{"id":11432,"date":"1987-01-01T11:16:00","date_gmt":"1987-01-01T11:16:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=11432"},"modified":"2021-01-23T17:41:54","modified_gmt":"2021-01-23T17:41:54","slug":"caracteristiques-del-jugador","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/caracteristiques-del-jugador\/","title":{"rendered":"Caracter\u00edstiques del jugador"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Resum<\/h2>\n\n\n\n<p>Potser sigui m\u00e9s adequat comen\u00e7ar aquest cap\u00edtol amb un esperit de reflexi\u00f3 sobre l&#8217;\u00abEthnos\u00bb, del grec: poblera\u00e7a, l&#8217;etnografia i l&#8217;etnol\u00f2gic. \u00c9s m\u00e9s que probable que no s&#8217;observin aspectes antropol\u00f2gics, biol\u00f2gics i socials dins d&#8217;una pista de joc. La qualificaci\u00f3 esportiva del jugador de ra\u00e7a negra va m\u00e9s enll\u00e0 de tot aix\u00f2, i se centra en factors competitius; i som tots aquells que indirectament participem en aquest esport els responsables de l&#8217;an\u00e0lisi dels par\u00e0metres que incideixen en el joc. Des de fa anys tenim en compte els jugadors de ra\u00e7a negra encara que no posse\u00efm l&#8217;exclusiva de les seves influ\u00e8ncies participatives globals. Estudis sociol\u00f2gics realitzats als Estats Units assenyalen la relaci\u00f3 ascendent entre la poblaci\u00f3 negra i el nivell de participaci\u00f3 de jugadors de la mateixa ra\u00e7a. Observacions etnol\u00f2gico-t\u00e8cniques afecten les classificacions (\u00abLeader Boards\u00bb) al llarg dels anys, i demostren que aquella arrel grega s&#8217;ha convertit en l&#8217;actualitat en una variant del rendiment. Encara que els negres nord-americans tenen una ascend\u00e8ncia mixta \u2014negre afric\u00e0, indi i cauc\u00e0sic\u2014, les seves caracter\u00edstiques f\u00edsiques, en general, s\u00f3n negroides. S&#8217;ha intentat objetivar els homes de ra\u00e7a negra amb una constituci\u00f3 som\u00e0tica m\u00e9s masculina que la dels homes blancs (Laska-Mierzejewska, 1981), i es vol aix\u00ed confirmar possibilitats m\u00e9s grans als representants de la ra\u00e7a negra en les disciplines esportives en les quals t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia una constituci\u00f3 masculina del cos. Els negres solen tenir un tors m\u00e9s curt i una pelvis m\u00e9s estreta, uns avantbra\u00e7os i unes cames m\u00e9s llargues, unes mans m\u00e9s grans i uns peus m\u00e9s llargs i amples, i aquestes caracter\u00edstiques negroides s\u00f3n favorables per a la pr\u00e0ctica del b\u00e0squet. En el context morfol\u00f2gic general de la ra\u00e7a negra s&#8217;aprecien difer\u00e8ncies corporals en pivots, amb descens de la linealitat relativa corporal (ectomorfisme) respecte a la ra\u00e7a blanca (figura 2) i una major pres\u00e8ncia en predomini muscular (mesomorfisme). S\u00f3n m\u00e9s musculosos en espatlles, bra\u00e7os, natges i cuixes, i menys, en panxells i avantbra\u00e7os. L&#8217;aplicaci\u00f3 del test per a l&#8217;estudi de les difer\u00e8ncies significatives fan encara m\u00e9s rigoroses les apre-ciacions etnol\u00f2giques aplicades al b\u00e0squet.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum Potser sigui m\u00e9s adequat comen\u00e7ar aquest cap\u00edtol amb un esperit de reflexi\u00f3 sobre l&#8217;\u00abEthnos\u00bb, del grec: poblera\u00e7a, l&#8217;etnografia i l&#8217;etnol\u00f2gic. \u00c9s m\u00e9s que probable que no s&#8217;observin aspectes antropol\u00f2gics, biol\u00f2gics i socials dins d&#8217;una pista de joc. La qualificaci\u00f3 esportiva del jugador de ra\u00e7a negra va m\u00e9s enll\u00e0 de tot aix\u00f2, i se centra [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/apunts-per-al-segle-xxi\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Apunts per al segle XXI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 39 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 1987","modified":"Updated on 23 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 1987 11:16","modified":"Updated on 23 gener 2021 17:41"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11432\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=11432"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11432\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":44142,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11432\/revisions\/44142\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=11432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=11432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=11432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}