3 del m\u00fascul esquel\u00e8tic que augmenta la despesa energ\u00e8tica per sobre d\u2019un nivell basal\u201d (US Department of Health and Human Services, 2018, p\u00e0g. 29<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Existeix evid\u00e8ncia cient\u00edfica per a afirmar que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica recomanada aporta beneficis a nivell fisiol\u00f2gic, psicol\u00f2gic i social a la persona que la realitza (Sanz, 2018<\/a>). En el cas dels nens i adolescents, sembla haver-hi un consens internacional perqu\u00e8 practiquin 60 minuts\/dia d\u2019activitat f\u00edsica d\u2019intensitat moderada a vigorosa (US Department of Health and Human Services, 2018<\/a>) <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s dif\u00edcil con\u00e8ixer els nivells d\u2019activitat f\u00edsica de la poblaci\u00f3 (Lai\u00f1o et al., 2017<\/a>), tot i que es poden emprar diversos m\u00e8todes, com el de l\u2019enquesta. En relaci\u00f3 amb aquest tipus, s\u00f3n nombrosos els q\u00fcestionaris dissenyats, sent uns dels m\u00e9s utilitzats el Physical Activity Questionnaire for Older Children (PAQ-C) i el Physical Activity Questionnaire for Adolescents (PAQ-A) (Kowalski et al., 2004<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Malgrat estar ben documentats els beneficis de l\u2019activitat f\u00edsica, la majoria de les persones no compleix les recomanacions de pr\u00e0ctica, com van obtenir, per exemple: L\u00f3pez et al. (2016)<\/a> amb nens de 8 i 9 anys de la regi\u00f3 de M\u00farcia, i Sanz (2018)<\/a> a S\u00f2ria amb adolescents de 12 a 16 anys. <\/p>\n\n\n\n

Els nivells de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica dels diferents grups de poblacions estan condicionats per nombrosos determinants, en concret, Craggs et al. (2011)<\/a> n\u2019esmenten l\u2019exist\u00e8ncia de 60. Respecte a nens i adolescents, l\u2019edat i el g\u00e8nere s\u00f3n dos dels quals tenen m\u00e9s relaci\u00f3 amb aquests nivells (L\u00f3pez et al., 2016<\/a>; Sanz, 2018<\/a>). Con\u00e8ixer els factors que determinen aquests nivells en una poblaci\u00f3 concreta afavoreix que es puguin realitzar intervencions per a consolidar i\/o incrementar aquesta pr\u00e0ctica. <\/p>\n\n\n\n

Encara que no existeix unanimitat de tend\u00e8ncia en els resultats obtinguts en diferents estudis, un altre dels factors que sembla tenir certa influ\u00e8ncia en els nivells d\u2019activitat f\u00edsica dels nens \u00e9s el suport social, ent\u00e8s aquest com l\u2019ajuda i assist\u00e8ncia intercanviades a trav\u00e9s de les relacions socials i transaccions interpersonals (Heaney i Israel, 2008<\/a>). Sobre la base de Hardy i Crace (1993, en Bianco i Eklund, 2001)<\/a> existeixen vuit tipus de suport social que s\u2019agrupen en tres categories: emocional, informatiu i tangible. <\/p>\n\n\n\n

Hi ha diversos estudis que han tingut com a objectiu analitzar la relaci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica i el suport social, per\u00f2 la majoria se centren en la poblaci\u00f3 adolescent o adulta. Sanz (2018)<\/a> va realitzar un estudi amb adolescents i va obtenir nivells de suport de familiars i amics superiors en alumnes respecte alumnes, nivells superiors en l\u2019alumnat de 1r d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria obligat\u00f2ria (ESO) respecte al de 4t, i relaci\u00f3 positiva i significativa entre aquest suport i diferents variables d\u2019activitat f\u00edsica. <\/p>\n\n\n\n

