{"id":1142,"date":"2020-01-01T11:27:10","date_gmt":"2020-01-01T11:27:10","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=1142"},"modified":"2024-01-29T13:05:50","modified_gmt":"2024-01-29T13:05:50","slug":"conductes-prosocials-i-antisocials-en-lesport-escolar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/conductes-prosocials-i-antisocials-en-lesport-escolar\/","title":{"rendered":"Conductes prosocials i antisocials en l\u2019esport escolar"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s analitzar la conducta prosocial i antisocial en l\u2019esport escolar. Van participar-hi 247 nenes i nens d\u2019edat compresa entre els 8 i els 12 anys, organitzats en cinc grups: esportistes d\u2019atletisme, de futbol, b\u00e0squet, multiesport i sedentaris. Els resultats indiquen que, en els grups d\u2019esportistes, els nens mostren una conducta antisocial superior que les nenes i aquestes m\u00e9s empatia. El grup de futbol presenta menys presa de perspectiva i el grup sedentari major preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica. Alhora, el grup de futbol mostra m\u00e9s agressivitat que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb l\u2019atletisme. Es pot concloure que la participaci\u00f3 en l\u2019esport infantil competitiu no t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb m\u00e9s conducta prosocial i menys conducta antisocial. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> competici\u00f3<\/span>, esport<\/span>, esport<\/span>, nens<\/span>, socialitzaci\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La import\u00e0ncia de l\u2019activitat f\u00edsica (AF) per a la salut \u00e9s ben coneguda. Diverses autories assenyalen beneficis f\u00edsics i ps\u00edquics quan els nens fan activitat f\u00edsica (Ahn i Fedewa, 2011<\/a>; Janssen i Leblanc, 2010<\/a>). A m\u00e9s, l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i l\u2019esport han estat considerats importants instruments per al desenvolupament de valors personals i socials, d\u2019aqu\u00ed la seva rellev\u00e0ncia formativa i pedag\u00f2gica (Ruiz i Cabrera, 2004<\/a>). En aquest sentit, l\u2019esport \u00e9s sovint assumit com un instrument de desenvolupament moral i social en nens i adolescents (Bortoli et al., 2012<\/a>) sent un mitj\u00e0 apropiat per a aconseguir valors de desenvolupament personal i social, afany de superaci\u00f3, integraci\u00f3, respecte a la persona, toler\u00e0ncia, acceptaci\u00f3 de regles, perseveran\u00e7a, treball en equip, superaci\u00f3 dels l\u00edmits, autodisciplina, etc. (Ruiz i Cabrera, 2004<\/a>). Guti\u00e9rrez (2004) <\/a>assenyala l\u2019esport com a poder socialitzador i com a eina per a integrar col\u00b7lectius d\u2019immigrants, ensenyar responsabilitat a joves en risc, per prevenir i tractar les drogodepend\u00e8ncies, per facilitar la reinserci\u00f3 a les institucions penitenci\u00e0ries, per millorar la socialitzaci\u00f3 dels barris marginals, per afavorir la socialitzaci\u00f3 de persones grans, etc. <\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, la participaci\u00f3 en esports s\u2019associa tamb\u00e9 a resultats negatius, a causa, fonamentalment, de a la seva naturalesa competitiva i a l\u2019excessiva pressi\u00f3 per guanyar (Li et al., 2015<\/a>), la qual cosa pot comportar conductes agressives i antiesportives (Pelegrin et al., 2013<\/a>). En alguns casos els esportistes es veuen arrossegats pels models de l\u2019esport espectacle i les seves manifestacions m\u00e9s negatives: agressivitat, viol\u00e8ncia, afany desmesurat de triomf i altres qualitats socialment no desitjables (Guti\u00e9rrez, 2004<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La socialitzaci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019esport fa refer\u00e8ncia a l\u2019aprenentatge d\u2019actituds, valors i habilitats generals (joc net, companyonia o conducta agressiva) que s\u2019adquireixen en la pr\u00e0ctica esportiva i suposa tamb\u00e9 la consideraci\u00f3 de com els agents de socialitzaci\u00f3, l\u2019estructura organitzativa, la filosofia dels programes esportius, la fam\u00edlia, les orientacions i conductes de l\u2019entrenador poden afectar l\u2019experi\u00e8ncia esportiva i l\u2019orientaci\u00f3 dels valors dels nens (Boixad\u00f3s et al., 1998<\/a>). Aquest potencial socialitzador que t\u00e9 l\u2019esport pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies negatives o positives, segons la manera en qu\u00e8 s\u2019estableixi la