Amb motiu del 18\u00e8 Congr\u00e9s Anual del Col\u00b7legi Europeu de Ci\u00e8ncia de l\u2019Esport, Balagu\u00e9 i Torrents (2013) van fer una defensa de la unificaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport, amb la qual estic totalment d\u2019acord, sobre la terminologia de la teoria de sistemes no lineals, la qual cosa no sembla en principi inconvenient, per\u00f2 emfatitzant una ontologia i una epistemologia de tall biol\u00f2gic en les que no em reconec. Atesa la import\u00e0ncia que aquest debat t\u00e9 per a la nostra tasca acad\u00e8mica, i amb l\u2019objectiu principal de mantenir-lo viu i obert, em permeto fer una aportaci\u00f3 en un sentit diferent destacant per ara tres aspectes:\u00a0 la transdisciplinarietat sembla suggerir l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una disciplina cap a la que s\u2019ha d\u2019avan\u00e7ar; imposar una terminologia \u00e9s imposar una manera de fer ci\u00e8ncia, i la formaci\u00f3 en ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i de l\u2019esport a Espanya est\u00e0 adscrita majorit\u00e0riament a l\u2019\u00e0rea de les ci\u00e8ncies socials i jur\u00eddiques. La proposta defensada per Balagu\u00e9 i Torrents \u00e9s un repte apassionant, tot i que la soluci\u00f3 pot passar per respondre a un altre tipus de pregunta: de qu\u00e8 estan fets els jocs esportius?<\/span><\/p>\n\n