Les investigacions sobre la mediatitzaci\u00f3 de les dones esportistes mostren, per una banda, que aquestes estan menys representades que els homes, per una altra, que la seva imatge est\u00e0 fortament sexualitzada. A m\u00e9s, en contraposici\u00f3 amb els homes, els articles dels que s\u00f3n objecte les presenten generalment en el seu paper de mare, esposa, etc.; \u00e9s a dir les emmarquen en ambients no esportius. Per afegiment, sabem que en certs punts el tractament medi\u00e0tic d\u2019esportistes amb discapacitat \u00e9s diferent al dels qui no la tenen. Per\u00f2 quines peculiaritats apareixen en el tractament medi\u00e0tic de les dones esportistes discapacitades? L\u2019estudi de la cobertura de premsa dels Jocs Paral\u00edmpics (Sydney 2000) presentat aqu\u00ed (basat en una an\u00e0lisi qualitativa i quantitativa de 108 articles editats per diaris alemanys, anglesos, espanyols i francesos) mostra que, contr\u00e0riament al que s\u2019esperava, les dones esportistes amb discapacitat no estan quantitativament menys representades que els homes. Per tant, en aquest cas no hi ha estigmatitzaci\u00f3 per ocultaci\u00f3 espec\u00edfica. Tanmateix, aquesta adopta formes m\u00e9s insidioses. L\u2019an\u00e0lisi dels elements qualitatius dels reportatges i de les fotos mostra que, efectivament, les dones apareixen fortament \u201cinfantilitzades\u201d i \u201ctrivialitzades\u201d (Jones, 1999) als diaris que cobreixen els Jocs Paral\u00edmpics.<\/p>\n\n