interacci\u00f3 entre la persona que se socialitza, els agents socialitzadors i els contextos socials (Ram\u00edrez et al., 2004<\/a>). En aquest sentit, l\u2019esport constitueix un entorn neutre per a la socialitzaci\u00f3, sent els determinants del proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3: 1) els agents de socialitzaci\u00f3 (pares, entrenadors i organitzadors de competicions esportives); 2) les diferents situacions socialitzants de l\u2019esport infantil, \u00e9s a dir: moment, lloc, persona, circumst\u00e0ncies i conseq\u00fc\u00e8ncies (Cruz et al., 1996<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El comportament prosocial implica comportar-se amb humanitat, mentre que l\u2019aspecte inhibidor representa el comportament antisocial (Bortoli et al., 2012<\/a>). Per exemple, \u00e0nims verbals al company d\u2019equip i intimidaci\u00f3 f\u00edsica a l\u2019oponent s\u00f3n comportaments prosocials i antisocials respectivament en l\u2019esport (Hodge i Lonsdale, 2011<\/a>). Un aspecte desitjable a nivell pedag\u00f2gic seria que l\u2019esport escolar afavor\u00eds les conductes prosocials. Tant la persona (orientaci\u00f3 d\u2019objectius) com el context (clima motivacional) s\u00f3n variables a tenir en compte en la conducta prosocial o antisocial en l\u2019esport (Hodge i Lonsdale, 2011<\/a>). L\u2019orientaci\u00f3 a la tasca i el clima de mestratge s\u00f3n predictors positius de la conducta prosocial, mentre que l\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego i el clima de rendiment s\u00f3n predictors positius de comportament antisocial (Kavussanu, 2006<\/a>). Existeix, per tant, una relaci\u00f3 significativa i positiva entre els nivells m\u00e9s alts d\u2019autodeterminaci\u00f3, \u00e9s a dir, de motivaci\u00f3 intr\u00ednseca, la qual suposa el comprom\u00eds d\u2019un esportista amb una activitat pel plaer, el gaudi i la satisfacci\u00f3 que li produeix i l\u2019aparici\u00f3 de comportaments i intencions prosocials (Prat et al., 2019<\/a>; S\u00e1nchez-Oliva et al., 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Per tant, la socialitzaci\u00f3 i el desenvolupament moral s\u00f3n elements importants en l\u2019esport escolar; no obstant aix\u00f2, les dades emp\u00edriques s\u00f3n encara escasses i serien necessaris m\u00e9s estudis en els quals s\u2019analitzessin les possibles difer\u00e8ncies entre esports, edat i sexe dels participants en relaci\u00f3 amb les conductes prosocials i antisocials en l\u2019esport. En aquest sentit, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s analitzar aquestes conductes en diferents esportistes escolars federats, en relaci\u00f3 amb el sexe i amb aquelles nenes i nens que no practiquen esport. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi van participar 247 nens (140 nens, 107 nenes) d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (EP) de 8 a 12 anys seleccionats de diferents clubs esportius i centres d\u2019EP de la prov\u00edncia de Ja\u00e9n i que van ser dividits en cinc grups: esportistes d\u2019atletisme (n = 40), de futbol (n <\/em>= 54), b\u00e0squet (n <\/em>= 47), multiesport (n <\/em>= 52) i sedentaris (n <\/em>= 54). La mostra va ser per conveni\u00e8ncia i com a criteris d\u2019inclusi\u00f3 es van tenir en compte l\u2019escolaritzaci\u00f3 i no patir cap discapacitat f\u00edsica i\/o intel\u00b7lectual. A m\u00e9s, els nens practicants d\u2019atletisme, futbol i b\u00e0squet havien d\u2019estar federats. Els pares van signar un consentiment informat de participaci\u00f3 volunt\u00e0ria dels seus fills en aquesta recerca. L\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de la Universitat de Ja\u00e9n.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Resultats sociodemogr\u00e0fics de les persones tutores dels nens en relaci\u00f3 amb el grup analitzat <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Materials i instruments <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019an\u00e0lisi de la conducta prosocial es va emprar l\u2019Interpersonal Reactivity Index (IRI) en la seva versi\u00f3 espanyola (P\u00e9rez-Alb\u00e9niz et al., 2003<\/a>). Es tracta d\u2019una escala formada per 28 \u00edtems dividits en quatre subescales que al seu torn mesuren quatre magnituds diferents del concepte general d\u2019empatia: Presa de perspectiva, Fantasia, Preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica i Malestar personal, compostes per set \u00edtems cadascuna d\u2019elles. Aquest