{"id":1206,"date":"2020-04-01T10:37:21","date_gmt":"2020-04-01T10:37:21","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=1206"},"modified":"2020-10-05T09:08:35","modified_gmt":"2020-10-05T09:08:35","slug":"el-miratge-franquista-a-la-universitat-de-barcelona-les-installacions-esportives-1954-1958","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/el-miratge-franquista-a-la-universitat-de-barcelona-les-installacions-esportives-1954-1958\/","title":{"rendered":"El miratge franquista a la Universitat de Barcelona: les instal\u00b7lacions esportives (1954-1958)"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La dictadura franquista impuls\u00e0 la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica com una assignatura universit\u00e0ria obligat\u00f2ria i controlada per la Falange des de 1944 a fi de dotar-la de contingut ideol\u00f2gic, decisi\u00f3 pol\u00edtica que xoc\u00e0 amb la realitat de la dura postguerra. El cas de la Universitat de Barcelona n\u2019\u00e9s un exemple, at\u00e8s que no dispos\u00e0 d\u2019equipaments esportius propis fins a l\u2019any 1957. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s explicar les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es constru\u00efren aquestes instal\u00b7lacions, en el context de transformaci\u00f3 de les pol\u00edtiques esportives de la dictadura entre 1954 i 1958, aix\u00ed com analitzar en quina mesura aquestes infraestructures facilitaren una transformaci\u00f3 m\u00e9s profunda dels objectius i m\u00e8todes docents en la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica universit\u00e0ria. A aquest efecte, s\u2019ha estudiat la documentaci\u00f3 que consta a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de la Universitat de Barcelona (Comissi\u00f3 d\u2019Esports de la Universitat i mem\u00f2ries d\u2019activitats de la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica), la localitzada a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de la ciutat (Junta d\u2019Obres de la Universitat de Barcelona i Comissi\u00f3 Municipal d\u2019Esports), aix\u00ed com documentaci\u00f3 d\u2019hemeroteca del per\u00edode per reconstruir-ne el context. Els resultats obtinguts mostren la vinculaci\u00f3 entre els canvis de conjuntura pol\u00edtica i les transformacions infraestructurals, alhora que una escassa correlaci\u00f3 d\u2019aquests canvis amb l\u2019immobilisme de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica universit\u00e0ria. Aquesta perspectiva permet exposar com en el terreny de l\u2019esport i de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica durant la dictadura franquista exist\u00ed una asimetria clara entre la voluntat ideol\u00f2gica dels aparells de l\u2019Estat i la dels organismes locals, amb una vocaci\u00f3 modernitzadora i m\u00e9s propera a les necessitats ciutadanes.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> esport<\/span>, franquisme<\/span>, Instal\u00b7lacions<\/span>, joventut<\/span>, universitat de Barcelona<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 i objectius<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant la d\u00e8cada de 1950 el r\u00e8gim franquista va viure una progressiva transformaci\u00f3 dels seus postulats en relaci\u00f3 amb les pol\u00edtiques vinculades a l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i els esports. De la mateixa manera que la pr\u00f2pia dictadura, l\u2019organitzaci\u00f3 i els objectius de la pol\u00edtica esportiva del r\u00e8gim s\u2019anaren adaptant a un t\u00edmid oberturisme pol\u00edtic fruit del context internacional i de les necessitats interiors. El relleu generacional dels seus dirigents (el general Moscard\u00f3 moria l\u2019any 1956), per\u00f2 tamb\u00e9 una clara voluntat d\u2019internacionalitzaci\u00f3 i d\u2019\u00fas propagand\u00edstic de l\u2019esport i, especialment, del futbol (Viuda- Serrano, 2013<\/a>), donaren lloc a un primer intent modernitzador de les estructures esportives que, sobretot, es materialitzaria a partir de la d\u00e8cada de 1960 tot coincidint amb l\u2019etapa del \u201cdesarrollismo\u201d econ\u00f2mic (Santacana, 2011<\/a>). Aquest intent de modernitzaci\u00f3 tingu\u00e9 una traducci\u00f3 legislativa a la Ley de Educaci\u00f3n F\u00edsica y Deportes