La recerca consta de tres estudis interrelacionats. Un primer estudi compr\u00e8n el disseny d\u2019una prova en pista per avaluar la resist\u00e8ncia espec\u00edfica en tennis (SET-Test, Spec\u00edfic Endurance Tennis Test), que es valida mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de la seva fiabilitat \u2013en 12\u00a0jugadors de competici\u00f3\u2013 i de la seva validesa \u2013amb una mostra de 38 jugadors. En un segon estudi es descriuen les caracter\u00edstiques funcionals dels tennistes de competici\u00f3 avaluades mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 del SET-Test en la mostra de 38 jugadors, classificats segons el seu ITN (International Tennis Number), i s\u2019analitza la capacitat predictiva de la prova respecte del nivell competitiu dels tennistes. Al tercer estudi es caracteritzen les demandes bioenerg\u00e8tiques d\u2019un partit d\u2019individuals mitjan\u00e7ant el registre de par\u00e0metres ergoespirom\u00e8trics en competici\u00f3 simulada al llarg de 20 sets i en 20 jugadors. Del disseny i la validaci\u00f3 de la prova es conclou que el SET-Test \u00e9s una prova de camp objectiva, fiable i v\u00e0lida per avaluar la resist\u00e8ncia espec\u00edfica en tennistes, que permet realitzar una avaluaci\u00f3 directa de par\u00e0metres ergoespirom\u00e8trics, sense que aix\u00f2 afecti significativament els par\u00e0metres estudiats i que \u00e9s v\u00e0lida per estimar de manera indirecta el segon llindar ventilatori (LlV2). La variable d\u2019efectivitat t\u00e8cnica, valorada com a percentatge d\u2019encerts en precisi\u00f3 i pot\u00e8ncia dels cops durant la prova, es mostra com el millor indicador de rendiment, seguit de prop pels par\u00e0metres fisiol\u00f2gics de resist\u00e8ncia i pot\u00e8ncia aer\u00f2bica (LlV2 i VO2m\u00e0x), uns par\u00e0metres que expliquen bona part de la vari\u00e0ncia en el nivell competitiu dels jugadors (56 i 53 %, respectivament). Possiblement, la resta de la variabilitat pugui ser explicada pel seu nivell en habilitats t\u00e0ctiques, estrat\u00e8giques o psicol\u00f2giques. Es confirma l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un punt de deflexi\u00f3 de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca observable en el 92 % dels subjectes, relacionat amb una reducci\u00f3 de l\u2019efectivitat t\u00e8cnica. Per tal d\u2019establir un perfil de la resist\u00e8ncia espec\u00edfica de jugadors de tennis es va aplicar el SET-Test a una mostra \u00e0mplia de jugadors de competici\u00f3 d\u2019alt nivell i es va comprovar que els valors de VO2m\u00e0x (57,0\u2009 \u00b16,0 mL.kg.min-1) s\u00f3n entre moderats i alts, d\u2019acord amb la naturalesa aer\u00f2bica del tennis. L\u2019efectivitat t\u00e8cnica evoluciona en proporci\u00f3 inversa a la intensitat de l\u2019esfor\u00e7 durant la prova; els valors globals registrats (63,1\u00a0% d\u2019encerts\u2009 \u00b19,1) mostren un nivell elevat de precisi\u00f3 i pot\u00e8ncia. De l\u2019an\u00e0lisi de la competici\u00f3 simulada es conclou que els moderats valors mitjans observats durant el joc (VO2 29,9\u2009 \u00b13,7 mL.kg-1.min-1; 51,6\u2009 \u00b18,6 % del VO2m\u00e0x) i l\u2019elevat percentatge de temps en qu\u00e8 els jugadors participen a un nivell d\u2019intensitat baixa o moderada, per sota del segon llindar ventilatori (77,2\u2009 \u00b124,5 %), confirmen que el sistema de transport d\u2019oxigen no \u00e9s un factor limitant del rendiment en aquest esport.<\/p>\n\n