Objectiu<\/em>: Valorar la capacitat de detecci\u00f3 de la lumb\u00e0lgia cr\u00f2nica inespec\u00edfica que tenen els indicadors: proporcionalitat dels temps de resist\u00e8ncia entre extensors, flexors i musculatura lateral; temps de resist\u00e8ncia dels extensors, Sorensen test i la fatigabilitat mitjan\u00e7ant electromiografia (EMG) per superf\u00edcie. Igualment, valorar la influ\u00e8ncia sobre aquests indicadors que tenen les variables g\u00e8nere, talla i pes. Disseny<\/em>: Estudi pilot amb grup de control. Mesura mitjan\u00e7ant tres tests i EMG d\u2019individus amb lumb\u00e0lgia cr\u00f2nica inespec\u00edfica i d\u2019individus sense. La fiabilitat queda mesurada amb la repetici\u00f3 dels tests i de l\u2019EMG en dies diferents. Participants<\/em>: Tretze estudiants de fisioter\u00e0pia entre 18 i 32 anys. Set amb lumb\u00e0lgia cr\u00f2nica inespec\u00edfica i sis sense. Resultats<\/em>: No s\u2019han trobat difer\u00e8ncies significatives entre la proporcionalitat dels temps de resist\u00e8ncia entre extensors, flexors i musculatura lateral entre els individus que presentaven lumb\u00e0lgia i els que no en presentaven. Igualment, el Sorensen test i la pot\u00e8ncia mitjana obtinguda mitjan\u00e7ant EMG per superf\u00edcie no han mostrat difer\u00e8ncies entre els mateixos dos grups. El g\u00e8nere ha resultat ser un element diferenciador respecte dels valors de les proporcionalitats dels temps de resist\u00e8ncia de la musculatura extensora, flexora i musculatura lateral. El pes en el temps de resist\u00e8ncia de la musculatura extensora ha resultat tenir una correlaci\u00f3 de Pearson negativa (r\u2009<\/em>=\u2009\u20130,61). Conclusions<\/em>: No s\u2019han pogut diferenciar els individus amb lumb\u00e0lgia dels que no en presenten per a cap dels indicadors utilitzats. El pes i el g\u00e8nere s\u00f3n variables que influeixen en aquests i que per tant s\u2019han de tenir en compte durant l\u2019avaluaci\u00f3 dels individus mitjan\u00e7ant aquests tests.<\/p>\n\n