La major part dels estudis centrats en l\u2019an\u00e0lisi de la cinem\u00e0tica de cursa s\u2019han basat en protocols de laboratori on s\u2019ha utilitzat cal\u00e7at no espec\u00edfic i a velocitats redu\u00efdes. Els estereotips t\u00e8cnics analitzats en aquestes circumst\u00e0ncies poden diferir d\u2019all\u00f2 que s\u2019esdev\u00e9 en competici\u00f3, i les possibles variacions cinem\u00e0tiques relacionades amb la fatiga, sovint s\u2019han automatitzat en les sessions d\u2019entrenament; fins i tot l\u2019estudi de l\u2019econ\u00f2mica i la t\u00e8cnica de cursa en competici\u00f3, podria estar influenciada per plantejaments t\u00e0ctics. Les relacions entre la mec\u00e0nica i l\u2019economia de cursa presenten interrogants. Nombrosos autors han demostrat que l\u2019economia de cursa \u00e9s un dels determinants del rendiment en treballs de resist\u00e8ncia. En aquest estudi hem analitzat els par\u00e0metres cinem\u00e0tics de corredors de fons a velocitats competitives en condicions de fatiga i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019economia de cursa. Per a la quantificaci\u00f3 dels factors d\u2019an\u00e0lisis hem utilitzat t\u00e8cniques fotogram\u00e8triques en v\u00eddeo (2D). La filmaci\u00f3 es va realitzar des d\u2019una visi\u00f3 sagital i posterior. Mitjan\u00e7ant el sistema Cyborg 3.0 es van computar i digitalitzar les imatges. Considerem com a factors de producte, la fatiga, estimada mitjan\u00e7ant la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, la temperatura timp\u00e0nica i la percepci\u00f3 subjectiva de l\u2019esfor\u00e7, i la velocitat de cursa. Com a factors de proc\u00e9s, par\u00e0metres biomec\u00e0nics variats (posteriors i laterals), diferenciats en factors de cinem\u00e0tica angular, temporal, dist\u00e0ncies, velocitats i par\u00e0metres observacionals. En una pista d\u2019atletisme i pel carrer u, cada esportista va rec\u00f3rrer cinc vegades la dist\u00e0ncia de 2.000 metres o de 1.000 metres, segons l\u2019\u201dadher\u00e8ncia\u201d de l\u2019atleta a cada tipus d\u2019entrenament, entre cada repetici\u00f3 van recuperar dos i un minut (caminant) respectivament. Els resultats assenyalen que els atletes han expressat economia de cursa i en aquesta consideraci\u00f3 la major part dels par\u00e0metres biomec\u00e0nics no s\u2019han vist afectats per la fatiga; hi ha estabilitat d\u2019aquests par\u00e0metres. Com a elements m\u00e9s afectats per la fatiga trobem: moviments superflus (oscil\u2022laci\u00f3 vertical del CG) i contraccions musculars innecess\u00e0ries (recorreguts articulars elevats) cosa que ha implicat un temps total de participaci\u00f3 muscular m\u00e9s alt. A m\u00e9s a m\u00e9s, trobem valors molt negatius en el moviment del retropeu, indicador d\u2019una pronaci\u00f3 excessiva. Per tant, l\u2019estabilitat cinem\u00e0tica, el cal\u00e7at utilitzat (de competici\u00f3 i lleuger de pes), la superf\u00edcie de cursa adequada, l\u2019experi\u00e8ncia de la mostra d\u2019atletes afegit a unes condicions ambientals amb una incid\u00e8ncia baixa en l\u2019esgotament per calor i a la hidrataci\u00f3 del corredor, han pogut contribuir a l\u2019estabilitat metab\u00f2lica i a l\u2019economia de cursa manifestada per aquests esportistes. \u00c9s de significar la rellev\u00e0ncia cl\u00ednica de l\u2019exc\u00e9s de pronaci\u00f3 i que la temperatura timp\u00e0nica, com a indicador metab\u00f2lic d\u2019economia, es va reduir.<\/p>\n\n\n