instrument permet mesurar tant l\u2019actitud cognitiva com la reacci\u00f3 emocional de l\u2019individu, la seva actitud emp\u00e0tica i presenta adequades propietats psicom\u00e8triques (\u03b1 de Cronbach = .70-.78). <\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019an\u00e0lisi de la conducta antisocial es va emprar el q\u00fcestionari de conducta antisocial (CCA) (Martorell i Gonz\u00e1lez, 2011<\/a>). Consta de 36 \u00edtems, incloent quatre alternatives de resposta (\u201cmai\u201d, \u201calguna vegada\u201d, \u201cmoltes vegades\u201d i \u201csempre\u201d). Aquest instrument es divideix en tres subescales, sent la primera subescala la d\u2019agressivitat que fa al\u00b7lusi\u00f3 a conductes d\u2019agressivitat verbal o f\u00edsica amb els altres. La segona subescala \u00e9s la d\u2019a\u00efllament i avalua la necessitat d\u2019estar sol, escapant i evitant les situacions que impliquin relacionar-se amb els altres. L\u2019\u00faltima subescala rep el nom d\u2019ansietat\/retra\u00efment, i avalua la dificultat per a relacionar-se amb els altres, en aquesta ocasi\u00f3 tenint en compte reaccions vitals o funcionals. Aquest instrument tamb\u00e9 presenta adequades propietats psicom\u00e8triques (\u03b1 de Cronbach = .91). <\/p>\n\n\n\n

Finalment, mitjan\u00e7ant un q\u00fcestionari sociodemogr\u00e0fic, realitzat ad hoc<\/em>, es va recollir tamb\u00e9 informaci\u00f3 de les persones tutores (edat, estat civil, nivell d\u2019estudis i nivell socioecon\u00f2mic). <\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Abans de gestionar els q\u00fcestionaris es va sol\u00b7licitar el perm\u00eds de la direcci\u00f3 del centre i dels corresponents coordinadors dels diferents clubs esportius. Despr\u00e9s de la sol\u00b7licitud dels permisos convenients es va comen\u00e7ar amb l\u2019administraci\u00f3 dels q\u00fcestionaris, que es va realitzar per petits grups en pres\u00e8ncia de personal investigador de l\u2019estudi. De manera autoadministrada es va emplenar cada q\u00fcestionari, atenent-se en tot moment als dubtes i assegurant la confidencialitat i l\u2019anonimat de les respostes. La durada de la realitzaci\u00f3 dels q\u00fcestionaris va ser d\u2019aproximadament 30 minuts. La recollida de dades es va realitzar al llarg del curs escolar 2015-2016. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les dades d\u2019aquest estudi es van analitzar mitjan\u00e7ant el programa estad\u00edstic SPSS., v.19.0 per a Windows, (SPSS Inc, Chicago, USA). El nivell de significaci\u00f3 es va fixar en p <\/em>< .05. Les dades es mostren en estad\u00edstics descriptius de mitjana, desviaci\u00f3 t\u00edpica i percentatges. Es va comprovar la distribuci\u00f3 normal de les dades i la igualtat de vari\u00e0ncies mitjan\u00e7ant proves de Kolmogorov-Smirnov i contrast de Levene respectivament. Les difer\u00e8ncies entre sexes i tipus d\u2019esport es van analitzar mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia (ANOVA) amb an\u00e0lisi post hoc <\/em>(Bonferroni). Finalment, es va realitzar una an\u00e0lisi de correlaci\u00f3 Pearson entre la conducta prosocial i antisocial. <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la taula 1 s\u2019exposen els resultats sociodemogr\u00e0fics dels pares dels nens en relaci\u00f3 amb cada grup analitzat i el nombre de nenes i nens per grup. Hi ha difer\u00e8ncies significatives amb el nivell d\u2019estudis, destacant que el grup de futbol presenta el m\u00e9s alt percentatge de pares sense estudis. <\/p>\n\n\n\n

A la taula 2 i a les figures 1, 2, 3 i 4 s\u2019exposen els resultats de la conducta prosocial i antisocial en relaci\u00f3 amb el sexe i els grups d\u2019esportistes. Es pot destacar que en la conducta prosocial i els seus diferents factors, les difer\u00e8ncies entre sexes es comencen a evidenciar en els grups de nens esportistes, mostrant les nenes majors nivells d\u2019empatia i existint nom\u00e9s aquesta difer\u00e8ncia entre sexes en el factor de distr\u00e8s o malestar personal en el grup de sedentaris. En relaci\u00f3 amb la conducta antisocial, no es troben difer\u00e8ncies significatives entre sexes en el grup de sedentaris, apareixent aquestes difer\u00e8ncies en els grups d\u2019esportistes, presentant els nens major conducta antisocial. En relaci\u00f3 amb el grup total, el grup de futbol presenta menys presa de perspectiva que la resta de grups i el grup sedentari mostra major preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives amb el grup