Un altre dels determinants dels nivells d\u2019activitat f\u00edsica i del suport social \u00e9s el tipus de municipi en qu\u00e8 viu la poblaci\u00f3 participant (Craggs et al., 2011<\/a>). Els municipis rurals s\u00f3n aquells que tenen una densitat de poblaci\u00f3 inferior als 150 habitants\/km2 (500 al Jap\u00f3 i Corea) i els urbans els que la tenen superior (Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic, OCDE, 2011<\/a>). Des de la incorporaci\u00f3 d\u2019Espanya a la Uni\u00f3 Europea el 1986, les seves zones rurals es caracteritzen per: auge de l\u2019agricultura industrial, descens de poblaci\u00f3, augment de l\u2019\u00fas de mitjans tecnol\u00f2gics i de la productivitat, i la liberalitzaci\u00f3 i internacionalitzaci\u00f3 dels mercats agroalimentaris (Tol\u00f3n i Lastra, 2007<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019estudi realitzat per Sanz (2018)<\/a>, els homes de zones urbanes tamb\u00e9 van obtenir nivells superiors de despesa energ\u00e8tica mitjana di\u00e0ria en activitats f\u00edsiques moderades-vigoroses i durada mitjana de pr\u00e0ctica d\u2019activitats f\u00edsiques moderades-vigoroses. La mateixa tend\u00e8ncia es va observar respecte a la despesa energ\u00e8tica mitjana di\u00e0ria. Tamb\u00e9 es van obtenir nivells superiors de suport de familiars respecte a la seva pr\u00e0ctica en les zones urbanes, per\u00f2 lleugerament superiors en les zones rurals respecte al suport d\u2019amics. A m\u00e9s, l\u2019autor destaca que s\u00f3n escassos els estudis realitzats sobre aquest tema, m\u00e9s encara amb nens. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb el que s\u2019ha exposat, es realitza el seg\u00fcent estudi amb una triple finalitat: 1) con\u00e8ixer el suport social que perceben els nens de zones rurals de familiars i amics respecte a la seva pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica; 2) con\u00e8ixer els nivells de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica de l\u2019alumnat de zones rurals; 3) identificar el tipus de relaci\u00f3 existent entre els nivells de pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i el suport que perceben per a aquesta. Per a aix\u00f2 es diferencien els resultats en funci\u00f3 del g\u00e8nere i el curs dels escolars. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de l\u2019estudi <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es va dur a terme un estudi de cas de tipus epidemiol\u00f2gic conductual (Dishman et al., 2013), amb car\u00e0cter descriptiu de l\u2019activitat f\u00edsica, del suport de familiars i amics que percebien els alumnes d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (EP) de zones rurals per a la seva pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i correlacional entre l\u2019activitat i el suport.<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els tres centres educatius participants van ser: Centre d\u2019Educaci\u00f3 Infantil i Prim\u00e0ria (CEIP) Benet XIII (Illueca, Saragossa); CRA (Centre Rural Agrupat) Porta d\u2019Arag\u00f3 (Ariza i Cetina, Saragossa), i CRA Riu Ribota (Ani\u00f1\u00f3n, Villarroya de la Serra i Cervera de la Ca\u00f1ada; Saragossa). Els percentatges d\u2019alumnat de cada centre participant van ser 40.9%, 37.7% i 21.4%, respectivament. <\/p>\n\n\n\n

Aquests centres s\u00f3n considerats com de zona rural d\u2019acord amb les dades de l\u2019Institut Nacional d\u2019Estad\u00edstica (INE, 2018)<\/a> i del Instituto Aragon\u00e9s de Estad\u00edstica (IAE, 2018)<\/a>, els municipis en qu\u00e8 es troben tenen una densitat de poblaci\u00f3 inferior als 150 habitants\/km2 (OCDE, 2011). Concretament, la densitat de poblaci\u00f3 de Ani\u00f1\u00f3n era de 13.77 habitants\/km2, la de Ariza de 10.99 habitants\/km2, la de Cervera de la Ca\u00f1ada de 9.79 habitants\/km2, la de Cetina de 7.66 habitants\/km2, la d\u2019Illueca de 122.25 habitants\/km2 i la de Villarroya de la Serra de 5.1 habitants\/km2. A m\u00e9s, aquestes zones rurals s\u00f3n considerades com a remotes perqu\u00e8 no estan pr\u00f2ximes a una ciutat (Goerlich et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La poblaci\u00f3 diana va estar formada per tots els alumnes dels dos CRA, i un grup-classe per curs de 3r a 6\u00e8 del CEIP, els quals van ser triats facilitant que poguessin respondre als q\u00fcestionaris el mateix dia. <\/p>\n\n\n\n

