Els objectius de l\u2019estudi van ser comparar la dist\u00e0ncia assolida entre alguns tests lineals i la seva validesa de criteri com a mesura d\u2019extensibilitat isquiosural. M\u00e8todes. Cent trenta homes (mitjana d\u2019edat: 22,9 \u00b1 3,2 anys) i 110 dones (23,2 \u00b1 4,5 anys) van realitzar de forma aleat\u00f2ria el test d\u2019elevaci\u00f3 de cama recta amb totes dues cames, igual com els tests lineals back-saver sit-and-reach<\/em> esquerre i dret, sit-and-reach modificat (MSR), sit-and-reach<\/em> (SR), toe-touch<\/em> (TT) i V sit-and-reach<\/em>. La dist\u00e0ncia assolida va ser registrada mitjan\u00e7ant una caixa de mesurament en assolir la m\u00e0xima flexi\u00f3 del tronc amb genolls estesos. Resultats. La dist\u00e0ncia assolida en els tests lineals presenta difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> < 0,001) entre la majoria dels tests en els homes, mentre que en les dones els valors s\u00f3n m\u00e9s homogenis. Els valors de correlaci\u00f3 entre la dist\u00e0ncia assolida i el test d\u2019elevaci\u00f3 de cama recta van ser moderats-baixos en homes (r<\/em> = 0,41-0,62) i moderats en dones (r<\/em> = 0,62-0,75). El TT va presentar els valors de correlaci\u00f3 m\u00e9s elevats, mentre que el MSR va mostrar els valors m\u00e9s redu\u00efts. Conclusions. El protocol d\u2019execuci\u00f3 dels tests lineals influeix en la dist\u00e0ncia assolida, sobretot en homes. El TT i el SR s\u00f3n els tests lineals m\u00e9s recomanables perqu\u00e8 obtenen major validesa com a criteri per a la valoraci\u00f3 de l\u2019extensibilitat isquiosural.<\/p>\n\n