El prop\u00f2sit d\u2019aquesta investigaci\u00f3 ha estat comprovar l\u2019efecte de la intensitat del contramoviment sobre el rendiment del salt vertical. Per al control de la intensitat s\u2019han utilitzat tres protocols de salts verticals amb participaci\u00f3 de bra\u00e7os: a)<\/em>\u00a0salts verticals partint des de la posici\u00f3 de dempeus (CMJ + S), b)<\/em> partint d\u2019un salt previ on l\u2019al\u00e7ada de caiguda estava regulada pel participant, (DJ-AR) i c)<\/em> partint d\u2019un salt previ m\u00e0xim (DJ-M). Han participat 28 esportistes practicants de modalitats esportives on el salt vertical constitueix una habilitat b\u00e0sica. S\u2019ha utilitzat una plataforma de for\u00e7a, operant a 500 Hz, sincronitzada temporalment a una c\u00e0mera de v\u00eddeo, que registrava a 210 Hz el pla sagital dels salts executat sobre la plataforma. L\u2019acceleraci\u00f3 vertical del CM es va determinar a partir de la for\u00e7a neta vertical i la massa del saltador. A continuaci\u00f3, els successius registres de la velocitat vertical i les posicions de component vertical adoptades pel CM es van determinar mitjan\u00e7ant integraci\u00f3 de les components verticals de les funcions d\u2019acceleraci\u00f3-temps i velocitat-temps, respectivament. Les constants d\u2019integraci\u00f3 es van determinar mitjan\u00e7ant imatges de v\u00eddeo (2D). Els resultats han posat de manifest que, quan s\u2019executen salts amb al\u00e7ades de caiguda superiors a 0,39 \u00b1 0,05 m, el pic de pot\u00e8ncia durant la fase propulsiva (PP(propulsiva)<\/sub>), l\u2019impuls vertical de propulsi\u00f3 (IV(propulsi\u00f3.)<\/sub>), i l\u2019al\u00e7ada de salt (Ycm<\/sub> vol), es redueixen de manera significativa (p<\/em>\u2009<\u20090,001), la qual cosa ens permet afirmar que es redueix el rendiment durant la fase propulsiva.<\/p>\n\n