Els participants van ser 154 alumnes (81 homes i 73 dones) d\u2019EP. Els alumnes cursaven 3r, 4t, 5\u00e8 i 6\u00e8 curs, amb edats dels 8 als 13 anys (M <\/em>= 9.82, DE <\/em>= 1.35). <\/p>\n\n\n\n

Els criteris per a l\u2019exclusi\u00f3 dels participants van ser: 1) l\u2019alumne no respon correctament als q\u00fcestionaris administrats i, 2) l\u2019estudiant considera com a at\u00edpica la setmana sobre la qual es formulen les preguntes dels q\u00fcestionaris. <\/p>\n\n\n\n

La distribuci\u00f3 dels participants en funci\u00f3 del curs i el g\u00e8nere s\u2019expressa a la taula 1. <\/p>\n\n\n\n

A tots els participants de la poblaci\u00f3 diana se\u2019ls va facilitar un document de consentiment-informat, el qual van lliurar signat pels seus pares o tutors legals abans de la fase d\u2019acc\u00e9s a les aules. <\/p>\n\n\n\n

Instruments <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En la recerca es van utilitzar tres instruments: una escala per a con\u00e8ixer el suport que percebien els nens dels seus familiars respecte a la seva pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica, una altra escala similar a l\u2019anterior per\u00f2 referida al suport d\u2019amics i un q\u00fcestionari per a con\u00e8ixer els nivells d\u2019activitat f\u00edsica dels alumnes. <\/p>\n\n\n\n

Les escales utilitzades van ser les dissenyades per Prochaska et al. (2002)<\/a> (Parent Support Scale i Peer Support Scale), les quals permeten mesurar el suport dels pares i el dels iguals durant una setmana normal, i tradu\u00efdes al castell\u00e0 per Sanz (2018)<\/a>. Aquestes escales van estar formades per cinc \u00edtems en escala Likert de 0-4, sent 0 que cap vegada i 4 que tots els dies. Les preguntes als familiars eren: 1) \u00e0nim percebut; 2) realitzaci\u00f3 conjuntament; 3) proporci\u00f3 de mitj\u00e0 de transport; 4) visionat durant la pr\u00e0ctica, i, 5) comentari de si ho estava fent b\u00e9. L\u2019escala per als amics era: 1) \u00e0nim em\u00e8s perqu\u00e8 els seus amics la realitzin; 2) \u00e0nim rebut per a realitzar-la; 3) realitzaci\u00f3 conjunta; 4) manifestaci\u00f3 de burles d\u2019altres companys, i, 5) comentari sobre si ho estava fent b\u00e9. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1<\/strong>
Caracter\u00edstiques dels participants <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Existeixen altres estudis que van utilitzar aquestes escales de suport social (Fern\u00e1ndez et al., 2008<\/a>; Prochaska et al., 2002<\/a>; Sanz, 2018<\/a>), obtenint consist\u00e8ncies internes entre .68 i .9 en a de Cronbach per a l\u2019escala de familiars i entre .71 i .86 per a la d\u2019iguals. En aquesta recerca, les consist\u00e8ncies internes van ser .74 i .61, respectivament. <\/p>\n\n\n\n

El q\u00fcestionari d\u2019activitat f\u00edsica utilitzat va ser el PAQ-C, dissenyat per a nens de 8 a 14 anys (Kowalski et al., 2004<\/a>) i validat per a poblaci\u00f3 espanyola per Mart\u00ednez-G\u00f3mez et al. (2009)<\/a>. S\u2019hi van incloure nou \u00edtems en escala Likert de 1-5 sobre la base de l\u2019activitat realitzada durant els set dies anteriors. Cada participant va obtenir una puntuaci\u00f3 final del seu nivell d\u2019activitat f\u00edsica entre 1-5, sent superior a major nivell d\u2019activitat. Aquest q\u00fcestionari ha estat utilitzat en multitud d\u2019estudis, com en els de Manchola-Gonz\u00e1lez et al. (2017)<\/a> i Muros et al. (2017)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Procediments <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, es va redactar el projecte de recerca, el qual va ser presentat davant les direccions dels centres educatius. El projecte recollia de manera expl\u00edcita i minuciosa tots els elements de l\u2019estudi dissenyat, posant l\u2019accent principalment en el compliment de la legislaci\u00f3 vigent i dels principis \u00e8tics acceptats per a la realitzaci\u00f3 de recerques educatives. Segons P\u00e9rez et al. (2009)<\/a>, aquests principis s\u00f3n: participaci\u00f3 volunt\u00e0ria i informe consentit, evitar tot risc de mal f\u00edsic o ps\u00edquic, confidencialitat, anonimat i causar les menys alteracions possibles en els centres. <\/p>\n\n\n\n