de 1961<\/a>, per\u00f2 sobretot es plasmaria en una visi\u00f3 renovada i que els dirigents del r\u00e8gim condensarien en l\u2019esl\u00f2gan \u201cdeporte, necesidad p\u00fablica\u201d<\/em>, ben allunyada dels postulats militaristes dels primers anys (Quiroga Fern\u00e1ndez de Soto, 2014<\/a>). En aquest context, l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica universit\u00e0ria, que s\u2019havia anat desenvolupant des de 1944 en forma d\u2019assignatura obligat\u00f2ria com un element estrat\u00e8gic en la transmissi\u00f3 dels valors del falangisme vers els joves, tamb\u00e9 viuria un proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb la creaci\u00f3 de noves infraestructures, que millorarien l\u2019etapa inicial d\u2019evident precarietat (La Vanguardia<\/em>, 10.11.1944<\/a>). Aquestes millores, que en el cas del districte universitari de Barcelona es van concretar en la creaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions esportives de la Universitat de Barcelona el 1957, no anaren acompanyades d\u2019una actualitzaci\u00f3 en el contingut, els m\u00e8todes i els objectius de la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, que va seguir sota el control del Sindicato Espa\u00f1ol Universitario de Falange (Ruiz Carnicer, 1996<\/a>) i despertant esc\u00e0s inter\u00e8s en els joves universitaris catalans. En realitat, en el marc de la universitat i, en aquest cas en relaci\u00f3 amb la UB, els canvis infraestructurals que aportaren unes millores innegables en el terreny de les instal\u00b7lacions esportives (Rivero, 2008<\/a>) no sembla que tinguessin una correlaci\u00f3 real amb l\u2019actualitzaci\u00f3 de la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a la universitat, que seguia sent obligat\u00f2ria i gestionada des de posicions tradicionals i en mans de docents amb una preparaci\u00f3 escassa i de tall militarista.<\/p>\n\n\n\n

Atesa l\u2019escassetat d\u2019estudis espec\u00edfics sobre l\u2019esport universitari durant la dictadura en el conjunt de l\u2019Estat i en el cas catal\u00e0, aquesta recerca ha tingut com a objectiu fonamental explicar les circumst\u00e0ncies en les que es va produir la creaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions esportives de la Universitat de Barcelona, en el context del proc\u00e9s de canvi de les pol\u00edtiques esportives de la dictadura de la segona meitat de la d\u00e8cada de 1950. Juntament amb aquest objectiu general, cal tenir-ne en compte dos m\u00e9s d\u2019espec\u00edfics com foren: a) contextualitzar la correlaci\u00f3 existent entre aquest proc\u00e9s i una etapa d\u2019inicial obertura internacional de les manifestacions esportives a la capital de Catalunya, i b) analitzar en quina mesura la creaci\u00f3 infraestructural esportiva va tenir relaci\u00f3 amb una transformaci\u00f3 m\u00e9s profunda des de la perspectiva dels objectius i m\u00e8todes docents en la mat\u00e8ria obligat\u00f2ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a la universitat.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb la finalitat d\u2019assolir aquests objectius, la present recerca es va plantejar com un estudi historiogr\u00e0fic incardinat en el marc de les ci\u00e8ncies socials, at\u00e8s que investigar el passat \u00e9s fer recerca sobre una dimensi\u00f3 de la societat. Aix\u00ed doncs, fonamentalment, s\u2019utilitzaren les t\u00e8cniques caracter\u00edstiques del m\u00e8tode hist\u00f2ric que en aquest cas se centraren en la localitzaci\u00f3, an\u00e0lisi i buidatge documental per a la posterior interpretaci\u00f3 de les fonts d\u2019arxiu, que foren triangulades amb altres fonts d\u2019hemeroteca i bibliografia publicada.<\/p>\n\n\n\n

