L\u2019objectiu ha estat analitzar l\u2019efecte de l\u2019embenat funcional preventiu de turmell (el\u00e0stic i no el\u00e0stic) en la capacitat de restricci\u00f3 de moviments i en la possible p\u00e8rdua d\u2019efic\u00e0cia en la realitzaci\u00f3 de diferents tipus de tests, i estudiar la fatiga de l\u2019embenat despr\u00e9s de realitzar els tests.
Metodologia: Hi han participat un total de 470 subjectes (313 homes i 157 dones), distribu\u00efts en cinc estudis. S\u2019han realitzat tests de: marxa, carrera, canvi de direcci\u00f3, salt, amortiment de caiguda i equilibri. S\u2019han analitzat variables cin\u00e8tiques: les puntes de for\u00e7a i els instants en qu\u00e8 es produ\u00efen, les durades dels recolzaments en els moviments, i tamb\u00e9, en alguns casos, les puntes de pot\u00e8ncia i el recorregut vertical del centre de gravetat. En el cas dels tests d\u2019equilibri, es va registrar el recorregut del centre de pressions i es van considerar les variables que se\u2019n derivaven. S\u2019han fet servir tres plataformes de forces: dues piezoel\u00e8ctriques Kistler i una extensiom\u00e8trica Dinascan IBV. Per a la valoraci\u00f3 de la restricci\u00f3 dels moviments del turmell i la fatiga de l\u2019embenat es va mesurar la inversi\u00f3, l\u2019eversi\u00f3, la flexi\u00f3 i l\u2019extensi\u00f3 m\u00e0ximes passives del turmell dret amb un goni\u00f2metre manual.
Resultats i discussi\u00f3: En els tests m\u00e0xims, els subjectes amb peus cavus van mostrar valors m\u00e9s grans a les puntes de for\u00e7a, mentre que els plans en van mostrar en la durada dels recolzaments. En l\u2019amortiment de tests de salt, les dones van mostrar valors menors en la segona punta de for\u00e7a, m\u00e9s recorregut del centre de gravetat i un retard en el temps des de l\u2019inici del contacte del peu a terra fins a l\u2019aparici\u00f3 de la segona punta de for\u00e7a. Les puntes de for\u00e7a vertical durant els amortiments en caiguda des d\u2019una superf\u00edcie elevada a 0,75 m van ser m\u00e9s grans en el grup de dones que no pas en el d\u2019homes. L\u2019embenat no va influir en el rendiment dels tests d\u2019equilibri, ni en la batuda del test de salt. Tanmateix, es va obtenir un valor m\u00e9s gran en la segona punta de for\u00e7a de l\u2019amortiment de la caiguda del salt amb l\u2019embenat funcional preventiu no el\u00e0stic. Els dos tipus d\u2019embenat van restringir de forma significativa la inversi\u00f3 i l\u2019extensi\u00f3 un cop col\u2022locats. Despr\u00e9s de l\u2019exercici, tots dos embenats es van fatigar, tant en la inversi\u00f3 com en l\u2019extensi\u00f3. L\u2019embenat no el\u00e0stic es va fatigar m\u00e9s que l\u2019el\u00e0stic en la inversi\u00f3; tanmateix, els subjectes van percebre l\u2019embenat el\u00e0stic m\u00e9s c\u00f2mode i menys restrictiu. No es van trobar difer\u00e8ncies en les altures dels salts, no obstant aix\u00f2, la punta de pot\u00e8ncia de l\u2019embenat no el\u00e0stic presentava valors superiors. Tampoc no es van trobar difer\u00e8ncies en la segona punta de for\u00e7a vertical durant l\u2019amortiment de la caiguda; tanmateix, amb l\u2019embenat no el\u00e0stic, en els tests en els quals es buscava el m\u00e0xim amortiment, la segona punta de for\u00e7a es produ\u00efa abans que no pas amb l\u2019embenat el\u00e0stic.
Conclusions: La utilitzaci\u00f3 dels embenats funcionals preventius de turmell (el\u00e0stic i no el\u00e0stic) no ha mostrat influ\u00e8ncia sobre el rendiment en cap dels tests d\u2019equilibri i de salt estudiats. En subjectes de caracter\u00edstiques similars als que han participat en aquest estudi, recomanar\u00edem d\u2019utilitzar l\u2019embenat el\u00e0stic en comptes del no el\u00e0stic, at\u00e8s que no ha modificat cap aspecte dels analitzats en la biomec\u00e0nica del turmell, ha produ\u00eft la mateixa limitaci\u00f3 en el moviment, s\u2019ha fatigat menys i ha estat percebut com a m\u00e9s c\u00f2mode i menys restrictiu per part dels subjectes.<\/p>\n\n