L\u2019escur\u00e7ament dels isquiosurals, segons diversos autors (Bado, 1977; Jord\u00e0, 1971; Lambrinudi, 1934; Latorre & Hern\u00e1ndez, 2003; L\u00f3pez, Ferragut, Alacid, Yuste, & Garc\u00eda, 2008; Santonja, And\u00fajar, & Mart\u00ednez, 1994; Santonja, Ferrer, & Mart\u00ednez, 1995), pot produir alteracions en l\u2019est\u00e0tica del raquis que poden desencadenar anomalies en la seva estructura i processos \u00e0lgids. Aquests fets fan que la detecci\u00f3 primerenca d\u2019un escur\u00e7ament en aquests m\u00fasculs sigui important per prevenir possibles trastorns. Nosaltres trobem una disminuci\u00f3 en el nivell de flexibilitat dels isquiosurals-raquis, mesurada a trav\u00e9s del test del cub o dist\u00e0ncia dits planta (D-D-P), de 4,2 cm dels alumnes que havien cursat els seus estudis en el nostre centre l\u2019any 2007, respecte a la flexibilitat dels alumnes de la mateixa edat que van cursar els seus estudis l\u2019any 1991, i atribu\u00efm aquesta p\u00e8rdua a la disminuci\u00f3
de l\u2019activitat f\u00edsica que es fa en l\u2019actualitat (Vidal, Vidal, & Almela, 2009). Per\u00f2 no coneix\u00edem si aquesta minva de la flexibilitat afectava l\u2019increment del nombre de casos de curtedat isquiosural. Per con\u00e8ixer si, a m\u00e9s de la disminuci\u00f3 de flexibilitat, es produ\u00efa un increment en el nombre de casos amb curtedat isquiosural, vam fer una valoraci\u00f3-comparaci\u00f3 del nombre d\u2019alumnes que patien curtedat isquiosural l\u2019any 1986 respecte als alumnes que la patien l\u2019any 2008. Trobem un increment en el nombre de casos, que passen d\u2019un 5,13 % el 1986 a un 20 % el 2008. Per tant, la disminuci\u00f3 d\u2019activitat f\u00edsica que s\u2019est\u00e0 produint en els nostres joves, sobretot per l\u2019increment del temps que dediquen a les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 (TIC), no sols pot repercutir negativament en la minva de flexibilitat sin\u00f3 tamb\u00e9 en l\u2019increment de subjectes amb curtedat isquiosural.<\/p>\n\n