Des del punt de vista de les fonts investigades en aquesta recerca es tingueren en compte tres tipus de fonts documentals diferents: d\u2019una banda, la documentaci\u00f3 que hi ha a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de la Universitat de Barcelona en relaci\u00f3 amb la perspectiva de la Comissi\u00f3 d\u2019Esports de la Universitat i a les mem\u00f2ries d\u2019activitats que aportaren informaci\u00f3 sobre l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica universit\u00e0ria i els seus continguts en l\u2019etapa pr\u00e8via a 1957. En segon lloc, es tingu\u00e9 en compte la perspectiva municipal, gr\u00e0cies a la documentaci\u00f3 de la Junta d\u2019Obres de la Universitat de Barcelona (fonamental pel que fa a l\u2019an\u00e0lisi del projecte infraestructural i dels projectes anteriors) i de la Comissi\u00f3 Municipal d\u2019Esports creada el 1952, localitzada a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de la Ciutat<\/a>. I, finalment, es buid\u00e0 documentaci\u00f3 d\u2019hemeroteca del per\u00edode i d\u2019altres activitats vinculades a Falange amb la finalitat d\u2019analitzar el context sociopol\u00edtic i ideol\u00f2gic vinculat a l\u2019esport i a la universitat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a la universitat i la seva imposici\u00f3 legal<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb l\u2019establiment, el mar\u00e7 de 1944, de la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a la universitat com a obligat\u00f2ria (BOE de 10.4.1944<\/a>), juntament amb la formaci\u00f3 pol\u00edtica i la religiosa, el r\u00e8gim franquista dotava de cobertura legal el seu prop\u00f2sit d\u2019adoctrinament de la joventut a trav\u00e9s de la doc\u00e8ncia a les aules universit\u00e0ries. Es feia imprescindible, per\u00f2, dotar dels mitjans necessaris que permetessin materialitzar aquest prop\u00f2sit, comen\u00e7ant pel nomenament del professorat responsable de la seva impartici\u00f3 amb la formaci\u00f3 adequada i arribant al material i les infraestructures esportives on fer-ne la pr\u00e0ctica efectiva. Com en la majoria de centres universitaris, la Universitat de Barcelona (UB) tenia mancances importants respecte als aspectes esmentats.<\/p>\n\n\n\n

Quant al professorat, alguns dirigents (Gastesi, 1943<\/a>) proposaren ja l\u2019any 1943 la creaci\u00f3 d\u2019una Escuela Nacional de Educaci\u00f3n F\u00edsica per a la formaci\u00f3 especialitzada d\u2019aquests docents que dot\u00e9s d\u2019eines suficients els que havien d\u2019impartir les classes d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica universit\u00e0ria. Mentre aquesta no va existir, els instructors provenien de la Escuela de San Carlos com a secci\u00f3 de la Facultat de Medicina de Madrid, o de la Escuela Central de Gimnasia de Toledo, la qual cosa explica que en la seva materialitzaci\u00f3 prevalgu\u00e9s el caire sanitari i militar, atenent per descomptat als interessos doctrinaris del Moviment. Cal tenir present que el primer Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica (INEF) nasqu\u00e9 amb la Llei d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de 1961<\/a>, coneguda com la Llei Elola- Olaso per ser aquest el delegat nacional d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica en aquell moment, de manera que fins llavors els docents universitaris en la mat\u00e8ria tenien poca formaci\u00f3 espec\u00edfica i eren nomenats tamb\u00e9 en funci\u00f3 de la seva proximitat ideol\u00f2gica amb el R\u00e8gim.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb les instal\u00b7lacions esportives, aquestes es trobaven en una situaci\u00f3 potser encara m\u00e9s prec\u00e0ria que el propi cos de professors, at\u00e8s que la UB en aquella \u00e8poca no disposava d\u2019equipaments propis i havia de procurar signar convenis amb entitats privades (com el Real Club Deportivo Espa\u00f1ol o l\u2019empresa Ba\u00f1os de Barcelona) o b\u00e9 fer \u00fas de les que eren controlades pel Frente de Juventudes o la Secci\u00f3n Femenina de Falange, ja fossin les existents a l\u2019Escola Industrial o les d\u2019algunes resid\u00e8ncies estudiantils, per exemple. No fou fins a l\u2019any 1950 que es cre\u00e0 la Junta d\u2019Obres de la Universitat. Pel que fa a la construcci\u00f3 de les instal\u00b7lacions esportives pr\u00f2pies caldria esperar fins al juliol de 1952 en qu\u00e8 la Junta citada plantej\u00e0 en Ple l\u2019inter\u00e8s sobre la existencia de unos terrenos situados en las inmediaciones del n\u00facleo universitario apropiados para la instalaci\u00f3n de la zona deportiva universitaria prevista en el plan general de obras y se acord\u00f3 que continuaran sus gestiones hasta hallar los que reuniesen mejores condiciones t\u00e9cnicas y econ\u00f3micas. (Junta d\u2019Obres UB, 1952-53<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Es