El projecte tamb\u00e9 inclo\u00efa el protocol d\u2019actuaci\u00f3 en l\u2019administraci\u00f3 dels q\u00fcestionaris el dia d\u2019acc\u00e9s a les aules i al tractament posterior d\u2019aquestes, preservant els principis esmentats anteriorment. <\/p>\n\n\n\n

El projecte va ser aprovat pel claustre de professors dels centres, comptant amb l\u2019assessorament dels professors especialistes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, vetllant aquests especialistes i els seus directors per al compliment dels acords i estant informats sobre tot el que succeia en relaci\u00f3 amb aquest. <\/p>\n\n\n\n

Una vegada obtinguts els permisos dels m\u00e0xims responsables dels centres, es van lliurar els documents de consentiment-informat a la poblaci\u00f3 diana, la qual els havia de retornar signats pels seus pares o tutors legals; amb aix\u00f2 s\u2019asseguraven que eren conscients sobre les caracter\u00edstiques de l\u2019estudi que es realitzaria i autoritzaven l\u2019escolar a participar-hi. <\/p>\n\n\n\n

El dia acordat d\u2019acc\u00e9s a les aules, cada participant va respondre de manera individual als q\u00fcestionaris durant un temps de 15-20 minuts, sota la supervisi\u00f3 de l\u2019investigador principal i dels responsables dels centres educatius. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una vegada administrats els q\u00fcestionaris, es va procedir a realitzar l\u2019an\u00e0lisi de dades, amb el programari IBM SPSS versi\u00f3 20. <\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, es va realitzar la prova K-S de normalitat, obtenint que les variables de suport social no seguien una distribuci\u00f3 normal, al contrari que la d\u2019activitat f\u00edsica. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, per a comparar les mitjanes de suport social en funci\u00f3 del g\u00e8nere es va aplicar la prova U <\/em>de Mann-Whitney; i en funci\u00f3 del curs, la H <\/em>de Kruskal- Wallis. Per a comparar els nivells d\u2019activitat f\u00edsica en funci\u00f3 del g\u00e8nere es van utilitzar les proves de Levene i de t <\/em>de Student per a mostres independents, i per a fer-ho en funci\u00f3 del curs les proves de Welch i Tukey. A m\u00e9s, es van incloure els estad\u00edstics d <\/em>de Cohen i eta quadrat parcial relatius a la grand\u00e0ria de l\u2019efecte. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, per a estudiar la relaci\u00f3 entre les variables de suport social i d\u2019activitat f\u00edsica es va aplicar la prova de correlaci\u00f3 de Spearman. <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la taula 2 es presenten els estad\u00edstics obtinguts del suport de familiars que perceben els alumnes respecte a la seva pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica. Com es pot observar, en funci\u00f3 del g\u00e8nere, els homes van percebre m\u00e9s suport social general i en tres dels cinc \u00edtems que integraven l\u2019escala. A m\u00e9s, es va obtenir difer\u00e8ncia significativa (p <\/em>\u2264 .01) entre les mitjanes de l\u2019\u00edtem referit a proporcionar transport en funci\u00f3 del g\u00e8nere i una mida de l\u2019efecte de d <\/em>= 0.44. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 2<\/strong>
Estad\u00edstics descriptius del suport de familiars percebut pels nens<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En funci\u00f3 del curs de l\u2019alumnat, s\u2019observa que l\u2019alumnat de 5\u00e8 d\u2019EP va obtenir en quatre \u00edtems puntuacions superiors de suport percebut, a m\u00e9s de la mitjana de l\u2019escala. D\u2019altra banda, va existir un predomini de puntuacions m\u00e9s altes en 3r respecte a 6\u00e8, encara que no hi ha un descens progressiu en la resta de cursos. Es van aconseguir difer\u00e8ncies significatives a nivell de p <\/em>\u2264 .05 entre les mitjanes dels \u00edtems relatius a realitzar activitat f\u00edsica conjunta i de p <\/em>\u2264 .01 entre les de dir-li els seus familiars que feia b\u00e9 l\u2019activitat i la de la mitjana de l\u2019escala. <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019an\u00e0lisi posterior de Tukey es va apreciar que la rellev\u00e0ncia en l\u2019\u00edtem referit a realitzar junts activitat f\u00edsica es va deure a la difer\u00e8ncia existent entre 5\u00e8 i 6\u00e8 de prim\u00e0ria, la referida a dir-los que la feien b\u00e9 a la difer\u00e8ncia entre 3r-5\u00e8 i 4t-5\u00e8 i la mitjana de l\u2019escala entre 4t i 5\u00e8. Aquestes difer\u00e8ncies ho van ser a nivell de p <\/em>\u2264 .05. Les mides de l\u2019efecte eta quadrat parcial <\/em>van ser: .06 per al primer \u00edtem esmentat anteriorment, .09 per al segon, i .08 per a la mitjana de l\u2019escala, respectivament. <\/p>\n\n\n\n