de b\u00e0squet. Aix\u00ed mateix, el grup de futbol manifesta major agressivitat que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb l\u2019atletisme. En l\u2019an\u00e0lisi per sexes, tenint en compte l\u2019esport i la conducta prosocial, els nens del grup d\u2019atletisme presenten de manera significativa major presa de perspectiva que el grup de multiesport, futbol i b\u00e0squet; a m\u00e9s, el grup de sedentaris presenta major preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives amb el grup d\u2019atletisme. Finalment, el grup de sedentaris mostra major distr\u00e8s i malestar personal que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb el grup de b\u00e0squet (figura 1). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Resultats de les conductes prosocial i antisocial en els diferents grups analitzats i en relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n

\n
\"\"
Difer\u00e8ncies en empatia amb els nens en funci\u00f3 de l\u2019esport practicat<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

En les nenes, el grup de sedent\u00e0ries mostra menor presa de perspectiva que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives amb els grups d\u2019atletisme i b\u00e0squet. Finalment, el grup de sedent\u00e0ries manifesta major distr\u00e8s i malestar personal que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb el grup de b\u00e0squet (figura 2). <\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Difer\u00e8ncies en empatia en les nenes en funci\u00f3 de l\u2019esport practicat<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

Tenint en compte la conducta antisocial, els nens que practiquen futbol presenten la major puntuaci\u00f3 en conducta antisocial amb difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb el grup d\u2019atletisme; alhora, els nens del grup d\u2019atletisme manifesten menor agressivitat que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb els grups de futbol i b\u00e0squet (figura 3). <\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Difer\u00e8ncies en conducta antisocial en els nens en funci\u00f3 de l\u2019esport practicat<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

Quant a les nenes, no hi ha difer\u00e8ncies significatives (figura 4). <\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Difer\u00e8ncies en conducta antisocial en les nenes en funci\u00f3 de l\u2019esport practicat<\/em><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de correlaci\u00f3 de Pearson mostra una associaci\u00f3 negativa entre la puntuaci\u00f3 en empatia total amb l\u2019agressivitat (r <\/em>= \u20130.345, p <\/em>< .01) i l\u2019a\u00efllament (r <\/em>= \u20130.202, p <\/em>< .01) i positiva amb l\u2019ansietat\/retra\u00efment (r <\/em>= .301, p <\/em>< .01). En el cas de la puntuaci\u00f3 total en conducta antisocial nom\u00e9s s\u2019obt\u00e9 una associaci\u00f3 negativa amb la presa de perspectiva (r = <\/em>360, p<\/em> < .01). <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi ha estat analitzar les conductes prosocial i antisocial de diferents esportistes escolars en relaci\u00f3 amb el sexe i amb nens que no practiquen esport. La troballa m\u00e9s important d\u2019aquest estudi assenyala que la pr\u00e0ctica esportiva infantil de car\u00e0cter federat no provoca majors nivells d\u2019empatia o menors nivells de conducta antisocial en relaci\u00f3 amb nens que no fan esport, i que existeixen algunes difer\u00e8ncies significatives en aquestes conductes en funci\u00f3 de l\u2019esport practicat. En aquest sentit, el sol fet de prendre part en competicions esportives no garanteix la formaci\u00f3 del car\u00e0cter o l\u2019adquisici\u00f3 de l\u2019esportivitat (Cruz et al, 1996<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte el sexe, les difer\u00e8ncies en conducta prosocial es comencen a evidenciar en els grups d\u2019esportistes, presentant les nenes esportistes major empatia que els nens, no trobant aquestes difer\u00e8ncies en el grup sedentari. Circumst\u00e0ncia semblant s\u2019observa en la conducta antisocial, en la qual no existeixen difer\u00e8ncies significatives entre sexes en el grup de sedentaris, per\u00f2 s\u00ed en el d\u2019esportistes, mostrant els nens una conducta antisocial superior. En poblaci\u00f3 infantil i adolescent, estudis previs (Garaigordobil i Galdeano, 2006;<\/a> Gorostiaga et al., 2014<\/a>) han mostrat que les nenes presenten m\u00e9s empatia que els nens. De manera