va generar, aix\u00ed doncs, una situaci\u00f3 molt voluble que es va anar resolent amb els mitjans existents i que va comportar la construcci\u00f3 de la zona esportiva universit\u00e0ria empla\u00e7ada a l\u2019actual Avinguda Diagonal de la ciutat, entre 1954 i 1958, la qual cosa coincid\u00ed amb la celebraci\u00f3 de molts altres esdeveniments esportius durant aquella d\u00e8cada a Barcelona, que van contribuir al creixement de l\u2019atractiu internacional de la ciutat tant des d\u2019un punt de vista esportiu com tur\u00edstic, de la m\u00e0 tamb\u00e9 de l\u2019\u201caperturismo\u201d pol\u00edtic del r\u00e8gim.<\/p>\n\n\n\n

El context esportiu de la ciutat de Barcelona<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

<\/strong>Efectivament, durant la d\u00e8cada de 1950, m\u00e9s d\u2019una vintena d\u2019esdeveniments esportius van tenir lloc a la ciutat, malgrat no disposar de grans instal\u00b7lacions. De fet, l\u2019any 1952 nom\u00e9s se\u2019n reconeixien com a municipals l\u2019Estadi i la Piscina de Montju\u00efc, aix\u00ed com els camps de b\u00e0squet i pistes de tennis ubicades en aquesta mateixa zona (Comissi\u00f3 Municipal d\u2019Esports, 1952<\/a>). La manca d\u2019instal\u00b7lacions esportives comportava que molts dels esdeveniments se celebressin en equipaments privats. (Taula 1)<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Esdeveniments esportius d\u2019abast espanyol i internacional a la ciutat de Barcelona durant la d\u00e8cada de 1950 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n


La manca d\u2019instal\u00b7lacions esportives era palesa, per\u00f2 les circumst\u00e0ncies socials obligaven les autoritats p\u00fabliques a destinar els seus diners a d\u2019altres prioritats, vinculades directament a la superviv\u00e8ncia. La postguerra anava acompanyada de fam, de la m\u00e0 del racionament dels aliments de primera necessitat, i moltes altres car\u00e8ncies que no convidaven a la pr\u00e0ctica esportiva (Pujadas i Santacana, 1997<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, a partir de la d\u00e8cada de 1950 i l\u2019inici de l\u2019obertura internacional del r\u00e8gim, la situaci\u00f3 sociopol\u00edtica s\u2019an\u00e0 transformant lentament, fet que tamb\u00e9 es tradu\u00ed en un cert relleu generacional en les inst\u00e0ncies governamentals amb l\u2019entrada de figures m\u00e9s properes al liberalisme cat\u00f2lic. Una mostra foren, per exemple, Fernando Mar\u00eda Castiella (que va promoure l\u2019entrada al Fuero de los Espa\u00f1oles de 1945 del dret d\u2019associaci\u00f3, si els objectius eren legals, i un t\u00edmid acostament a la llibertat d\u2019expressi\u00f3, sempre i quan no es contrariessin els principis fonamentals de l\u2019Estat) o Alberto Mart\u00edn Artajo (que contribu\u00ed a la signatura del Concordat amb la Santa Seu el 1953), atenent tamb\u00e9 al poder que l\u2019Esgl\u00e9sia tenia dins del r\u00e8gim i que comport\u00e0 la celebraci\u00f3 a la ciutat de Barcelona del Congr\u00e9s Eucar\u00edstic Internacional el 1952 (Colomer i Calsina, 1978<\/a>). Tanmateix, entraren aires renovadors en alguns ministeris, representats sobretot per Joaqu\u00edn Ruiz Gim\u00e9nez al capdavant de la cartera d\u2019Educaci\u00f3 (1951-1956). Tot plegat eren s\u00edmptomes de la inevitable transformaci\u00f3 del sistema, i l\u2019espai esportiu no en podia ser una excepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Si el 1944 s\u2019imposava la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a la universitat i durant uns anys aquesta, a Barcelona, es dugu\u00e9 a terme en equipaments cedits i llogats, es feia ja imprescindible la construcci\u00f3 d\u2019instal\u00b7lacions pr\u00f2pies on acollir aquesta pr\u00e0ctica, responent a la multiplicitat d\u2019esdeveniments esportius que la ciutat estava acollint en aquella d\u00e8cada, tan nacionals com internacionals, la qual cosa comportava tanmateix el ress\u00f2 de la ciutat m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, era conscient de la parcel\u00b7la de reconeixement que l\u2019esport comportava per a la ciutat, de manera que el 1948 va crear la Delegaci\u00f3 Municipal d\u2019Esports, i la va dotar d\u2019un primer Reglament para el mejor desarrollo del Deporte en Barcelona […] capaz de coordinar, animar, dirigir y fomentar por todos los medios el desarrollo del Deporte, haci\u00e9ndolo extensivo a todas las clases sociales y encauzando la pr\u00e1ctica del Deporte en forma tal que no sea privilegio exclusivo de unos pocos, ni medio de vida de otros muchos\u201d. (Delegaci\u00f3 Municipal d\u2019Esports, 1948<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

