L’escola neix com a instituci\u00f3 al segle XVIII i pr\u00e0cticament des d’aleshores rebutja el cos com a unitat i es dirigeix nom\u00e9s a una de les seves parts: el cap. Com diu Mario Lodi, (I) “l’agressi\u00f3 es consuma “decapitant” els nens, als quals se’ls separa el cap del cos i se’ls omple de nocions. El cos, considerat com un instrument in\u00fatil, \u00e9s sepultat en un banc, embolicat en davantals iguals per a tothom, sobre els quals, a moltes escoles, la tradici\u00f3 penjar\u00e0, com una garlanda, un gros i rid\u00edcul lla\u00e7”. A principis del segle XIX s’introduir\u00e0 a l’escola la gimn\u00e0stica amb taules de moviments semblants. Sovint, el que dirigeix la classe no t\u00e9 en compte m\u00e9s que la monotonia d’aquests moviments. Fora de l’escola, l’estudi del cos avan\u00e7a a partir de finals del segle XIX: els metges comencen a introduir-se en els mecanismes de la psicomotricitat, la seva evoluci\u00f3 i les seves pertorbacions (Dupr\u00e9). Posteriorment, altres professionals de la medicina comencen a precisar les etapes del desenvolupament psicomotor i l’aven\u00e7 de la neurologia en permet un estudi m\u00e9s prec\u00eds. A partir d’aquests moments, apareixen tests d’evoluci\u00f3 psicomotriu, molts d’ells per un intent d’esbrinar l’evoluci\u00f3 psicol\u00f2gica del nen petit. Ja en el primer quart del segle XX, amb la gran influ\u00e8ncia a Europa de l’Escola Activa o Nova, comencen a introduir-se a la pedagogia els nous conceptes d’educaci\u00f3 del cos: per exemple, les aportacions de Freinet, Montessori, Decroly, Bovet, Clapar\u00e8de, que, ja sigui a les seves escoles o als seus llibres, es plantegen el problema de com fer un tractament unitari de l’infant. A partir de mitjans de l’actual segle, els pedagogs, metges, psic\u00f2legs i bi\u00f2legs requereixen la col.laboraci\u00f3 i ajuda dels professors d’educaci\u00f3 fisica, ja que, com diu S. Masson (2): “L’educaci\u00f3 f\u00edsica tradicional \u00e9s tamb\u00e9 a la base de l’inter\u00e8s creat per la psicomotricitat. Es va convertir en un ensenyament cient\u00edfic a principis del segle XIX amb el m\u00e8tode suec Ling. Els m\u00e8todes que el van succeir, en integrar progressivament els coneixements anat\u00f2mics, flsiol\u00f2gics, psicol\u00f2gics i sociol\u00f2gics, van anar perfeccionant-se al llarg dels segles XIX i XX”. Per\u00f2 aquests m\u00e8todes no s’aplicaran amb una visi\u00f3 unit\u00e0ria del cos fins molt avan\u00e7at el segle XX, gr\u00e0cies a les aportacions de la psicologia gen\u00e8tica i cognoscitiva, aix\u00ed com de les diverses tend\u00e8ncies que m\u00e9s endavant explicitarem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’escola neix com a instituci\u00f3 al segle XVIII i pr\u00e0cticament des d’aleshores rebutja el cos com a unitat i es dirigeix nom\u00e9s a una de les seves parts: el cap. Com diu Mario Lodi, (I) “l’agressi\u00f3 es consuma “decapitant” els nens, als quals se’ls separa el cap del cos i se’ls omple de nocions. El […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["Apunts per al segle XXI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 41 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 juliol 1985","modified":"Updated on 16 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 juliol 1985 11:16","modified":"Updated on 16 gener 2021 11:35"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11471\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=11471"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11471\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":41378,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11471\/revisions\/41378\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=11471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=11471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=11471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}