El prop\u00f2sit de l\u2019estudi \u00e9s extreure coneixement sobre com es porta a terme l\u2019autogesti\u00f3 de la classe per part de l\u2019alumnat i de quina forma perceben l\u2019experi\u00e8ncia els participants, i tamb\u00e9 saber qu\u00e8 aprenen i quina utilitat els proporciona per a la seva vida quotidiana. La tesi est\u00e0 estructurada en dues parts. La primera tracta de la fonamentaci\u00f3 i del disseny de l\u2019estudi, intentant, d\u2019una banda, situar l\u2019autogesti\u00f3 en el marc general de l\u2019ensenyament de l\u2019EF i de l\u2019altra, justificar el disseny de la investigaci\u00f3 partint de la idea que tota situaci\u00f3 educativa \u00e9s \u00fanica i que per tant, ha d\u2019estudiar-se en el lloc on s\u2019esdev\u00e9. Per aix\u00f2, la fonamentaci\u00f3 epistemol\u00f2gica de la investigaci\u00f3 es basa en el paradigma naturalista i la metodologia que millor s\u2019adequa a les pretensions de l\u2019estudi \u00e9s l\u2019etnografia educativa interaccionista. L\u2019estrat\u00e8gia de disseny de la investigaci\u00f3 \u00e9s l\u2019estudi de cas, de manera que la segona part de la tesi s\u2019ha destinat a la reconstrucci\u00f3 d\u2019aquest. El cas estudiat est\u00e0 configurat per dos grups d\u2019estudiants de 8\u00e8 de l\u2019antiga Educaci\u00f3 General B\u00e0sica i un professor d\u2019EF amb una ideologia molt pr\u00f2xima a la pedagogia cr\u00edtica. L\u2019estudi se centra especialment en el primer any de l\u2019experi\u00e8ncia, per\u00f2 es va continuar en contacte amb el mateix grup durant tota la secund\u00e0ria, i es va recollir informaci\u00f3 dels quatre anys, cosa que va permetre fer una triangulaci\u00f3 temporal. Posteriorment, i despr\u00e9s de tres anys fora de la influ\u00e8ncia del professor, es va tornar a prendre contacte amb alguns dels alumnes protagonistes de l\u2019experi\u00e8ncia per con\u00e8ixer la funcionalitat de l\u2019aprenentatge provocat per l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019autogesti\u00f3. Aquesta informaci\u00f3 addicional queda reflectida en l\u2019ep\u00edleg de la tesi. El proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge del primer any de l\u2019experi\u00e8ncia ha estat reconstru\u00eft tenint en compte tres grans blocs. El primer, context, teories i creences del centre, dels estudiants presos com a informants clau i del mateix professor, representa el punt de partida de la proposta. Aquest context va condicionar el disseny del proc\u00e9s que representa el segon bloc, i finalment, el desenvolupament de la proposta reconstru\u00eft tenint en compte les perspectives dels participants i prenent com a fil conductor de l\u2019an\u00e0lisi el concepte de curr\u00edculum com a praxi de David Kirk (1990). L\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica de la proposta ha perm\u00e8s donar resposta als interrogants de la investigaci\u00f3 i extreure unes pautes que permetin con\u00e8ixer en quines condicions pot portar-se a terme un plantejament com el descrit. Tamb\u00e9 s\u2019ha pogut comprovar el gran potencial educatiu de l\u2019autogesti\u00f3, car s\u2019ha vist que els aprenentatges que provoca estan directament relacionats amb habilitats personals i socials que permeten arribar a algunes de les compet\u00e8ncies que es consideren b\u00e0siques per a funcionar en la vida adulta, com ara la creativitat, la iniciativa, la capacitat de prendre decisions, de treballar en equip, d\u2019involucrar se en projectes comuns, de tolerar i admetre opinions, entre algunes altres. L\u2019objecte d\u2019estudi de la tesi \u00e9s l\u2019autogesti\u00f3, una proposta per a la pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica i l\u2019aprenentatge de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, que intenta implicar al m\u00e0xim l\u2019alumnat en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge. Els alumnes trien, dissenyen i porten a terme les sessions, tot adoptant el rol de professor dels seus propis companys. Aquesta tasca forma part d\u2019un plantejament m\u00e9s global que busca l\u2019autonomia de l\u2019alumne en la gesti\u00f3 del seu propi aprenentatge.<\/p>\n\n\n