El seu primer responsable fou Epifani de Fortuny, bar\u00f3 d\u2019Esponell\u00e0, directiu del Futbol Club Barcelona abans de la Guerra Civil i responsable de l\u2019impuls dels cursets de nataci\u00f3 escolar a la piscina municipal de Montju\u00efc, aix\u00ed com de l\u2019acolliment dels Jocs Mediterranis a la ciutat el 1955, conscient que aquest esdeveniment contribuiria a la transformaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 de Barcelona (ocup\u00e0 el c\u00e0rrec a la Delegaci\u00f3 entre 1948 i 1951); despr\u00e9s ocuparen el c\u00e0rrec Llu\u00eds de Caralt (des de 1951 fins a 1952), Carlos Pena Cardenal (1952-1955 i posteriorment regidor d\u2019Esports de l\u2019Ajuntament, el 1963), i finalment Joan Antoni Samaranch (des de 1955 fins a 1961).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, at\u00e8s l\u2019inter\u00e8s de l\u2019administraci\u00f3 local per la promoci\u00f3 de l\u2019esport i tenint en compte les mancances generals i de la universitat a nivell d\u2019equipaments, poc a poc es va aconseguir que la petici\u00f3 de construir unes instal\u00b7lacions esdevingu\u00e9s una realitat. De fet, des del propi professorat universitari responsable d\u2019impartir l\u2019assignatura, feia anys que es posava de manifest: \u201c[…] las deficiencias ocasionadas por la falta de instalaciones deportivas y material suficiente\u201d, fet pel qual es reclamaven espais definitius o, en qualsevol cas, una soluci\u00f3 provisional satisfact\u00f2ria:<\/p>\n\n\n\n

[…] hay que hacer notar como dificultad primordial la falta de campos e instalaciones adecuadas en propiedad, o \u00ednterin se resuelva \u00e9ste primordial problema, la necesidad indispensable de que se alquilen dichos campos e instalaciones que en n\u00famero adecuado y provisional pueden suplir la falta que se nota. (Mem\u00f2ria fi de curs UB, 1947-48<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta manera, la Junta d\u2019Obres de la UB, constitu\u00efda el 1950 \u201c[…] para proseguir con eficacia y rapidez el plan de ampliaci\u00f3n de las Facultades que componen la Universidad de Barcelona […].\u201d (BOE 16.2.1951<\/a>), f\u00e9u expl\u00edcit aquest inter\u00e8s per la q\u00fcesti\u00f3 esportiva a la Mem\u00f2ria dels anys 1952 i 1953,<\/a> en relaci\u00f3 amb el possible empla\u00e7ament de les instal\u00b7lacions que coincidir\u00e0 amb el previst pel Futbol Club Barcelona per acollir-hi el Camp Nou, tot i que despr\u00e9s es reservar\u00e0 per a la universitat. Aix\u00ed, aquest document dedicava un cap\u00edtol sencer a les instal\u00b7lacions esportives universit\u00e0ries, reconeixa fermament la import\u00e0ncia, i establia que en los terrenos adquiridos por la Junta y situados en el sector sur de la Avenida del General\u00edsimo Franco lindantes con los t\u00e9rminos municipales de Hospitalet y Esplugas, se proyecta construir las instalaciones deportivas universitarias, obligado complemento de las instalaciones docentes. (Junta d\u2019Obres UB, 1952-53)<\/a><\/p>\n\n\n\n

Una mostra m\u00e9s de l\u2019atractiu creixent que pel r\u00e8gim oferia l\u2019esport universitari fou l\u2019acollida l\u2019any 1953 dels Juegos Universitarios Nacionales (JUN) a Barcelona, respecte dels quals el propi Franco feia inc\u00eds en declaracions a La Vanguardia <\/em>de 24 de mar\u00e7<\/a> del mateix any en la \u201cimportancia pol\u00edtica de la formaci\u00f3n deportiva, una de las formas m\u00e1s seguras de colaborar al engrandecimiento de Espa\u00f1a\u201d, ja que pel dictador \u201cla misi\u00f3n de los universitarios [que] no concluye en las paredes de la Universidad sino que se prolonga en todos los \u00e1mbitos de la vida nacional.\u201d, fet pel qual afegia que \u201cEl Movimiento debe nutrirse de este af\u00e1n de la superaci\u00f3n deportiva, pues la formaci\u00f3n f\u00edsica contribuye a fortalecer la juventud espa\u00f1ola y ponerla as\u00ed en forma para el m\u00e1s eficaz servicio a la Patria.