El prop\u00f2sit del present estudi va ser determinar si s\u2019estableixen correlacions entre la pot\u00e8ncia muscular de les extremitats superiors i inferiors, mitjan\u00e7ant els exercicis pectoral contractor o \u201cpeck-deck\u201d i premsa de cames, amb la velocitat de llan\u00e7ament amb dues t\u00e8cniques diferents (T1: llan\u00e7ament amb suport inicial de la pilota a l\u2019aigua. T2: llan\u00e7ament amb doble finta), l\u2019al\u00e7ada i al\u00e7ada mantinguda de salt i les caracter\u00edstiques antropom\u00e8triques en 9 jugadors de la selecci\u00f3 catalana de waterpolo (16,8\u2009\u00b1\u20090,8 anys, massa corporal de 73,5\u2009\u00b1\u20097,2 kg, al\u00e7ada de 184,7\u2009\u00b1\u20097,9 cm i IMC de 21,5\u2009\u00b1\u20091,3 (kg\u00b7m-2). Els resultats van indicar que encara que no hi ha significaci\u00f3 estad\u00edstica, s\u00ed s\u2019observa una tend\u00e8ncia a una correlaci\u00f3 moderada entre la m\u00e0xima pot\u00e8ncia en l\u2019exercici de \u201cpeck-deck\u201d i la m\u00e0xima velocitat de llan\u00e7ament amb ambdues t\u00e8cniques de llan\u00e7ament (r\u2009=\u20090,50, p\u2009>\u20090,05 i r\u2009=\u20090,66 p\u2009>\u20090,05, t\u00e8cnica 1 i t\u00e8cnica 2, respectivament). Les correlacions entre la m\u00e0xima pot\u00e8ncia en premsa de cames i la m\u00e0xima al\u00e7ada i al\u00e7ada mantinguda de salt van ser baixes i no significatives (r\u2009=\u20090,31 p\u2009>\u20090,05 i r\u2009=\u20090,00 p\u2009>\u20090,05, respectivament). Finalment, es va determinar a nivell antropom\u00e8tric, que el pes, envergadura i pes muscular correlacionaven amb la pot\u00e8ncia mec\u00e0nica a la m\u00e0quina de \u201cpeck-deck\u201d (r\u2009=\u20090,867 p\u2009<\u20090,01); (r\u2009=\u20090,71 p\u2009<\u20090,05); (r\u2009=\u20090,86 p\u2009<\u20090,01), respectivament).\u00a0<\/p>\n\n