espec\u00edfica i en l\u2019\u00e0mbit esportiu, a difer\u00e8ncia d\u2019aquest estudi, Kavussanu et al. (2009)<\/a> no van trobar difer\u00e8ncies en empatia entre homes i dones futbolistes de 15 i 47 anys, per\u00f2 d\u2019acord amb aquest estudi, els homes manifestaven major conducta antisocial. Els estudis sobre aquest tema s\u00f3n escassos i a vegades contradictoris. En aquest sentit, Pelegr\u00edn et al., (2010)<\/a> indiquen que els joves que practiquen un esport tenen un menor risc de desenvolupar conductes agressives, en mostrar conductes m\u00e9s extravertides, sensibles i respectuoses cap als altres. <\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte els grups analitzats, el grup de futbol presenta menys presa de perspectiva que la resta de grups i el grup sedentari mostra major preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives amb el grup de b\u00e0squet. Aix\u00ed mateix, el grup de futbol mostra m\u00e9s agressivitat que la resta de grups amb difer\u00e8ncies significatives en relaci\u00f3 amb l\u2019atletisme. Si es tenen en compte els factors sociodemogr\u00e0fics de les persones tutores, cal destacar que entre els diferents grups formats hi ha difer\u00e8ncies significatives en el nivell d\u2019estudis, sent les del grup de futbol les que major percentatge representen sense estudis, encara que no es pot dilucidar en aquest treball l\u2019associaci\u00f3 entre la moralitat d\u2019aquestes i el nivell d\u2019estudis. A m\u00e9s, poden influir diferents factors en aquests resultats: el model d\u2019iniciaci\u00f3 esportiva, el plantejament de la competici\u00f3, la pressi\u00f3 ambiental en relaci\u00f3 amb les persones tutores, amistats, clubs i la influ\u00e8ncia dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses. En aquest sentit i de l\u2019an\u00e0lisi de diverses autories S\u00e1enz et al. (2015)<\/a> destaquen que les conductes prosocial i antisocial en contextos esportius pot estar influenciada per diversos factors com s\u00f3n: el grup d\u2019iguals, els professors d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, les persones tutores i espectadores, \u00e0rbitres, mitjans de comunicaci\u00f3 i representants institucionals. Segons la teoria d\u2019aprenentatge social, es pot provocar una forta agressivitat en el nen nom\u00e9s pel fet d\u2019exposar-lo a models agressius amb \u00e8xit i recompensar-li intermitentment una conducta agressiva (Bandura i Walters, 2002<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019anterior q\u00fcesti\u00f3, \u00e9s rellevant la funci\u00f3 dels esports espectacle en l\u2019esport infantil, el m\u00e0xim objectiu del qual \u00e9s la vict\u00f2ria, la recompensa econ\u00f2mica i la meritocr\u00e0cia. Referent a aix\u00f2, S\u00e1enz et al. (2015)<\/a> indiquen que a trav\u00e9s de l\u2019esport professional, es poden transmetre a l\u2019esport educatiu contravalors com: guanyar costi el que costi, la humiliaci\u00f3, la venjan\u00e7a, etc. Les conductes agressives han arribat a ser massa habituals en les graderies, en les banquetes i sobretot en el terreny de joc (Blasco i Orgil\u00e9s, 2014<\/a>). Particularment, en el context del futbol infantil i despr\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de 240 competicions, Gimeno et al. (<\/a>2007<\/a>)<\/a> indiquen que les persones tutores s\u00f3n les que provoquen el 19% de les agressions verbals als \u00e0rbitres i en un 4% dels casos van provocar agressions f\u00edsiques als entrenadors. La pressi\u00f3 de les persones tutores \u00e9s per tant un predictor de la intenci\u00f3 i actuaci\u00f3 de comportaments antisocials en nens esportistes (S\u00e1nchez et al., 2014<\/a>). No obstant aix\u00f2, el comportament dels entrenadors durant la pr\u00e0ctica i la competici\u00f3 t\u00e9 un major impacte en els comportaments dels joves esportistes que el comportament dels seus tutors (Palou et al., 2013<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, \u00e9s necessari que l\u2019entrenador orienti el treball cap a la tasca en si mateixa perqu\u00e8 els esportistes tinguin una major satisfacci\u00f3 de les seves necessitats d\u2019autonomia i de relacions socials, la qual cosa propiciaria l\u2019aparici\u00f3 de motius de pr\u00e0ctica m\u00e9s intr\u00ednsecs, majors comportaments prosocials i la reducci\u00f3 de conductes antisocials (S\u00e1nchez-Oliva et al., 2012<\/a>). El clima motivacional associat a la tasca per part de companys, entrenador i persones tutores estar\u00e0 