\u201d Aquest mateix diari, dos dies despr\u00e9s, recollia una conversa amb el cap nacional del Sindicato Espa\u00f1ol Universitario (SEU), Jorge Jordana Fuentes, en la qual manifestava \u201cla resonancia que poseen (los Juegos Universitarios Nacionales) en la vida de la ciudad y tambi\u00e9n acerca de los inmediatos proyectos \u2013de instalaciones deportivas y universitarias\u2013.\u201d (La Vanguardia<\/em>, 26.3.1953<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Aquesta aparent coher\u00e8ncia entre les paraules del dirigent del SEU i les del propi cap d\u2019Estat en relaci\u00f3 amb l\u2019esport universitari i la necessitat de noves infraestructures, fou refermada uns dies m\u00e9s tard pel ministre d\u2019Educaci\u00f3 Nacional, Ruiz Gim\u00e9nez. Aquest, vinculant els JUN amb la inexist\u00e8ncia d\u2019espais esportius universitaris a la ciutat, donava fe del relleu que s\u2019havia concedit a les instal\u00b7lacions esportives dins del planejament dels nous edificis universitaris, alhora que lloava l\u2019\u00e8xit organitzatiu i de resultats dels JUN celebrats a Barcelona, perqu\u00e8 era \u201c[…] de celebrar que todo el poder educativo del deporte haya sido plenamente incorporado al ideario del Movimiento, el cual lo equilibra y armoniza […].\u201d (La Vanguardia<\/em>, 31.03.1953<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019un punt de vista legal, aquesta demanda ja s\u2019havia formalitzat amb la publicaci\u00f3 al BOE n\u00fam. 314, de 9.11.1952 <\/a>del Decret de 24 de octubre de 1952 sobre l\u2019adquisici\u00f3 de terrenys per a completar la Zona Universit\u00e0ria de Barcelona, declarant el seu article 2 \u201cde urgencia las obras para la construcci\u00f3n de campos de deportes en la avenida del General\u00edsimo Franco, de la ciudad de Barcelona\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019empla\u00e7ament i construcci\u00f3 de les instal\u00b7lacions esportives universit\u00e0ries <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El Futbol Club Barcelona tenia previst, segons es va aprovar en Assemblea el juliol de 1948 (Santacana, 2007<\/a>), construir un nou estadi. Amb aquesta intenci\u00f3, el novembre de 1950, el club manifestar\u00e0 un inter\u00e8s expl\u00edcit pels terrenys del final de l\u2019actual Av. Diagonal sobre els quals es va fer una opci\u00f3 de compra abans que la mateixa Universitat es planteg\u00e9s tamb\u00e9 la seva adquisici\u00f3.
De fet, la Junta d\u2019Obres de la UB era conscient d\u2019aquesta voluntat del Club, i va recollir a la Mem\u00f2ria del curs 1952-53 les negociacions dutes a terme:

[…] lleg\u00f3 a conocimiento de la Junta que el Club de F\u00fatbol Barcelona proyectaba construir un estadio en una zona colindante. Con este motivo la Junta de Obras se dirigi\u00f3 al Presidente de dicho Club, habi\u00e9ndose mantenido hasta la fecha constantes relaciones con el mismo con objeto de coordinar y armonizar los intereses de la Universidad con los proyectos del Club en cuanto \u00e9stos una vez ultimados pudiesen afectar una parte de los terrenos adquiridos.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Paral\u00b7lelament, el Bar\u00e7a recollia aquestes negociacions a les Actes de les Juntes Directives dels anys 1952- 54, com per exemple fa la de 26 de febrer de 1953 en la que n\u2019explicita que: \u201cEl Sr. Vall\u00e9s entera al Consejo de las \u00faltimas entrevistas celebradas con la Junta de Obras de la Universidad de Barcelona relativas al emplazamiento definitivo de nuestro nuevo campo y de los acuerdos reca\u00eddos en principio.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Van ser m\u00e9s de tres anys de disputes entre ambdues entitats, que finalment es van resoldre a favor de la universitat el 1954, en un context en el que es feia evident de nou la seva manca d\u2019infraestructures esportives:<\/p>\n\n\n\n

