L\u2019ensenyament dels esports ha oblidat tradicionalment la t\u00e0ctica, i s\u2019ha centrat en la t\u00e8cnica. Aix\u00f2 porta impl\u00edcites unes defici\u00e8ncies en l\u2019aprenentatge que molt sovint no se superen mai i que en ocasions porten el jove esportista a l\u2019abandonament esportiu. Per tant, cal implantar nous models que suposin una alternativa metodol\u00f2gica. Aquesta pretensi\u00f3 no es troba exempta de problemes, at\u00e8s que la formaci\u00f3 del professor-entrenador ha de ser m\u00e9s completa, perqu\u00e8 deixa de ser un simple executor de sessions creades per d\u2019altres. L\u2019objectiu \u00e9s saber quins nivells de coneixement t\u00e8cnic i t\u00e0ctic poden aprendre els jugadors en cada cicle formatiu per tal d\u2019adequar els processos d\u2019ensenyament-aprenentatge a les seves capacitats reals. Les propostes bibliogr\u00e0fiques pr\u00e8vies s\u00f3n de car\u00e0cter intu\u00eftiu o experimental, i no s\u2019han contrastat prou amb investigacions. En l\u2019estudi van participar 57 esportistes, amb un alt nivell de per\u00edcia, que formen part del planter de l\u2019Albacete Balompi\u00e9 des de la categoria prebenjam\u00ed fins a la infantil. L\u2019estudi avalua les capacitats t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques a partir de tres nous instruments, pr\u00e8viament validats i comprovada la fiabilitat. Els dos primers mesuren els coneixements declaratius i procedimentals (te\u00f2rics) mitjan\u00e7ant entrevistes;\u00a0 la primera es basa en preguntes estructurades sobre continguts tecnicot\u00e0ctics i la segona elaborada a partir de seq\u00fc\u00e8ncies de v\u00eddeo en joc real. El tercer Instrument d\u2019Avaluaci\u00f3 del Rendiment de Joc, avalua les decisions i execucions en situaci\u00f3 real de joc, separant el component cognitiu – decisional del rendiment de l\u2019execuci\u00f3 de les habilitats motrius espec\u00edfiques. Els resultats obtinguts indiquen els nivells d\u2019a\u00adpre\u00adnentatge m\u00e0xims que han apr\u00e8s fins als 8, 10, 12 i 14\u00a0anys, tant en el coneixement declaratiu, procedimental, de presa de decisions i les habilitats d\u2019execuci\u00f3 (control, conducci\u00f3-driblatge, passi, xut, desmarcatge, fixar, marcatge, ref\u00fas, blocatge, intercepci\u00f3, ajut). Una de les aportacions m\u00e9s rellevant \u00e9s la proposta did\u00e0ctica que es dedueix dels resultats cient\u00edfics. Les conclusions assenyalen que el coneixement declaratiu i procedimental es troba relacionat, partint des de la individualitat al grup, i des de l\u2019aspecte ofensiu al defensiu. El nivell decisional \u00e9s superior en totes les categories estudiades al nivell de coneixement tecnicot\u00e0ctic. Hi ha dos nivells de representaci\u00f3 del joc pel que fa a les decisions i la seva execuci\u00f3, el primer des dels 7 anys als 10\u00a0 i el segon des dels 11 anys als 14. El coneixement tecnicot\u00e0ctic t\u00e9 un retard de dos anys, at\u00e8s que el nivell m\u00e9s avan\u00e7at es produeix als 13-14 anys. Les categories federatives no s\u2019adapten als nivells de representaci\u00f3 trobats; per tant, les planificacions d\u2019ensenyament-aprenentatge no s\u2019hi haurien d\u2019ajustar. Es recomana la iniciaci\u00f3 esportiva a partir dels 8 anys, encara que abans es poden practicar jocs modificats adequats a les possibilitats dels nens.<\/p>\n\n