En aquest treball, a trav\u00e9s d\u2019una visi\u00f3 funcional i estructural, ens endinsem en l\u2019estudi de la biomec\u00e0nica del peu. Per fer-ho, es realitza una profunda an\u00e0lisi de les seves caracter\u00edstiques, dels diferents factors que influeixen en l\u2019aparici\u00f3 de les lesions, dels diversos tipus de patrons de pressi\u00f3 plantar i de la relaci\u00f3 existent entre el peu i l\u2019optimitzaci\u00f3 del rendiment. D\u2019altra banda, el tennis \u00e9s un dels esports en qu\u00e8, ateses les seves caracter\u00edstiques particulars, el peu adquireix un protagonisme especial, tant des del punt de vista de les lesions com del rendiment, especialment durant la realitzaci\u00f3 dels diferents tipus de cops i despla\u00e7aments. Conscients de la seva import\u00e0ncia, en la primera part d\u2019aquest estudi es van analitzar quines eren les variables, relacionades amb la cinem\u00e0tica del peu, que millor contribu\u00efen a explicar la variabilitat en la velocitat m\u00e0xima de la bola, despr\u00e9s de la realitzaci\u00f3 del cop paral.lel de dreta (CPD). A continuaci\u00f3, es van comparar els patrons de pressi\u00f3 plantar registrats durant la realitzaci\u00f3 del CPD amb els patrons registrats durant la marxa. La mostra analitzada va ser formada per 31 tennistes de nivell nacional i internacional. Dels diversos instruments utilitzats, hem de destacar la utilitzaci\u00f3 del sistema d\u2019an\u00e0lisi \u201cTennis Sincro\u201d. Dissenyat i fabricat especialment per a aquest estudi, ens va permetre de sincronitzar els diversos instruments utilitzats en la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest estudi: tres c\u00e8l.lules fotoel\u00e8ctriques, una m\u00e0quina llan\u00e7apilotes, unes plantilles instrumentades per al registre de les pressions plantars, un micr\u00f2fon, dues videoc\u00e0meres i un radar. Per a la posterior an\u00e0lisi estad\u00edstica, es va utilitzar el paquet estad\u00edstic R. Mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de models d\u2019an\u00e0lisi mixta, es va constatar que la interacci\u00f3 que millor va contribuir a explicar la velocitat m\u00e0xima de la bola despr\u00e9s del cop va ser la que interrelacionava la velocitat de recepci\u00f3 de la pilota (VM), la velocitat mitjana del centre de pressions plantar (VmeanCP), l\u2019instant en qu\u00e8 s\u2019assoleix la velocitat m\u00e0xima (Tm\u00e0xV) i la longitud de la l\u00ednia del centre de pressions plantar (dcmCP). En relaci\u00f3 amb la velocitat m\u00e0xima del centre de pressions (Vm\u00e0xCP), nom\u00e9s la interacci\u00f3 entre la velocitat m\u00e0xima del CP en el primer 25 % del suport i en el quart 25 % del suport, van contribuir a explicar la variabilitat registrada en la velocitat de copejament. En relaci\u00f3 amb la segona part de l\u2019estudi, els resultats de la modelitzaci\u00f3 van indicar l\u2019exist\u00e8ncia de patrons diferenciats en funci\u00f3 del tipus de despla\u00e7ament analitzat, i es van observar unes certes modificacions en funci\u00f3 del peu (dret o esquerre), de la zona analitzada, del subjecte, de la velocitat i del suport. Amb la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest estudi, considerem que es millora el coneixement sobre els diversos factors que influeixen en el rendiment del cop en tennis i sobre els mecanismes que provoquen l\u2019aparici\u00f3 de diverses lesions localitzades en l\u2019aparell locomotor del jugador; amb aix\u00f2 s\u2019inicia una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 que pret\u00e9n d\u2019aprofundir en l\u2019an\u00e0lisi biomec\u00e0nica d\u2019aquest esport.<\/p>\n\n