Aquesta tesi aborda la tem\u00e0tica de la formaci\u00f3 professional en el camp de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica argentina. Per a aix\u00f2, es van indagar els processos hist\u00f2rics que el van conformar, tot observant com emergeix a la fi del segle xix una mat\u00e8ria escolar dins els curr\u00edculums del sistema educatiu, com des de principis del xx es constitueix el seu quefer en una pr\u00e0ctica i s\u2019institucionalitza el seu ofici, i com de tot plegat en surten dues doctrines diferents que es disputen els sentits disciplinaris: el \u201cInstituto Nacional Superior de Educaci\u00f3n F\u00edsica\u201d i la \u201cEscuela de Gimnasia y Esgrima\u201d de l\u2019ex\u00e8rcit argent\u00ed.
Aix\u00f2 implica que l\u2019esfor\u00e7 epistemometodol\u00f2gic es va centrar a reflexionar sobre els processos hist\u00f2rics i observar les argumentacions que funden les bases de la disciplina. \u00c9s a dir, la intenci\u00f3 va consistir en dur a terme una genealogia d\u2019aquests processos que permet\u00e9s comprendre les continu\u00eftats i ruptures a partir de les quals resulten els fonaments de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica argentina contempor\u00e0nia.
Aquesta tesi es divideix en dos llibres. En el primer s\u2019observen els processos de constituci\u00f3 de la disciplina i les significacions que es van produir sobre la institucionalitzaci\u00f3 del seu ofici. Estudi que comen\u00e7a des dels albors del sistema educatiu argent\u00ed, sorgit de la Ley de Educaci\u00f3n Com\u00fan de 1884, moment en el qual comencen a construir-se els fonaments d\u2019una mat\u00e8ria escolar l\u2019objectiu central dels quals consisteixi a transmetre coneixements lligats a les exercitacions f\u00edsiques i a les normes d\u2019higiene del cos i de disciplina del moviment. Q\u00fcestions que segons l\u2019ideari pedag\u00f2gic de l\u2019\u00e8poca van resultar b\u00e0siques per a la conformaci\u00f3 d\u2019una argentinitat, d\u2019una ciutadania amb objectius, s\u00edmbols i idioma comuns; discursos que s\u2019estenen gaireb\u00e9 invariablement fins a l\u2019\u00e8poca del Centenari de la Rep\u00fablica el 1910, moment en qu\u00e8 s\u2019institucionalitzen dues maneres de professionalitzar: una civicopedag\u00f2gica al \u201cInstituto Nacional\u201d i un altre de caire militar a la \u201cEscuela de Gimnasia y Esgrima\u201d.
Precisament el llibre segon analitza aquests dos posicionaments en disputa a partir de sostenir la tesi que indica que tota teoria referida a l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica t\u00e9 necess\u00e0riament una interpretaci\u00f3 particular tant pel que fa al vessant hum\u00e0, com al vessant de l\u2019organitzaci\u00f3 de les societats, sobre les persones que aprenen i ensenyen, i sobre el material (f\u00edsic i simb\u00f2lic) amb el qual treballen. En conseq\u00fc\u00e8ncia, tant l\u2019\u201cEscuela\u201d com l\u2019\u201cInstituto\u201d van sistematitzar maneres de comprendre l\u2019hum\u00e0, els \u00e9ssers humans i els seus cossos en moviment; significacions estudiades com a categories: respectivament, \u201cpol\u00edtica\u201d, \u201csubjecte\u201d i \u201ccos\u201d. En definitiva, el llibre segon indaga els di\u00e0legs tensionats que es van desenvolupar entre 1910 i 1930 entre els membres de la doctrina militarista i els diplomats del \u201cInstituto\u201d respecte a la formaci\u00f3 professional en educaci\u00f3 f\u00edsica a l\u2019Argentina.<\/p>\n\n