Resuelto por el Club de F\u00fatbol Barcelona el problema de la construcci\u00f3n de su campo en los terrenos de su propiedad, situados entre la Maternidad y el Cementerio de Las Corts, problema que durante tanto tiempo tuvo paralizada la construcci\u00f3n de las instalaciones deportivas que esta Junta tiene proyectadas, con cuya ejecuci\u00f3n se satisfar\u00e1 una de las necesidades m\u00e1s apremiantes, toda vez que permitir\u00e1 no s\u00f3lo la pr\u00e1ctica del deporte de los estudiantes, sino la ense\u00f1anza de educaci\u00f3n f\u00edsica, para la que hoy se carece de instalaciones adecuadas, el Pleno celebrado el d\u00eda 26 de febrero, acord\u00f3 proceder a la inmediata ocupaci\u00f3n de las parcelas de terreno que completan la zona deportiva […]. (Junta d\u2019Obres UB, 1954<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Es reconeixia ja, definitivament, la propietat dels terrenys en favor de la UB i calia posar en marxa el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de les instal\u00b7lacions en si. Abans, per\u00f2, es va creure oport\u00fa constituir una \u201cComisi\u00f3n deportiva universitaria\u201d per tal que la Universitat dispos\u00e9s de l\u2019assessorament t\u00e8cnic necessari i d\u2019una reglamentaci\u00f3 per a l\u2019\u00fas futur d\u2019aquests equipaments. La Comissi\u00f3 es cre\u00e0 el 26 de mar\u00e7 de 1954 i qued\u00e0 formada per un total de set membres: el rector, un catedr\u00e0tic en representaci\u00f3 del professorat, el director d\u2019ensenyament d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica a la universitat, els dos caps d\u2019Esports de les seccions femenina i masculina del SEU, un representant del Club Deportivo Universitario i un assessor t\u00e8cnic.<\/p>\n\n\n\n

Un any despr\u00e9s, mitjan\u00e7ant el Decret de 18 de mar\u00e7 de 1955 (BOE d\u20191.4.1955<\/a>), s\u2019aprov\u00e0 el projecte d\u2019Instal\u00b7lacions Esportives a la Ciutat Universit\u00e0ria de Barcelona, amb un pressupost de m\u00e9s de 15 milions de pessetes i havent-se d\u2019adjudicar per subhasta.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019hi presentaren, entre el 20 d\u2019abril i el 19 de maig de 1955, un total de set empreses interessades a optar a la construcci\u00f3, que feren propostes amb una reducci\u00f3 de l\u2019import final d\u2019entre un 2% i un 19.2%. El Ple de la Junta d\u2019obres de la UB adjudic\u00e0 el projecte el 25 de maig a l\u2019empresa que va oferir una major retallada pressupost\u00e0ria, Construcciones Sulleva, SA. (Junta d\u2019Obres UB, 1955<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Tot i que en poc m\u00e9s d\u2019un any (desembre de 1956) les obres es donaren per acabades, la Comisi\u00f3n Deportiva de la UB no les recepcion\u00e0 perqu\u00e8 considerava que aquestes tenien alguns desperfectes, de manera que despr\u00e9s d\u2019intercanviar diversos escrits on es traslladava el cost d\u2019aquests a la Universitat i a la constructora alternativament, finalment l\u2019acte oficial de recepci\u00f3 provisional de les obres va tenir lloc el 12 de mar\u00e7 de 1957.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat tot, quan la Junta de Govern de la Universitat va decidir delegar en la Comisi\u00f3n Deportiva la gesti\u00f3 del funcionament i administraci\u00f3 de les instal\u00b7lacions, aquest organisme va fer una \u201cdetenida visita al objeto de comprobar el estado en que se encuentran los Campos\u201d, durant la qual es detectaren importants defici\u00e8ncies que haurien de ser reparades pel constructor, donat que consideraven impracticable <\/em>el camp de rugbi, el camp d\u2019entrenament de futbol, la pista gran de ciment, el front\u00f3, el camp de voleibol, i algunes pistes de tennis, entre d\u2019altres. A m\u00e9s, en destacaven la mala qualitat dels vestidors, i la incorrecta disposici\u00f3 de les anelles ol\u00edmpiques de l\u2019entrada a les instal\u00b7lacions (Comisi\u00f3n Deportiva Universitaria UB, 25.5.1957<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Per b\u00e9 que La Vanguardia <\/em>de 12 de juny de 1957<\/a> public\u00e0 que \u201cLos campos de deportes han sido ya construidos al final de la avenida del General\u00edsimo Franco y est\u00e1n a punto de inaugurarse\u201d, la inauguraci\u00f3 oficial arrib\u00e0 m\u00e9s d\u2019un any despr\u00e9s, ateses totes les necess\u00e0ries reformes requerides a l\u2019obra original.<\/p>\n\n\n\n

