El desenvolupament del mercat mundial t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s enll\u00e0 de les creixents interdepend\u00e8ncies econ\u00f2miques, la globalitzaci\u00f3 de les cultures i formes de vida. En qualsevol d\u2019aquestes dimensions, l\u2019esport exerceix un paper important i contribueix a aquesta globalitzaci\u00f3, com ho mostren les organitzacions internacionals, els esdeveniments mundials, les comunitats internacionals i les estructures internacionals basades en l\u2019esport. Tanmateix, la forma en qu\u00e8 es relacionen aquestes dimensions en l\u2019\u00e8poca del capitalisme desorganitzat es basa en la disjunci\u00f3. Segons aquesta tesi, Appadurai (1996) proposa un esquema b\u00e0sic per a l\u2019an\u00e0lisi de les disjuncions entre les diferents dimensions de la globalitzaci\u00f3, tot suggerint el concepte de paisatges (\u201cscapes\u201d) per subratllar la forma fluida i irregular que caracteritza b\u00e9 el flux de capitals, b\u00e9 les comunicacions o els estils de vida. En emfatitzar que la globalitzaci\u00f3 es troba intensament influ\u00efda pels contexts hist\u00f2rics, ling\u00fc\u00edstics i pol\u00edtics dels que hi intervenen, l\u2019autor posa l\u2019accent en els mons imaginaris que ajuden a construir els paisatges esmentats. En aquest article aprofitem algunes d\u2019aquestes pistes te\u00f2riques, i analitzem tres tipus de paisatges en els contexts del lleure i de l\u2019esport, tot intentant mostrar la relaci\u00f3 de disjunci\u00f3; uns contribueixen a l\u2019augment de l\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 i d\u2019altres a una diferenciaci\u00f3 m\u00e9s gran. Analitzem successivament els paisatges medi\u00e0tics (l\u2019esport com a espectacle global), els paisatges tecnol\u00f2gics (el paper dels nous mitjans de comunicaci\u00f3 i la velocitat amb qu\u00e8 es creen els mapes cognitius globals descontextualitzats), els paisatges d\u2019idees (el paper de les imatges i de l\u2019est\u00e8tica de les experi\u00e8ncies del lleure esportiu).<\/p>\n\n