L\u2019esport no \u00e9s nom\u00e9s un fenomen social del nostre m\u00f3n, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s un camp privilegiat per a l\u2019estudi del comportament hum\u00e0 i social. Durant les \u00faltimes d\u00e8cades, s\u2019ha produ\u00eft un enorme creixement i especialitzaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies de l\u2019esport i el lema del 18\u00e8 Congr\u00e9s de l\u2019European College of Sport Sciences (ECSS) \u201cUnificar les ci\u00e8ncies de l\u2019esport\u201d representa desafiar aquest proc\u00e9s de fragmentaci\u00f3. El lema comporta un canvi de l\u2019especialitzaci\u00f3 a la integraci\u00f3, d\u2019una concepci\u00f3 dels sistemes vius basada en la teoria de la informaci\u00f3 i l\u2019enginyeria a una de base biol\u00f2gica, de la investigaci\u00f3 multidisciplin\u00e0ria a la transdisciplin\u00e0ria. Per\u00f2 sorgeix una pregunta: \u00bf\u00e9s possible integrar les \u00e0rees fragmentades i facilitar la transfer\u00e8ncia de principis explicatius te\u00f2rics, t\u00e8cniques i perspectives metodol\u00f2giques entre disciplines? En el marc de les contribucions fetes en el congr\u00e9s, aquest article t\u00e9 com a objectiu introduir enfocaments cient\u00edfics que ja estan estesos en els \u00e0mbits de la f\u00edsica, la qu\u00edmica, la biologia (incloent-hi les \u00f2miques) i les ci\u00e8ncies socials, i que centrats en les interaccions din\u00e0miques complexes dels components sist\u00e8mics (prote\u00efnes, c\u00e8l\u00b7 lules, organismes, grups, societats), revelen principis explicatius generals que contribueixen a la unificaci\u00f3 del coneixement. Pretenem encoratjar les persones interessades en les ci\u00e8ncies de l\u2019esport a concebre noves formes d\u2019investigaci\u00f3 i a complementar, sense substituir-los, els enfocaments dominants, amb l\u2019esperan\u00e7a que anar de les parts al tot i del tot a les parts ajudar\u00e0 els cient\u00edfics a recon\u00e8ixer els camins m\u00e9s adients.<\/p>\n\n