Durant el segle xx la boxa, a la societat espanyola, va passar de ser un esport de masses a ser una activitat oblidada a final dels anys setanta. La boxa, sumida en aquell temps en una profunda crisi institucional i esportiva, no va poder resistir les \u00e0mplies cr\u00edtiques abocades des d\u2019una opini\u00f3 p\u00fablica molt influ\u00efda en l\u2019etapa democr\u00e0tica per unes noves classes mitjanes emergents, especialment sensibles pel que fa a tota manifestaci\u00f3 oberta de conflicte hum\u00e0 i viol\u00e8ncia. Com que el m\u00f3n de la boxa no podia mantenir-se tan sols amb els ingressos professionals va caldre l\u2019expansi\u00f3 a altres \u00e0mbits. Gr\u00e0cies a l\u2019entrada del full contact (barreja de karate i boxa), la boxa va ser alliberada de l\u2019exclusivitat dels gimnasos pugil\u00edstics i va ser introdu\u00efda als practicants d\u2019arts marcials (sobretot provinents del karate), presentada com una forma d\u2019activitat recreativa \u2013no nom\u00e9s com a sortida professional\u2013 i utilit\u00e0ria, evoluci\u00f3 que constitueix per ella mateixa un exemple de patr\u00f3 informalitzador.<\/p>\n\n