A la taula 3 es mostren els estad\u00edstics de suport d\u2019amics en funci\u00f3 del g\u00e8nere i el curs. En funci\u00f3 de la primera variable, els nois van aconseguir puntuacions superiors en tots els \u00edtems de l\u2019escala, inclosa la puntuaci\u00f3 mitjana. Es van obtenir difer\u00e8ncies significatives a nivell p <\/em>\u2264 .01, en els \u00edtems referits a realitzar activitat f\u00edsica junts i dir-li que la feia b\u00e9, amb unes mides de l\u2019efecte de 0.36 i 0.43 respectivament. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 3<\/strong>
Estad\u00edstics descriptius del suport d\u2019amics percebut pels alumnes <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En funci\u00f3 del curs es va observar que l\u2019alumnat de 6\u00e8 va aconseguir puntuacions dels \u00edtems i de la mitjana de l\u2019escala inferiors al de 3r, encara que no va haver-hi un descens progressiu en els cursos intermedis. Es van trobar difer\u00e8ncies significatives en els \u00edtems d\u2019animar als amics a realitzar activitat f\u00edsica (p <\/em>\u2264 .05) a causa de la difer\u00e8ncia entre 3r i 4t, realitzar-la junts (p <\/em>\u2264 .001) a causa de la difer\u00e8ncia entre 3r i 4t, dir que la feien b\u00e9 (p <\/em>\u2264 .001) a causa de la difer\u00e8ncia entre 3r i 4t, i 4t i 5\u00e8, i la puntuaci\u00f3 mitjana de l\u2019escala (p <\/em>\u2264 .01). Amb el ost hoc <\/em>de Tukey es va apreciar que aquestes difer\u00e8ncies es deuen a les puntuacions dispars de 3r i 4t, a m\u00e9s de les de 4t i 5\u00e8 en les dues \u00faltimes comparacions. Les grand\u00e0ries de l\u2019efecte d\u2019eta quadrat parcial van ser de .06 per a l\u2019\u00edtem animes a fer activitat f\u00edsica, de .09 respecte al de realitzar-la junts, .12 respecte al de dir que la feien b\u00e9 i de .09 per a la puntuaci\u00f3 mitjana de l\u2019escala. <\/p>\n\n\n\n

A partir de l\u2019an\u00e0lisi dels nivells d\u2019activitat f\u00edsica en funci\u00f3 del g\u00e8nere i el curs de l\u2019alumnat (taula 4), es va observar que els nois realitzen m\u00e9s activitat f\u00edsica que les noies, amb una difer\u00e8ncia significativa de p <\/em>\u2264 .001 i una mida de l\u2019efecte de d <\/em>= 0.72. En canvi, comparant tals nivells en funci\u00f3 del curs, no es van obtenir difer\u00e8ncies significatives. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 4<\/strong>
Estad\u00edstics descriptius de l\u2019activitat f\u00edsica dels alumnes en funci\u00f3 del g\u00e8nere i curs <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

