Aquest treball va perseguir dos objectius: (1) descriure la capacitat de salt vertical i la velocitat i el temps d\u2019execuci\u00f3 de la\u00a0t\u00e8cnica de cama frontal mae-geri en karatekes de nivell internacional, i (2) analitzar el grau de covariaci\u00f3 entre aquestes variables.\u00a0Els participants van ser 13 karatekes espanyols masculins de nivell internacional, estil shito-ryu i especialitat de kates. L\u2019estudi va\u00a0seguir un disseny descriptiu i correlacional. Les variables analitzades van ser: salt vertical CMJ, mesurat amb una plataforma d\u2019infrarojos\u00a0Optojump, i velocitat i temps d\u2019execuci\u00f3 de cop de peu mae-geri, mesurat amb una c\u00e0mera d\u2019alta velocitat (Casio EXFC-100). Es van obtenir les dades seg\u00fcents: altura mitjana de salt de 48,7 \u00b1 0,12 cm, velocitat mitjana de mae-geri de 19,8 \u00b1\u00a01,9 km\/h\u00a0i de 19,6 \u00b1\u00a01,4 km\/h, i temps d\u2019execuci\u00f3 del cop de peu de 264,85 \u00b1\u00a028,14 ms i de 274,69 \u00b1\u00a018,4 ms, cama dominant i no dominant\u00a0respectivament. Les intensitats de correlaci\u00f3 es van situar entre r<\/em> = 0,72 i r<\/em> = \u20130,80. El salt vertical va mantenir una relaci\u00f3 altament\u00a0i estad\u00edsticament significativa amb la velocitat i el temps d\u2019execuci\u00f3 del cop de peu mae-geri, t\u00e8cnica de gran import\u00e0ncia en les\u00a0kates de competici\u00f3 en karate. Aquesta informaci\u00f3 pot ser valuosa tant per planificar l\u2019entrenament mitjan\u00e7ant proves simples i de\u00a0baix cost com per detectar talents.<\/p>\n\n