-La relaci\u00f3 joves-esport al llarg de la hist\u00f2ria, ha estat considerada de moltes maneres. Els beneficis que aquest aportava a la joventut d’unes i altres \u00e8poques, s’associaven a la seva millor disponibilitat en el camp militar o a q\u00fcestions tamb\u00e9 de caire utilitari: els nois \u2014les noies solien ser educades d’altra manera\u2014 creixien sans i forts si en la seva vida quotidiana hi havia alguna dosi d’activitat f\u00edsica. Avui dia s’han sobrepassat tots aquests conceptes i l’esport sembla que vol trencar les fronteres d’edat, sexe, naci\u00f3… i que adquireix la forma de fenomen universal. Els joves ja no fan esport per formar el seu cos en previsi\u00f3 d’algun possible conflicte b\u00e8l.lic, ni tan sols per cr\u00e9ixer amb salut abundant… tenen altres motivacions i busquen en la pr\u00e0ctica esportiva des de satisfer un anhel de perfecci\u00f3 corporal fins a passar-ho b\u00e9 una estona i prou. La forma i contingut de les activitats f\u00edsiques va fent-se m\u00e9s i m\u00e9s gran a mesura que avancem en el temps. Per\u00f2 aquesta renovaci\u00f3 continuada del concepte esport, proposa tota una s\u00e8rie de problemes a aquells que dediquen el seu temps, d’una o altra forma, a organitzar, planificar o programar activitats esportives. Pol\u00edtics, t\u00e8cnics, educadors… han de saber si all\u00f2 que proposen correspon a la demanda que es produeix en cada lloc i moment. Per aix\u00f2, aprofitant aquest Any Internacional del Jove, l’\u00c0rea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona va donar llum verda a una recerca que estudi\u00e9s des de diferents perspectives la relaci\u00f3 joves-esport, de la qual avui us en fem un resum. Els resultats obtinguts ens podrien fer arribar a dir que \u2014si b\u00e9 els joves no s\u00f3n, ni de bon tros, un tot homogeni s\u00ed que reaccionen de manera semblant en un rac\u00f3 o altre del planeta davant el fenomen esportiu, si considerem els estudis consultats (que trobareu a la bibliografia del treball) fets a altres pa\u00efsos, majorment europeus. La posici\u00f3 que pren el jove davant l’esport, la seva forma de practicar-lo… dep\u00e8n de factors com ara el sexe, la classe social a qu\u00e8 pertany, la seva formaci\u00f3 o nivell socio-cultural… etc. Aix\u00f2 ho vereu tot seguit. Parlem de joves, de joventut… P\u00e8ro, a qui ens referim? Els encarregats de tirar endevant el Projecte Jove, organitzat per l’Ajuntament barcelon\u00ed i que s’ha anat desenvolupant al llarg de l’any, van decidir acotar el concepte i donar entrada a nois i noies de 14 a 25 anys. Hi entren des dels estudiants de BUP fins a llicenciats, treballadors o aturats. El entall \u00e9s ampli i fa que es produeixin m\u00faltiples situacions en la seva relaci\u00f3 amb l’esport. A partir d’aquest moment, doncs, quan parlem de joves ens referirem a aquest grup d’edats. El jovent barcelon\u00ed, segons el cens de 1981, es composa de 265.754 nois i noies en la seg\u00fcent proporci\u00f3: 50,8% dels primers i 49,2% del total. Aquest \u00e9s el marc sobre el qual mirarem d’aclarir qui, com i perqu\u00e8 practica esport a la ciutat.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Resum -La relaci\u00f3 joves-esport al llarg de la hist\u00f2ria, ha estat considerada de moltes maneres. Els beneficis que aquest aportava a la joventut d’unes i altres \u00e8poques, s’associaven a la seva millor disponibilitat en el camp militar o a q\u00fcestions tamb\u00e9 de caire utilitari: els nois \u2014les noies solien ser educades d’altra manera\u2014 creixien sans […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":2,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["Apunts per al segle XXI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 40 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 1986","modified":"Updated on 16 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 1986 11:16","modified":"Updated on 16 gener 2021 16:48"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11448\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=11448"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11448\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":41623,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11448\/revisions\/41623\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=11448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=11448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=11448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}