A la taula 5 es presenten les relacions entre els diferents \u00edtems de l\u2019escala de suport de familiars i els nivells d\u2019activitat f\u00edsica dels nens, en funci\u00f3 del g\u00e8nere i el curs. Hi van haver relacions significatives entre l\u2019activitat f\u00edsica de les noies i el suport que van percebre en tres dels cinc \u00edtems, a m\u00e9s de la relaci\u00f3 amb la puntuaci\u00f3 mitjana d\u2019aquesta. En canvi, respecte als homes, nom\u00e9s va existir rellev\u00e0ncia en l\u2019\u00edtem de dir-los que feien b\u00e9 l\u2019activitat f\u00edsica. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 5<\/strong>
Correlacions entre el suport de familiars i l\u2019activitat f\u00edsica en funci\u00f3 del g\u00e8nere i curs <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Tenint en compte el curs de l\u2019alumnat, es va passar de trobar-se en tercer una relaci\u00f3 significativa entre l\u2019activitat f\u00edsica i tots els \u00edtems de l\u2019escala, inclosa la mitjana, a excepci\u00f3 d\u2019animar-los a fer-la, a ser-ho en sis\u00e8 curs de dos \u00edtems i la mitjana de l\u2019escala. Destaca que no es va trobar relaci\u00f3 significativa entre el suport i l\u2019activitat f\u00edsica en l\u2019alumnat de quart i cinqu\u00e8. <\/p>\n\n\n\n

Respecte a les relacions del suport d\u2019amics i l\u2019activitat f\u00edsica (taula 6), es van obtenir que aquestes s\u00f3n significatives en tots els \u00edtems de l\u2019escala, inclosa la puntuaci\u00f3 mitjana, en els homes, i en les dones en tots excepte a animar-los i burlar-se\u2019n. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 6<\/strong>
Correlacions entre el suport d\u2019amics i l\u2019activitat f\u00edsica en funci\u00f3 del g\u00e8nere i curs <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En funci\u00f3 del curs, les relacions m\u00e9s importants de l\u2019activitat f\u00edsica van ser amb els \u00edtems d\u2019animes a practicar-la, realitzar junts i dir-li que ho feien b\u00e9. A m\u00e9s, aquesta relaci\u00f3 va ser significativa amb la puntuaci\u00f3 mitjana de l\u2019escala en tots els cursos. <\/p>\n\n\n\n

Un dels \u00edtems que m\u00e9s van influir en els nivells d\u2019activitat f\u00edsica va ser el de realitzar-la amb amics i es va observar com aquesta import\u00e0ncia va augmentar progressivament en un curs respecte a l\u2019anterior. <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Sobre la base dels resultats obtinguts, es pot afirmar que el suport que rep aquest alumnat d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria de zones rurals dels seus familiars \u00e9s superior al rebut d\u2019amics, tal com mostren tamb\u00e9 altres estudis, per exemple: Fern\u00e1ndez et al. (2008)<\/a> i Sanz (2018)<\/a>. Aquesta superioritat podria invertir-se i disminuir amb l\u2019edat, ja que Cheng et al. (2014)<\/a> van obtenir puntuacions de suport d\u2019amics superiors a la de familiars en joves de 14 a 19 anys i Bauer et al. (2008)<\/a> van realitzar un estudi longitudinal amb joves de 12 a 20 anys, obtenint que la valoraci\u00f3 de suport social disminu\u00efa en augmentar la seva edat. Els resultats d\u2019aquests estudis tamb\u00e9 estan d\u2019acord amb l\u2019obtingut als pobles de Saragossa, ja que existeixen difer\u00e8ncies significatives a favor del suport de familiars i amics percebut pels homes i aquest suport \u00e9s superior en l\u2019alumnat de tercer respecte al de sis\u00e8 curs. <\/p>\n\n\n\n

Comparant els nivells de suport social amb els de Sanz (2018)<\/a>, s\u2019observa que, en funci\u00f3 del g\u00e8nere, els nivells de l\u2019alumnat mascul\u00ed de Saragossa s\u00f3n superiors als dels adolescents de la prov\u00edncia de S\u00f2ria (2.23 i 2.15, respectivament), per\u00f2 els de les dones s\u00f3n inferiors (1.96 i 2.03, respectivament). <\/p>\n\n\n\n

