En aquest treball es fa un balan\u00e7 del debat actual, en l\u2019\u00e0mbit de la sociologia de l\u2019esport, sobre globalitzaci\u00f3 i esport, i s\u2019argumenta que l\u2019aven\u00e7 mundial de l\u2019esport en aquests comen\u00e7aments del segle xxi, s\u2019ent\u00e9n millor en termes del fenomen de la glocalitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, com un proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual les demandes i forces globals es conformen o adapten a les condicions locals (Robertson), tot contribuint aix\u00ed a la producci\u00f3 de \u201clocalitat\u201d i \u201ccomunitat\u201d, i a l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019identitats nacionals. Els Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona 92, el Campionat de Futbol Euro 93, i el Campionat del M\u00f3n de Futbol Corea-Jap\u00f3 2002, es presenten com a exemples del car\u00e0cter dual i paradoxal de l\u2019esport contemporani en la seva capacitat de refor\u00e7ament d\u2019identitats locals – nacionals, mentre fomenta creixentment megaesdeveniments d\u2019abast mundial.<\/p>\n\n