Hi ha moltes dades i investigacions que demostren els beneficis de la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica de manera regular per a la salut f\u00edsica, social i mental; per aix\u00f2 s\u2019ha establert i aconsellat quina hauria de ser la freq\u00fc\u00e8ncia, intensitat i durada d\u2019aquesta pr\u00e0ctica. No obstant aix\u00f2, en els \u00faltims anys s\u2019est\u00e0 produint un descens alarmant de l\u2019activitat, sobretot en nens i adolescents. Hi ha autors que consideren que la participaci\u00f3 esportiva durant la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia pot predir models actius en l\u2019estil de vida futur, ja que motiva l\u2019individu i ajuda a crear un h\u00e0bit. L\u2019estudi seg\u00fcent es fonamentar\u00e0 en diferents teories sobre els determinants de conducta de l\u2019activitat f\u00edsica, proposades per diferents autors. Entre aquestes teories destaquen el model d\u2019estats de canvi de Prochaska i Diclemente (1983), i Prochaska, Diclemente i Norcross (1992), la teoria de l\u2019autoefic\u00e0cia de Bandura (1986, 1999), la teoria de l\u2019acci\u00f3 raonada de Fishbein i Ajzen (1975), la teoria de la conducta planificada d\u2019Ajzen (1985, 1991), el model sociocognitiu de Taylor, Baranowsky i Sallis (1994), el model dels determinants (Sallis, 1995), etc., entre d\u2019altres. Entre els determinants assenyalats per aquests models hi ha: autoefic\u00e0cia, actitud global envers l\u2019exercici, intencions, possibles barreres per a la pr\u00e0ctica i influ\u00e8ncies dels \u201caltres significatius\u201d. Per donar resposta a aquests objectius, es far\u00e0 aquest estudi en qu\u00e8 participen nens i nenes de tercer cicle d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria amb edats compreses entre deu i dotze anys de col\u00b7legis p\u00fablics i concertats del municipi de Ja\u00e9n.<\/p>\n\n