A trav\u00e9s del temps, l\u2019educaci\u00f3 ha despertat la necessitat de [re]estructuracions, tant per iniciativa dels l\u00edders educatius, com per la (urgent) necessitat de renovaci\u00f3 i transformaci\u00f3 que s\u2019experimenta en la comunitat escolar. Aquesta situaci\u00f3 ofereix l\u2019oportunitat de trobar l\u2019equilibri entre els requisits plantejats per la comunitat escolar i les realitzacions anunciades pels l\u00edders educatius. D\u2019aquesta manera, l\u2019escola sorgeix com un escenari on queden reflectits els desacords entre les propostes portades a la pr\u00e0ctica. En aquest estudi ten\u00edem com a objectiu principal entendre la percepci\u00f3 dels professors respecte a l\u2019organitzaci\u00f3 i sistematitzaci\u00f3 del programa d\u2019estudis d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica en els primers graus (de 1r a 5\u00e8 grau).
Ens hem esfor\u00e7at a obtenir un estudi descriptiu i interpretatiu basat en el paradigma de la forma de pensar del mestre, amb un enfocament qualitatiu, i el prop\u00f2sit de comprendre el significat de les situacions i caracter\u00edstiques presentades pels subjectes que han col\u00b7laborat en l\u2019estudi. La mostra va constar de 12 professors d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de tres col\u00b7legis d\u2019aplicaci\u00f3 al sud de Brasil, enquestats durant curs escolar 2007 a trav\u00e9s d\u2019entrevistes semiestructurades.\u00a0En el proc\u00e9s d\u2019an\u00e0lisi i discussi\u00f3 dels resultats, les respostes es van sotmetre a l\u2019an\u00e0lisi de contingut, adoptant un sistema de categoritzaci\u00f3 inductiva. Definim les seg\u00fcents \u00e0rees per a l\u2019an\u00e0lisi de les entrevistes de contingut: escolar, social, cientificopedag\u00f2gica i formaci\u00f3 dels docents. Les categories es van basar en els aspectes relacionats amb les orientacions i articulaci\u00f3 curriculars; cultura del cos, estatus del curs, salut escolar, planificaci\u00f3, organitzaci\u00f3 i sistematitzaci\u00f3 dels continguts; limitaci\u00f3 pedag\u00f2gica, formaci\u00f3 inicial i continuada i la relaci\u00f3 teoria-pr\u00e0ctica.\u00a0A\u00a0partir dels resultats, hem constatat la preocupaci\u00f3 dels professors enfront del canvi de dimensi\u00f3 de les proposicions pedag\u00f2giques i pr\u00e0ctiques des d\u2019una perspectiva interdisciplin\u00e0ria.\u00a0Pel que fa a la formaci\u00f3 inicial, percebem una necessitat en els docents d\u2019adquisici\u00f3 de coneixements t\u00e8cnics, m\u00e9s que el desenvolupament d\u2019habilitats teoricopr\u00e0ctiques. Creiem que hi ha una transfer\u00e8ncia prec\u00e0ria dels coneixements inherents a l\u2019ensenyan\u00e7a d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica en aquest nivell de l\u2019educaci\u00f3.\u00a0Pel que fa als programes dels plans d\u2019estudi i directrius, la recent entrada dels escolars en l\u2019escola b\u00e0sica a l\u2019edat de sis anys, ha tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia que els professors encara conceben els programes en una fase de (re)estructuraci\u00f3, mentre tracten de respondre a aquesta nova realitat educativa, tot i les les\u00a0limitacions que afirmen que existeixen en la formaci\u00f3 inicial.\u00a0En l\u2019educaci\u00f3\u2019b\u00e0sica de nou anys, les escoles del nostre estudi adoptaven el programa escolar d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica d\u2019acord amb les seves peculiaritats i capacitats en termes pedag\u00f2gics i administratius, i tamb\u00e9 en termes d\u2019estructures f\u00edsiques, mentre que aquestes operacions complissin, no sense dificultats, amb les pol\u00edtiques proposades pel Ministeri d\u2019Educaci\u00f3.<\/p>\n\n