Els nivells d\u2019activitat f\u00edsica difereixen significativament entre nois i noies, per\u00f2 no aix\u00ed en funci\u00f3 del curs. La difer\u00e8ncia en funci\u00f3 del g\u00e8nere a favor dels homes ha estat \u00e0mpliament comprovada en altres estudis (L\u00f3pez et al., 2016<\/a>; Mart\u00ednez et al., 2010<\/a>; Sanz, 2018<\/a>), la qual pot ser deguda entre altres factors a l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019estereotips de g\u00e8nere i la percepci\u00f3 de barreres per a la pr\u00e0ctica (Fern\u00e1ndez et al., 2008<\/a>). Tenint en compte les puntuacions mitjanes, la dels homes \u00e9s gaireb\u00e9 similar a la dels nens de 8 a 12 anys de zona rurals de Iowa (els EUA) (3.2 i 3.23, respectivament), per\u00f2 la de les dones \u00e9s superior a Iowa (2.79 i 3.1, respectivament) (Joens-Matre et al., 2008<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En funci\u00f3 del curs, els alumnes de zones rurals de Saragossa realitzen menys activitat f\u00edsica que els de zones rurals del mitj\u00e0 oest superior dels EUA (Crimi et al., 2009<\/a>). L\u2019alumnat de quart de prim\u00e0ria de Saragossa obt\u00e9 una puntuaci\u00f3 de 2.93 i el de la seva mateixa edat als EUA 3.58; el de cinqu\u00e8 3.07 i 3.36, respectivament, i el de sis\u00e8, 2.95 i 3.02, respectivament. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al curs de l\u2019alumnat, els resultats obtinguts no segueixen la tend\u00e8ncia trobada a Crimi et al. (2009)<\/a>, que van obtenir que la puntuaci\u00f3 mitjana d\u2019activitat f\u00edsica disminu\u00efa conformement amb el pas dels anys dels participants (4t-6\u00e8 grau). A pesar que aquesta tend\u00e8ncia podria haver estat avalada en part perqu\u00e8 quatre dels sis municipis tenen menys de 800 habitants i els altres menys de 3200 habitants (INE, 2018), la qual cosa sumat a la seva alta edat mitjana (superior als 55 anys) i al baix percentatge de poblaci\u00f3 amb menys de 15 anys (entorn del 10%) (IAE, 2018), podria suposar que els joves trobessin dificultats per a realitzar activitat f\u00edsica en grup d\u2019iguals; podria tenir una major import\u00e0ncia o influ\u00e8ncia relativa la proximitat d\u2019acc\u00e9s a les instal\u00b7lacions esportives. Aquesta major influ\u00e8ncia podria estar justificada pels alts nivells d\u2019activitat, els baixos nivells de transport en l\u2019escala de suport de familiars, la import\u00e0ncia de fer activitat f\u00edsica amb els seus familiars i amics, i que malgrat ser major el suport percebut dels familiars que el d\u2019amics, aquest \u00faltim est\u00e0 m\u00e9s relacionat amb els nivells d\u2019activitat f\u00edsica dels nens. <\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi s\u2019ha constatat la import\u00e0ncia del suport social com a determinant de l\u2019activitat f\u00edsica dels nens. A m\u00e9s, tenint en compte els resultats, a la taxonomia de suport social formulada per Hardy i Crace (1993, en Bianco i Eklund, 2001)<\/a>, i les aportacions de Sanz (2018)<\/a> respecte a adolescents, es percep com els diferents tipus de suport social no influeixen per igual en els nens que en els adolescents. Respecte als nens, els tres tipus que m\u00e9s relaci\u00f3 tenen s\u00f3n el suport de benestar emocional (animar a fer l\u2019activitat), suport informatiu d\u2019apreciaci\u00f3 de la tasca (dir que l\u2019activitat es fa b\u00e9) i suport tangible d\u2019assist\u00e8ncia personal (fer l\u2019activitat junts). En canvi, en l\u2019adolesc\u00e8ncia qualsevol tipus de suport, independentment del tipus, afavoreix significativament la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica. Seria convenient incrementar l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica sobre aquest tema, ja que \u00e9s escassa. Tamb\u00e9 s\u2019hauria d\u2019estudiar la influ\u00e8ncia de la pressi\u00f3 (podent entendre\u2019s tamb\u00e9 com a exc\u00e9s de suport o influ\u00e8ncia) que s\u2019exerceix sobre els joves perqu\u00e8 siguin actius, ja que sembla ser un precursor dels seus baixos nivells d\u2019activitat, tal com aporten B\u00e9langer et al. (2011)<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Encara que les dades obtingudes en l\u2019estudi no es poden generalitzar, es pot afirmar que els participants homes de les zones rurals remotes seleccionades realitzen m\u00e9s activitat f\u00edsica i perceben m\u00e9s suport social per a la seva pr\u00e0ctica que les noies i l\u2019alumnat de 3r d\u2019EP m\u00e9s que el de 6\u00e8 curs. <\/p>\n\n\n\n

