{"id":11712,"date":"2005-10-01T11:18:51","date_gmt":"2005-10-01T11:18:51","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=11712"},"modified":"2021-01-15T18:05:53","modified_gmt":"2021-01-15T18:05:53","slug":"la-teoria-dels-sistemes-dinamics-i-lentrenament-esportiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/la-teoria-dels-sistemes-dinamics-i-lentrenament-esportiu\/","title":{"rendered":"La teoria dels sistemes din\u00e0mics i l\u2019entrenament esportiu"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Resum<\/h2>\n\n\n<div align=\"justify\">\n<p class=\"journal-abstract\">Amb aquesta tesi es pret\u00e9n aplicar la teoria dels sistemes din\u00e0mics (TSD) a l\u2019optimitzaci\u00f3 de l\u2019entrenament esportiu. Es divideix la investigaci\u00f3 en una part te\u00f2rica i una part emp\u00edrica. En la primera, s\u2019exposen els conceptes i eines dels sistemes din\u00e0mics aplicables a l\u2019estudi de l\u2019entrenament esportiu i es demostra la seva utilitat. Alhora,, s\u2019identifiquen els principis generals que governen la formaci\u00f3 de patrons coordinatius en els sistemes biol\u00f2gics complexos i es mostra com aquests patrons tamb\u00e9 apareixen durant l\u2019execuci\u00f3 d\u2019accions motrius. Finalment es suggereixen diverses modificacions de la teoria de l\u2019entrenament esportiu a partir d\u2019aquest marc te\u00f2ric. D\u2019altra banda, en la part emp\u00edrica, s\u2019inclouen dos estudis. En primer lloc, es compara l\u2019efic\u00e0cia d\u2019un m\u00e8tode d\u2019entrenament sorgit de l\u2019aplicaci\u00f3 de la TSD a l\u2019entrenament esportiu, l\u2019entrenament diferencial, amb un m\u00e8tode basat en repeticions per millorar la for\u00e7a aplicada a la gimn\u00e0stica aer\u00f2bica. S\u2019utilitzen dues eines d\u2019an\u00e0lisi, el PerPot Metamodel i les correlacions creuades, que utilitzen c\u00e0lculs no lineals i lineals respectivament, i dues formes de quantificar la c\u00e0rrega. Es conclou que l\u2019entrenament diferencial sembla ser m\u00e9s efica\u00e7 per a la millora de l\u2019execuci\u00f3 d\u2019elements de dificultat de la gimn\u00e0stica aer\u00f2bica que l\u2019entrenament tradicional basat en repeticions, tot i que el nombre de variacions proposat \u00e9s excessiu i que probablement s\u2019haguessin obtingut resultats similars combinant ambd\u00f3s m\u00e8todes d\u2019entrenament en tots els per\u00edodes. Tamb\u00e9 s\u2019observa que els resultats difereixen en funci\u00f3 de la forma de quantificar la c\u00e0rrega i en funci\u00f3 de l\u2019eina d\u2019an\u00e0lisi utilitzada. Finalment, es conclou que es requereix una nova variable d\u2019estudi que tingui en compte la din\u00e0mica global i no lineal del comportament del sistema i que sigui capa\u00e7 de valorar l\u2019estat d\u2019aprenentatge i d\u2019estabilitat d\u2019aquest durant l\u2019execuci\u00f3 d\u2019accions motrius. Arran d\u2019aquesta darrera conclusi\u00f3, es duu a terme el segon estudi, l\u2019objectiu del qual \u00e9s demostrar l\u2019organitzaci\u00f3 din\u00e0mica i no lineal de l\u2019individu mentre realitza salts verticals i identificar una variable que pugui valorar l\u2019evoluci\u00f3 global de l\u2019aprenentatge d\u2019aquest tipus d\u2019accions. S\u2019estudien les s\u00e8ries temporals de l\u2019aplicaci\u00f3 de la for\u00e7a sobre una plataforma de forces durant el temps de contacte previ a l\u2019execuci\u00f3 de diferents salts verticals. S\u2019observa que l\u2019increment de l\u2019al\u00e7ada o la dist\u00e0ncia des de les quals es salta provoca un augment en el nombre i\/o amplitud de les fluctuacions que es produeixen especialment en el primer ter\u00e7 de les s\u00e8ries temporals dels tres components de la for\u00e7a. Aquest increment de les fluctuacions \u00e9s una senyal de no linealitat del comportament del sistema i mostra que l\u2019organisme s\u2019autoorganitza com qualsevol altre sistema din\u00e0mic mentre executa salts verticals. Per finalitzar, es conclou que les fluctuacions de l\u2019aplicaci\u00f3 de la for\u00e7a es presenta com una variable d\u2019estudi que ens pot donar informaci\u00f3 qualitativa sobre l\u2019execuci\u00f3 de salts verticals.<\/p>\n<\/div>\n\n <div class=\"tags\"> <p><strong>Paraules clau:<\/strong> <span>autoorganitzaci\u00f3<\/span>, <span>entrenament diferencial<\/span>, <span>fluctuacions<\/span>, <span>PerPot metamodel<\/span><\/p> <\/div> \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum Amb aquesta tesi es pret\u00e9n aplicar la teoria dels sistemes din\u00e0mics (TSD) a l\u2019optimitzaci\u00f3 de l\u2019entrenament esportiu. Es divideix la investigaci\u00f3 en una part te\u00f2rica i una part emp\u00edrica. En la primera, s\u2019exposen els conceptes i eines dels sistemes din\u00e0mics aplicables a l\u2019estudi de l\u2019entrenament esportiu i es demostra la seva utilitat. Alhora,, s\u2019identifiquen [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":2,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[56],"tags":[3885,5567,5568,5569],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/tesis-doctorals-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Tesis doctorals<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Tesis doctorals<\/span>"]},"tags":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/tesis-doctorals-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">autoorganitzaci\u00f3<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/tesis-doctorals-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">entrenament diferencial<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/tesis-doctorals-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">fluctuacions<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/tesis-doctorals-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">PerPot metamodel<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">autoorganitzaci\u00f3<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">entrenament diferencial<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">fluctuacions<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">PerPot metamodel<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 21 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 octubre 2005","modified":"Updated on 15 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 octubre 2005 11:18","modified":"Updated on 15 gener 2021 18:05"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11712\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=11712"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11712\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":33207,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11712\/revisions\/33207\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=11712"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=11712"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=11712"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}