L\u2019objectiu del nostre estudi \u00e9s determinar les exig\u00e8ncies fisiol\u00f2giques i les caracter\u00edstiques estructurals m\u00e9s rellevants de la pr\u00e0ctica del p\u00e0del. Un total de 12 jugadors, barons, de categoria nacional (edat, mitjana\u2009\u00b1\u2009dt: 16,57\u2009\u00b1\u20091,51 anys) van participar de forma volunt\u00e0ria en l\u2019estudi. Vint-i-quatre hores abans de competir, els subjectes van realitzar una prova m\u00e0xima i incremental en tap\u00eds rodador; es van determinar diferents par\u00e0metres cardiorespiratoris, com ara el consum d\u2019oxigen (VO2) i la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC). En la competici\u00f3 es va registrar el temps total de joc (TT), el temps real de joc (TR) i el temps de pausa (TP), i es van comptabilitzar tots els copejaments efectuats pels subjectes analitzats. A m\u00e9s a m\u00e9s, es van obtenir els valors relatius al VO2 i FC durant l\u2019esfor\u00e7 competitiu. El VO2 en competici\u00f3 va assolir xifres inferiors al 50% del valor m\u00e0xim assolit en la prova sobre tap\u00eds, mentre que la FC mitjana va representar, aproximadament, un 74 % de la FC m\u00e0xima assolida en la prova de laboratori. D\u2019altra banda, la proporci\u00f3 TP:TR va ser d\u20191:0,79 segons; hi ha un predomini dels copejaments directes, entre els quals destaca la volea. Despr\u00e9s de la definici\u00f3 de les caracter\u00edstiques estructurals i funcionals del p\u00e0del de competici\u00f3, aquestes \u00faltimes molt semblants a les del tennis individual, es possibilita un m\u00e9s bon disseny dels programes d\u2019entrenament dels jugadors; es recomana, a m\u00e9s a m\u00e9s, aquesta pr\u00e0ctica, a un ampli espectre de la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n