Les gimnastes d\u2019art\u00edstica femenina d\u2019alt nivell dediquen una gran part del dia als entrenaments i resideixen des d\u2019edats molt primerenques fora de l\u2019entorn familiar. Aquestes esportistes assoleixen el seu m\u00e0xim rendiment durant l\u2019adolesc\u00e8ncia, en un moment en qu\u00e8 la nutrici\u00f3 exerceix un paper primordial, at\u00e8s que es produeixen grans canvis en la seva composici\u00f3 corporal i \u00f2ssia, i en la seva maduraci\u00f3 puberal. L\u2019assessorament nutricional a llarg termini podria resultar benefici\u00f3s per a la salut de les gimnastes i tamb\u00e9 per al seu rendiment esportiu. L\u2019exercici d\u2019alt impacte que caracteritza els seus entrenaments podria ser un determinant de la seva mineralitzaci\u00f3 \u00f2ssia. Al llarg de 21 mesos es va dur a terme un seguiment nutricional i de maduraci\u00f3 puberal acompanyat d\u2019una valoraci\u00f3 de composici\u00f3 \u00f2ssia i corporal en gimnastes de la Selecci\u00f3 Nacional (n = 17). Cada sis mesos es van realitzar determinacions (cinc dies) de valoraci\u00f3 de la dieta (mitjan\u00e7ant el pesatge de tots els aliments) i quantificaci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica (estimaci\u00f3 de la despesa energ\u00e8tica), i de la composici\u00f3 corporal i \u00f2ssia (DXA). Es va estudiar de quina forma afecten la nutrici\u00f3 de les gimnastes diferents variables: les pr\u00f2pies del subjecte (efecte de l\u2019assessorament nutricional), les relatives a l\u2019entrenament (per\u00edode) o a l\u2019entorn (men\u00fa fix davant men\u00fa tipus bufet i\/o el grau d\u2019elaboraci\u00f3 dels plats oferts). L\u2019assessorament nutricional va dur millores en la composici\u00f3 de la dieta de les gimnastes; el per\u00edode esportiu no afecta\u00a0 l\u2019aportament total d\u2019energia, per\u00f2 s\u00ed\u00a0 la seva distribuci\u00f3 (menor percentatge de greix en competici\u00f3); el consum de men\u00fas fixos va ser m\u00e9s adequat davant el de bufet; la ingesta de plats m\u00e9s elaborats amb mat\u00e8ries primeres fresques es va relacionar amb una millor qualitat de la dieta. No es van trobar correlacions positives entre par\u00e0metres nutricionals (calci, magnesi i zenc) i de composici\u00f3 \u00f2ssia i corporal. Les gimnastes van presentar un retard de maduraci\u00f3 puberal, reflectit en la seva tardana edat de menarquia. El desenvolupament muscular es va trobar relacionat amb la DMO i CMO total i a la regi\u00f3 principal d\u2019impacte (radi – c\u00fabit). Independentment del per\u00edode d\u2019entrenament en qu\u00e8 es troben les gimnastes, la seva despesa energ\u00e8tica estimada de forma indirecta mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris d\u2019activitat, va ser baixa. Les gimnastes tendeixen a mantenir el balan\u00e7 energ\u00e8tic, per\u00f2 la seva distribuci\u00f3 de l\u2019energia en la dieta va ser m\u00e9s adequada durant el per\u00edode competitiu, encara que en aquest per\u00edode hi va haver m\u00e9s nutrients per sota de les DRI\u2019s. Caldria fer un estricte i profund assessorament nutricional al llarg de tota la temporada. Malgrat el\u00a0 retard puberal, les gimnastes presenten par\u00e0metres ossis adequats a la seva edat biol\u00f2gica.<\/p>\n\n