{"id":11198,"date":"2020-10-27T11:14:26","date_gmt":"2020-10-27T11:14:26","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=11198"},"modified":"2021-01-04T16:26:32","modified_gmt":"2021-01-04T16:26:32","slug":"models-conceptuals-en-el-comportament-de-lequilibri-huma-praxi-motriu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/models-conceptuals-en-el-comportament-de-lequilibri-huma-praxi-motriu\/","title":{"rendered":"Models conceptuals en el comportament de l’equilibri hum\u00e0. Praxi motriu"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/h2>\n\n\n
\n

L’\u00e9sser hum\u00e0 necessita quotidianament per despla\u00e7ar-se pels propis mitjans, i sense ajuts externs, trobar el seu cos en una situaci\u00f3 en l’espai que coneixem com bipedestaci\u00f3. Aquesta situaci\u00f3, l’anomenem comportament motriu de I ‘equilibri i pot ser scnse despla\u00e7ament o en translaci\u00f3 (lineal i rotaci\u00f3). Perqu\u00e8 es produeixi aquest comportament motriu s\u00f3n necess\u00e0ries diferents formcs de conductes; entre d’altres, considerem la conducta biomec\u00e0nica, la conducta biol\u00f2gica i la conducta psicol\u00f3gica. Definim la conducta biomec\u00e0nica del comportament motriu de l’equilibri, no com un equilibri en el sentit f\u00edsic del terme, sin\u00f3 com aquclla estabilitat que t\u00e9 el subjecte quan mant\u00e9 una postura determinada i aproximadament estable. El seu centre de gravetat est\u00e0 sobre la base de sustentaci\u00f3, la l\u00ednia de gravetat generalment passa lleugerament per darrere o per davant de la cavitat cotiloide, aix\u00ed com per uns elements esquel\u00e8tics te\u00f2ricament determinats, que no s\u00f3n constants sin\u00f3 predominants i s\u00f3n les accions musculars i lligamentoses les que executen que la l\u00ednia dc gravetat es desplaci cont\u00ednuament, realitzant una s\u00e8rie d’oscil\u00b7lacions al voltant d’una posici\u00f3 mitjana del subjecte. Aquesta posici\u00f3 representa la soluci\u00f3 personal al seu problema d’estabilitat tenint sempre presents les lleis gravitacionals. Definim la conducta biol\u00f2gica del comportament motriu de requilibri com tots aquells comportaments reactius i les interaccions que es produeixen en els mateixos en un primer nivell d’an\u00e0lisi, cosa que coneixem per una resposta determinada que denominem sensacions multimodals, que permeten el comportament sensorioreactiu de l’equilibri hum\u00e0. Aix\u00ed mateix, definim la conducta psicol\u00f2gica de l’equilibri motriu com el comportament perceptiu motriu que apareix davant d’una estimulaci\u00f3 i aquesta resposta motriu es manifesta i caracteritza per l’anticipaci\u00f3, l’orientaci\u00f3 i l’adaptaci\u00f3 en I’espai davant d’una estimulaci\u00f3 variable (configuraci\u00f3). Cada una d’elles \u00e9s un model present en el comportament de l’equilibri i alhora representen formes diferents d’interpretar l’equilibri en l’\u00e9sser hum\u00e0. \u00c9s objecte d’aquest treball te\u00f2ric descriptiu explicar cada una d’aquestes conductes d’equilibri des d’aquestes tres perspectives. La primera part, planteja situacions referencials que s\u00f3n b\u00e0siques, ja que qualsevol dels m\u00e8todes de valoraci\u00f3 que s’utilitzen, tant en la conducta biol\u00f2gica, biomec\u00e0nica com en la psicol\u00f2gica, solucionaran parcialment a l’educador o entrenador de la motricitat els mecanismes necessaris per a la seva aplicaci\u00f3 i posada en pr\u00e0ctica. D’altra banda, descriu una estructura te\u00f2rica o model sobre una realitat que \u00e9s for\u00e7a complexa i que dif\u00edcilment es pot simplificar si no \u00e9s en aspectes puntuals. Tanmateix, la segona part analitza un model d’aplicaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 de par\u00e0metres que, per metodologia de l’estudi i tamb\u00e9 per simplificaci\u00f3, van eliminant-se uns i escollint-se uns altres comportaments motrius d’equilibri, que classifiquem, segons el criteri de prioritzaci\u00f3 d’equilibris humans, (criteri basat majorit\u00e0riament i fonamentalment en la utilitzaci\u00f3 i generalitzaci\u00f3). Definim el model d’aplicaci\u00f3 de l’equilibri com el comportament motriu en bipedestaci\u00f3 t\u00f2nic i cin\u00e8tic m\u00e9s generalitzable i utilitzat, que combina els par\u00e0metres (\u00f2rgans dels sentits i moviment) prioritzant en la visi\u00f3, propiocepci\u00f3, funci\u00f3 vestibular i donant com a resultat unes respostes motrius que denominem fonamentals per dimensionar les diferents possibilitats de l’equilibri. A continuaci\u00f3 descriurem cada un d’aquests models: biomec\u00e0nic, biol\u00f2gic, psicol\u00f2gic i d’aplicaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n\n

Paraules clau:<\/strong> equilibri<\/span>, percepci\u00f3<\/span>, postura<\/span>, sensibilitat<\/span><\/p> <\/div> \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L’\u00e9sser hum\u00e0 necessita quotidianament per despla\u00e7ar-se pels propis mitjans, i sense ajuts externs, trobar el seu cos en una situaci\u00f3 en l’espai que coneixem com bipedestaci\u00f3. Aquesta situaci\u00f3, l’anomenem comportament motriu de I ‘equilibri i pot ser scnse despla\u00e7ament o en translaci\u00f3 (lineal i rotaci\u00f3). Perqu\u00e8 es produeixi aquest comportament motriu s\u00f3n necess\u00e0ries diferents […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":2,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[3894,4000,2516,5272],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["Apunts per al segle XXI<\/span>"]},"tags":{"linked":["equilibri<\/a>","percepci\u00f3<\/a>","postura<\/a>","sensibilitat<\/a>"],"unlinked":["equilibri<\/span>","percepci\u00f3<\/span>","postura<\/span>","sensibilitat<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 octubre 2020","modified":"Updated on 4 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 octubre 2020 11:14","modified":"Updated on 4 gener 2021 16:26"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11198\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=11198"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11198\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":37880,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11198\/revisions\/37880\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=11198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=11198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=11198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}