Amb tots aquests contratemps, i amb un seguit d\u2019afegits que encara s\u2019anaren sol\u00b7licitant per tal que aquesta infraestructura qued\u00e9s el m\u00e9s completa possible (per exemple, proteccions met\u00e0l\u00b7liques, mobiliari, enllumenat…), no fou fins a l\u2019octubre de 1958 que es produ\u00ed la inauguraci\u00f3 oficial, malgrat que des de feia temps les instal\u00b7lacions s\u2019estiguessin utilitzant per a la pr\u00e0ctica esportiva universit\u00e0ria, fet que ja recollia la premsa d\u2019aleshores: \u201cLas instalaciones hace ya alg\u00fan tiempo est\u00e1n siendo utilizadas pero todav\u00eda no han sido inauguradas oficialmente y esta circunstancia es la que permite hablar de este acontecimiento en t\u00e9rminos de novedad\u201d<\/em>. (La Vanguardia<\/em>, 18.10.1958<\/a>)<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest article s\u2019ha pogut il\u00b7lustrar el context en el qual es produ\u00ed la construcci\u00f3 de les instal\u00b7lacions esportives de la UB, tan demandada des dels diferents agents implicats en aquell moment.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 malgrat una aparen\u00e7a formal d\u2019acompliment d\u2019objectius per part del r\u00e8gim envers la universitat, l\u2019exist\u00e8ncia dels nous equipaments no supos\u00e0 m\u00e9s que una m\u00e0 de maquillatge pel que fa a l\u2019assignatura, ja que aquesta no era valorada positivament ni pels estudiants, que percebien l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica com una c\u00e0rrega sense contingut real i profit\u00f3s per a la seva formaci\u00f3 intel\u00b7lectual (el quadre estad\u00edstic de la mat\u00e8ria en el curs 1950-51 mostra una assist\u00e8ncia del 50% a l\u2019assignatura) ni pel professorat, que se sentia menystingut.<\/p>\n\n\n\n

De fet, la pr\u00f2pia Secretar\u00eda General del Movimiento encabia els docents dins del cos de \u201cprofessors especials\u201d i per tant ja dilu\u00efts davant del professorat d\u2019altres mat\u00e8ries universit\u00e0ries, i esc\u00e0s en nombre i preparaci\u00f3 espec\u00edfica. El propi sistema, en realitat, no en valorava l\u2019efic\u00e0cia (el SEU del districte universitari estava buit en la tasca d\u2019enquadrament de tots els estudiants), at\u00e8s que no hi abocava els recursos suficients per convertir-la en una aut\u00e8ntica eina d\u2019adoctrinament de la joventut, era incapa\u00e7 de dotar de major atractiu els seus continguts i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, en mantenia el desinter\u00e8s de l\u2019alumnat, que la continuava veient com una assignatura \u201cmaria\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Amb un evident trencament entre la joventut universit\u00e0ria i el r\u00e8gim franquista, especialment repressiu a Barcelona per les purgues del professorat i la persecuci\u00f3 del catal\u00e0, l\u2019actitud dels estudiants era una mostra del canvi de paradigma que la societat estava assolint, tant a nivell pol\u00edtic com esportiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La dictadura franquista impuls\u00e0 la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica com una assignatura universit\u00e0ria obligat\u00f2ria i controlada per la Falange des de 1944 a fi de dotar-la de contingut ideol\u00f2gic, decisi\u00f3 pol\u00edtica que xoc\u00e0 amb la realitat de la dura postguerra. El cas de la Universitat de Barcelona n\u2019\u00e9s un exemple, at\u00e8s que no dispos\u00e0 d\u2019equipaments […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44,44,44],"tags":[153,165,164,166,163],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>","Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["esport<\/a>","franquisme<\/a>","Instal\u00b7lacions<\/a>","joventut<\/a>","universitat de Barcelona<\/a>"],"unlinked":["esport<\/span>","franquisme<\/span>","Instal\u00b7lacions<\/span>","joventut<\/span>","universitat de Barcelona<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2020 10:37","modified":"Updated on 5 octubre 2020 09:08"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1206\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1206"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1206\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7825,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1206\/revisions\/7825\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}