La dansa, \u00e9s l\u2019activitat f\u00edsica art\u00edstica per excel\u00b7l\u00e8ncia i \u00e9s a m\u00e9s patrimoni cultural de tota civilitzaci\u00f3. Des de qualsevol \u00e8poca i cultura, les seves composicions ens porten l\u2019abstracci\u00f3 dels ideals d\u2019una determinada cultura f\u00edsica. Una exhaustiva an\u00e0lisi coreogr\u00e0fica ens permet apropar-nos al pensament que sobre el cos i l\u2019espai tenen els diferents core\u00f2grafs. Alguns te\u00f2rics afirmen que l\u2019evoluci\u00f3 de la concepci\u00f3 espacial, suposa el vertader aven\u00e7 de qualsevol art (Yates, 2002, p\u00e0g. 19). Com varia el disseny espacial en coreografia? Existeixen estils segons \u00e8poques i ideals? En l\u2019espai hem trobat un element clau d\u2019an\u00e0lisi coreogr\u00e0fica i per a la seva completa observaci\u00f3 s\u2019ha desenvolupat una eina d\u2019an\u00e0lisi que es recolza en l\u2019an\u00e0lisi coreogr\u00e0fica i la praxiologia motriu (Botana, 2007). En aquest article aprofundim en l\u2019espai personal del ballar\u00ed, que ja ens aporta gran quantitat d\u2019informaci\u00f3 sobre les decisions art\u00edstiques i est\u00e8tiques d\u2019un compositor, d\u2019un arquitecte del moviment: el core\u00f2graf.<\/p>\n\n