relacionat de manera negativa amb accions antisocials i el clima motivacional orientat a l\u2019ego creat pels companys, l\u2019entrenador i les persones tutores est\u00e0 relacionat de manera positiva amb accions antisocials (Leo et al., 2009<\/a>). En aquest sentit, l\u2019orientaci\u00f3 a la tasca i el clima de domini s\u00f3n predictors positius de la conducta prosocial, mentre que l\u2019orientaci\u00f3 a l\u2019ego i el clima de rendiment s\u00f3n predictors positius del comportament antisocial en futbolistes de 12 a 17 anys (Kavussanu, 2006<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els entrenadors que mantenen bones relacions amb els seus atletes redueixen el comportament antisocial, i l\u2019exposici\u00f3 a nivells relativament alts de raonament sociomoral en el context de les activitats esportives promou la conducta prosocial (Rutten et al., 2007<\/a>). Per tant, les relacions de suport entre entrenadors i atletes s\u2019associen a un menor comportament antisocial (Rutten et al., 2011<\/a>). En aquest sentit, els atletes motivats de manera aut\u00f2noma haurien de ser m\u00e9s propensos a comportar-se d\u2019acord amb el seu sentit i valors internalitzats, que inclourien el respecte dels altres i de si mateixos i, alhora, ser m\u00e9s propensos a involucrar-se en comportaments prosocials i menys a participar en el comportament antisocial (Hodge i Lonsdale, 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquesta recerca es conclou que la participaci\u00f3 en l\u2019esport infantil competitiu no garanteix una major conducta prosocial i una menor conducta antisocial en relaci\u00f3 amb els nens que no fan esport, fins i tot, en determinats esports com el futbol, s\u2019incrementa la conducta antisocial, i alhora, s\u2019observa una major preocupaci\u00f3 emp\u00e0tica en el grup sedentari. <\/p>\n\n\n\n

La gran limitaci\u00f3 d\u2019aquest estudi \u00e9s que no es van analitzar determinats correlats i conductes de moralitat dels entrenadors i persones tutores en relaci\u00f3 amb l\u2019esport escolar que en poguessin determinar amb major claredat els resultats. Per tant, en estudiar les conductes prosocials i antisocials dels joves esportistes, s\u2019observa que pocs treballs han analitzat l\u2019esquema moral dels entrenadors, les persones tutores, grup d\u2019iguals i ideari dels clubs. Futures recerques han d\u2019abordar prospectives d\u2019estudi que permetin determinar amb major precisi\u00f3 la relaci\u00f3 entre el comportament moral dels joves i l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong>\u00a0<\/h2>\n\n\n\n

Aquest treball ha estat finan\u00e7at per l\u2019Instituto de Estudios Giennenses, a trav\u00e9s del Projecte \u201cAn\u00e1lisis de la Prevalencia de Altas Capacidades y Talento en Ni\u00f1os de 6 a 12 a\u00f1os de la Provincia de Ja\u00e9n y su relaci\u00f3n con Variables Sociodemogr\u00e1ficas\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi \u00e9s analitzar la conducta prosocial i antisocial en l\u2019esport escolar. Van participar-hi 247 nenes i nens d\u2019edat compresa entre els 8 i els 12 anys, organitzats en cinc grups: esportistes d\u2019atletisme, de futbol, b\u00e0squet, multiesport i sedentaris. Els resultats indiquen que, en els grups d\u2019esportistes, els nens mostren una conducta antisocial […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":12,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[211,11622,153,209,210],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["competici\u00f3<\/a>","esport<\/a>","esport<\/a>","nens<\/a>","socialitzaci\u00f3<\/a>"],"unlinked":["competici\u00f3<\/span>","esport<\/span>","esport<\/span>","nens<\/span>","socialitzaci\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 2 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 2020","modified":"Updated on 29 gener 2024"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 2020 11:27","modified":"Updated on 29 gener 2024 13:05"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1142\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1142"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1142\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":63402,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1142\/revisions\/63402\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1142"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1142"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1142"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}