Els tipus de suport social que m\u00e9s influeixen en l\u2019activitat f\u00edsica d\u2019aquestes zones rurals s\u00f3n: suport de benestar emocional (animar a fer l\u2019activitat), suport informatiu d\u2019apreciaci\u00f3 de la tasca (dir que l\u2019activitat es fa b\u00e9) i suport tangible d\u2019assist\u00e8ncia personal (fer l\u2019activitat junts). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019activitat f\u00edsica de les dones est\u00e0 m\u00e9s relacionada amb el suport que perceben dels seus familiars que amb el dels seus amics. En canvi, l\u2019activitat f\u00edsica dels homes t\u00e9 major relaci\u00f3 amb el suport d\u2019amics. <\/p>\n\n\n\n

El suport familiar percebut per l\u2019alumnat de 3r i 6\u00e8 curs est\u00e0 relacionat positivament i significativament amb els seus nivells d\u2019activitat f\u00edsica. Respecte al suport d\u2019amics, aquesta relaci\u00f3 es mant\u00e9 en tots els cursos de 3r a 6\u00e8. <\/p>\n\n\n\n

Amb la finalitat de con\u00e8ixer m\u00e9s detalladament els nivells de suport social i la seva influ\u00e8ncia en els d\u2019activitat f\u00edsica, se suggereix realitzar un estudi longitudinal per a indagar en com varien amb el pas del temps en les diferents etapes evolutives. Per a aix\u00f2, es podrien administrar anualment els instrumentals utilitzats en aquest estudi, tant als escolars d\u2019EP, com als d\u2019ESO. A m\u00e9s, seria convenient ampliar l\u2019estudi a m\u00e9s municipis rurals remots de diverses prov\u00edncies espanyoles. <\/p>\n\n\n\n

Per a finalitzar, i amb la finalitat de millorar els nivells de suport social i d\u2019activitat f\u00edsica obtinguts, es formula com a proposta de millora el disseny, implementaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 d\u2019un programa de promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica en els municipis rurals dels participants d\u2019aquest estudi. Per les difer\u00e8ncies trobades, aquest programa hauria d\u2019incloure almenys a les dones. A m\u00e9s, seria convenient que fora de tipus intergeneracional, incloent a tota la poblaci\u00f3 rural femenina, afavorint tamb\u00e9 d\u2019aquesta forma un possible augment del suport social percebut per les nenes de les seves fam\u00edlies. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  Aquest estudi pretenia con\u00e8ixer els nivells d\u2019activitat f\u00edsica, de suport de familiars i amics per a la pr\u00e0ctica i les relacions entre l\u2019activitat i el suport, en funci\u00f3 del g\u00e8nere i el curs dels escolars. Van participar 81 homes i 73 dones que cursaven de 3r a 6\u00e8 curs d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, amb edats entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15,15],"tags":[228,205,226,224,225,227],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>","Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>","Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["educaci\u00f3 prim\u00e0ria<\/a>","escolars<\/a>","nivells d\u2019activitat f\u00edsica<\/a>","suport d\u2019amics<\/a>","suport familiar<\/a>","suport social<\/a>"],"unlinked":["educaci\u00f3 prim\u00e0ria<\/span>","escolars<\/span>","nivells d\u2019activitat f\u00edsica<\/span>","suport d\u2019amics<\/span>","suport familiar<\/span>","suport social<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 2020 08:41","modified":"Updated on 5 octubre 2020 07:42"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1208\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1208"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1208\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7780,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1208\/revisions\/7780\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}