Aquest estudi va examinar en un grup de 18 caiaquistes homes d\u2019alt nivell (inclosos 11 medallistes de Campionats del M\u00f3n o d\u2019Europa i dos Campions Ol\u00edmpics) els canvis en variables cardiorespirat\u00f2ries, neuromusculars, hormonals, composici\u00f3 corporal i de rendiment durant un cicle de 12 setmanes d\u2019entrenament concurrent de for\u00e7a i resist\u00e8ncia cardiovascular. Aix\u00ed mateix es van analitzar els efectes produ\u00efts per un per\u00edode de 4 setmanes de posada a punt (TAP) i una fase de desentrenament (DTR) de 5 setmanes en qu\u00e8 la meitat dels palistes van cessar totalment els est\u00edmuls d\u2019entrenament (la CE) i l\u2019altra meitat va realitzar \u00fanicament una sessi\u00f3 d\u2019entrenament de for\u00e7a i dos de resist\u00e8ncia setmanals (RE). El volum i la intensitat d\u2019entrenament van ser quantificats a nivell individual durant totes les fases de l\u2019estudi. El cicle perioditzat d\u2019entrenament concurrent de 12 setmanes va produir augments significatius d\u2019un 9,5% en el consum m\u00e0xim d\u2019oxigen (VO2max) i d\u2019un 9,4% en el consum d\u2019oxigen en el segon llindar ventilador (VO2 VT2). La velocitat de despla\u00e7ament en VO2max, i en VT2 va augmentar un 6,2% i un 4,4% respectivament. Els valors d\u2019una repetici\u00f3 m\u00e0xima (1RM) van augmentar un 4,2% en press banca (PB) i un 5,3% en dorsal rems (DR), mentre que la velocitat amb el 45% del 1RM (V45%) va augmentar un 14,4% en PB i un 10,0% en DR. Despr\u00e9s de la fase de TAP no es van observar canvis significatius en cap de les variables estudiades. Durant la fase de DTR, el grup de la CE va mostrar majors descensos del 1RM (\u20138,9% i \u20137,8%, per al PB i el DR respectivament) que els observats per al grup de RT (\u20133,9% i \u20133,4%). Els descensos en la V45% en el PB i el DR van ser m\u00e9s grans per al grup de la CE (\u201312,6% i \u201310,0%) que per al grup RE (\u20139,0% i \u20136,7%). Els descensos en el VO2max van ser menors despr\u00e9s de la RE (\u20135,6%) que despr\u00e9s de la CE (\u201311,3%), encara que les p\u00e8rdues en VO2 VT2 van ser similars en ambd\u00f3s grups. La fase de RE va permetre esmorteir part dels descensos en la velocitat de despla\u00e7ament i la pot\u00e8ncia mec\u00e0nica aix\u00ed com els augments de la freq\u00fc\u00e8ncia de paleig observades despr\u00e9s de la CE. Es va observar un descens significatiu dels nivells de cortisol (\u201330%) en ambd\u00f3s grups, encara que el grup de RE va experimentar augments superiors en la proporci\u00f3 testosterona\/cortisol. En resum, un control exhaustiu de les variables que defineixen el programa d\u2019entrenament va permetre assolir adaptacions positives tant en les variables de for\u00e7a com en les de resist\u00e8ncia durant un programa d\u2019entrenament concurrent en esportistes d\u2019elit mundial. Aix\u00ed mateix, per\u00edodes curts de la CE van produir majors descensos del rendiment neuromuscular i cardiorespiratori comparat amb l\u2019estrat\u00e8gia de RE.<\/p>\n\n