Durant els \u00faltims anys ha crescut l\u2019inter\u00e8s pels estudis de g\u00e8nere. No obstant aix\u00f2, hi ha un buit respecte de les dones amb discapacitat i s\u00f3n pr\u00e0cticament inexistents les investigacions amb inter\u00e8s a aproximar-se a les qui van desenvolupar traject\u00f2ries reeixides en algun camp. Un dels objectius d\u2019aquest treball va ser explorar les traject\u00f2ries biogr\u00e0fiques de dones esportistes paral\u00edmpiques (discapacitat motora) des de les seves pr\u00f2pies veus. Aquesta indagaci\u00f3 no est\u00e0ndard (qualitativa) de disseny flexible i multivocal es va dur a terme amb el m\u00e8tode biogr\u00e0fic a partir d\u2019hist\u00f2ries de vida, amb entrevistes en profunditat analitzades amb el m\u00e8tode comparatiu constant de la teoria fonamentada de les dades. Es va trobar que les entrevistades no havien tingut experi\u00e8ncies esportives pr\u00e8vies a 18 anys (excepte terap\u00e8utiques) fins que se les \u201cva invitar\u201d a integrar-se en l\u2019esport. A partir d\u2019aquest moment es produeix un punt d\u2019inflexi\u00f3 en les seves vides, que genera una doble identificaci\u00f3: van passar de considerar-se \u201c\u00faniques\u201d durant la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia a formar part d\u2019un grup de persones \u201cvitals\u201d que tenien fruct\u00edferes traject\u00f2ries esportives, familiars, laborals i acad\u00e8miques que ni elles ni les seves fam\u00edlies havien imaginat. En aquesta conjuntura, es van identificar a si mateixes com a \u201cdiscapacitades\u201d i es van destacar particularment en l\u2019esport, per\u00f2 n\u2019hi va haver que ho van fer en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic i\/o en el laboral. El prop\u00f2sit d\u2019aquesta indagaci\u00f3 va ser proporcionar suggeriments ajustats socioculturalment per als qui s\u2019ocupen en pol\u00edtiques, plans i projectes sobre esport i discapacitat, aix\u00ed com proposar una ampliaci\u00f3 en la perspectiva d\u2019estudi de les traject\u00f2ries biogr\u00e0fiques.<\/p>\n\n