La interacci\u00f3 entre l\u2019atac i la defensa en voleibol genera un desequilibri important, que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies que s\u2019expressen clarament en el terreny de joc, i que finalment genera un problema d\u2019imatge (Steel,1991). L\u2019objectiu general de la investigaci\u00f3 consisteix a detectar i descriure els patrons conductuals de la defensa de primera l\u00ednia. Aquesta seq\u00fc\u00e8ncia conductual pot establir-se a partir de diferents conductes donades, seleccionades per hip\u00f2tesis, pertanyents a criteris conductuals ofensius, defensius i criteris d\u2019efic\u00e0cia. En aquest \u00faltim cas, es pret\u00e9n d\u2019analitzar com es desenvolupa l\u2019acci\u00f3 defensiva prenent com a conductes donades el control de la pilota en l\u2019inici de la possessi\u00f3 d\u2019aquesta i l\u2019efic\u00e0cia obtinguda per l\u2019acci\u00f3 defensiva. El disseny observacional, en relaci\u00f3 amb els tres grans eixos i on cal situar-los, \u00e9s de seguiment, nomot\u00e8tic i multidimensional. Precisament aquesta \u00faltima caracter\u00edstica es reflecteix en l\u2019instrument observacional elaborat ad hoc. La interacci\u00f3 atac-defensa s\u2019ha registrat seguint el model competitiu de S\u00e1nchez i \u00c1lvaro (1997), en qu\u00e8 es prenen dades del context on es desenvolupa el joc, de les mateixes conductes que s\u2019hi observen, i finalment de l\u2019efecte final d\u2019aquestes sobre l\u2019entorn de joc. El control de la qualitat de la dada ha estat efectuat mitjan\u00e7ant el coeficient Kappa de Cohen, tant intraobservador com interobservador. L\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial per a l\u2019obtenci\u00f3 de patrons estables de comportament, s\u2019ha realitzat a trav\u00e9s del programa estad\u00edstic SDIS-GSEQ V. 4.1.2 de Bakeman i Quera (2004), tenint en compte les variables, classificaci\u00f3 dels equips, complexos de joc on es desenvolupa l\u2019atac, rotaci\u00f3 de l\u2019equip en defensa i marcador. Els resultats obtinguts mostren la influ\u00e8ncia dels criteris de l\u2019atac (zona de col\u00b7locaci\u00f3, nombre de jugadors, estructura funcional, zona de culminaci\u00f3, temps i direcci\u00f3) en el desenvolupament de l\u2019acci\u00f3 defensiva (estructura formal, responsabilitat i opci\u00f3 davant de l\u2019atacant r\u00e0pid, responsabilitat del col\u00b7locador, nombre de bloquejadors, fixaci\u00f3, verticalitat de salt i posicions de bra\u00e7os, tant del bloquejador auxiliar com del principal). La incid\u00e8ncia de la posici\u00f3 defensiva en la resoluci\u00f3 final d\u2019aquesta \u00e9s m\u00e9s feble. Finalment, tamb\u00e9 s\u2019han pogut detectar petits patrons conductuals associats a les conductes corresponents a l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019acci\u00f3 defensiva. L\u2019aplicaci\u00f3 de la tesi consisteix a detectar estructures ocultes que s\u2019esdevenen en la fugacitat de l\u2019enfrontament entre l\u2019atac i la defensa, i amb aix\u00f2 contribuir a la metodologia de l\u2019entrenament t\u00e8cnic – t\u00e0ctic de l\u2019acci\u00f3 defensiva de primera l\u00ednia. Tamb\u00e9 es proposen potencials canvis a les regles oficials de joc que incideixen tant en par\u00e0metres estructurals com directament en les possibilitats funcionals dels atacants, tot plegat per contribuir al reequilibrament entre l\u2019atac i la defensa, tan desitjat en el voleibol.<\/p>\n\n\n