Segons l\u2019\u00faltima Enquesta d\u2019H\u00e0bits Esportius (2010), el running<\/em> \u00e9s la cinquena activitat fisicoesportiva m\u00e9s practicada pels espa\u00adnyols: el 5,6 % de la poblaci\u00f3 major de 15 anys afirma que la practica amb regularitat. Els practicants del running<\/em>, no obstant aix\u00f2, estan lluny de poder ser considerats com un grup homogeni. En aquesta comunicaci\u00f3 es presenta un model de classificaci\u00f3 sociocultural dels practicants de running, obtingut a partir dels resultats d\u2019una investigaci\u00f3 qualitativa feta amb una mostra de 76 corredors populars. La investigaci\u00f3 parteix d\u2019unes adaptacions del model cultural de Douglas (1996) i el model de classificaci\u00f3 de les activitats d\u2019oci d\u2019Elias i Dunning (1988), segons les quals les dues dimensions que estructuren el camp social serien les pressions grupals i estructurals. Les primeres es manifesten d\u2019una manera directa en el car\u00e0cter relacional d\u2019aquesta pr\u00e0ctica esportiva (individual contra grupal), mentre que les segones es refereixen al seu grau de formalitzaci\u00f3 t\u00e8cnica, que es concretaria en aspectes com l\u2019establiment d\u2019objectius de millora, el grau d\u2019adhesi\u00f3 a plans d\u2019entrenament o el control del rendiment (disciplina contra espontane\u00eftat). La intersecci\u00f3 d\u2019aquestes dues dimensions descobreix l\u2019exist\u00e8ncia de quatre perfils o tipus ideals de corredors: els solitaris hedonistes, els individualistes competitius, els corredors sociables i els grupalistes disciplinats, les caracter\u00edstiques dels quals s\u00f3n examinades en aquest treball.<\/p>\n\n