{"id":11472,"date":"1985-07-01T11:16:00","date_gmt":"1985-07-01T11:16:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=11472"},"modified":"2021-01-16T11:42:29","modified_gmt":"2021-01-16T11:42:29","slug":"el-cos-va-a-lescola-per-una-e-f-renovada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/el-cos-va-a-lescola-per-una-e-f-renovada\/","title":{"rendered":"El cos va a l&#8217;escola. Per una E.F. renovada"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Resum<\/h2>\n\n\n\n<p>De la panera de les oportunitats recobrades, surt amb la seva fascinaci\u00f3 pl\u00e0stica, regulada per nous pifres m\u00e0gics, LA CORPORKTAT; s&#8217;insin\u00faa amb els ulls prenyats de nous significats en una societat disposada sempre a negar-la i incapa\u00e7 d&#8217;introduir-la dins la proveta de les noves alqu\u00edmies. Nous mags, embruixadors, bruixes, follets, i tamb\u00e9 m\u00fasics amb pifres desafinats la canten pels carrers del m\u00f3n sorprenent i meravellant als sense-cos, esclaus de la societat que consumeixen. Redescobrim a cada pas brins de la hist\u00f2ria de les nostres negacions o el cos, l&#8217;etern tab\u00fa, ocupa un lloc fascinant i misteri\u00f3s. L&#8217;Educaci\u00f3, fet unificant per definici\u00f3, recobra en part la seva pr\u00f2pia ess\u00e8ncia i sembla redescobrir all\u00f2 que mai no ha pogut deixar de considerar: el Cos. La familia, l&#8217;escola, la societat, senten en el seu interior des de fa poc, aquesta pres\u00e8ncia renovada, fascinant i comprometedora, creativa i conservadora, fant\u00e0stica i estereotipada, descoberta i consumada i. incapaces de rebre el seu valor natural i en cert sentit revolucionari, confien la corpore\u00eftat a nous experts, generalment serfs i fabricants del sistema. \u00c9s aix\u00ed com tot s&#8217;engloba i no cs renova, sin\u00f3 que produeix nous consums; con\u00e8ixerse, comunicar, \u00e9sser junts, educar, cr\u00e9ixer i desenvolupar-se troben noves i atractives receptes que indueixen a tancar-se cada cop m\u00e9s en el propi microcosmos operatiu i personal. Es el reflux operant el qui accepta la novetat per a convertir-la en moda, i el qui utilitza la moda per a confeccionar disfresses cada cop m\u00e9s particulars i interessant. L&#8217;observador que forma part d&#8217;aquest m\u00f3n i no sap, perqu\u00e8 objectivament no pot, aixecar el cap per a mirar, es complauria en examinar m\u00e9s aspectes, vist el car\u00e0cter generalitzador i general del tema, per\u00f2 remarcant a posteriori que l&#8217;espai-temps \u00e9s limitat i que es veu obligat a centrar-se en una dada parcial, accepta &#8220;parlar&#8221; del cos, car el foli no pot desenvolupar la tridimensionalitat, i restringir el camp al cos que va a l&#8217;Escola. Quan fa que el cos va a l&#8217;escola? Si m\u00e9s no, en fa 2500 anys! Estovat, menyspreat, escarnit, af\u00ednat, entrenat, revisat, acceptat, marginat, fragmentat, negat, ha marcat indeleblement amb la seva pres\u00e8ncia inc\u00f2moda per\u00f2 irrenunciable, ja que \u00e9s ess\u00e8ncia mateixa de l&#8217;home, l&#8217;educaci\u00f3 de la humanitat, abans i despr\u00e9s de la invenci\u00f3 de l&#8217;ambient educatiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum De la panera de les oportunitats recobrades, surt amb la seva fascinaci\u00f3 pl\u00e0stica, regulada per nous pifres m\u00e0gics, LA CORPORKTAT; s&#8217;insin\u00faa amb els ulls prenyats de nous significats en una societat disposada sempre a negar-la i incapa\u00e7 d&#8217;introduir-la dins la proveta de les noves alqu\u00edmies. Nous mags, embruixadors, bruixes, follets, i tamb\u00e9 m\u00fasics amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/apunts-per-al-segle-xxi\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Apunts per al segle XXI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 41 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 juliol 1985","modified":"Updated on 16 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 juliol 1985 11:16","modified":"Updated on 16 gener 2021 11:42"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11472\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=11472"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11472\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":41390,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11472\/revisions\/41390\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=11472"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=11472"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=11472"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}