Tot proc\u00e9s per aconseguir una habilitat motora comporta un aprenentatge, un control i una coordinaci\u00f3 motora. La coordinaci\u00f3 motora es defineix generalment com les relacions espaciotemporals que existeixen entre diferents segments corporals. L\u2019objectiu d\u2019aquest article va ser donar a con\u00e8ixer una metodologia per a l\u2019estudi de la coordinaci\u00f3 motora. Els angles de fase i la fase relativa cont\u00ednua s\u00f3n dues t\u00e8cniques que possibiliten con\u00e8ixer la relaci\u00f3 despla\u00e7ament\/velocitat angular d\u2019un o diversos segments durant tot el moviment. Aquestes t\u00e8cniques generen uns gr\u00e0fics les traject\u00f2ries dels quals ens van indicar com els diferents segments es coor\u00acdinaven (en fase o fora de fase). Amb aix\u00f2, vam poder con\u00e8ixer les estrat\u00e8gies coordinatives a les quals els individus recorrien en realitzar una tasca nova. Malgrat els resultats obtinguts, els angles de fase i la fase relativa cont\u00ednua no van presentar el moviment en la seva totalitat i es fonamenten en una an\u00e0lisi qualitativa. Per tant, recomanem a l\u2019investigador tenir en compte: 1) complementar l\u2019an\u00e0lisi amb variables quantitatives que reflecteixin la din\u00e0mica dels diferents segments, i 2) seleccionar la normalitzaci\u00f3 en funci\u00f3 de les variables que s\u2019han d\u2019analitzar.<\/p>\n\n