{"id":11166,"date":"2020-10-27T11:14:05","date_gmt":"2020-10-27T11:14:05","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=11166"},"modified":"2021-01-02T13:06:55","modified_gmt":"2021-01-02T13:06:55","slug":"lentrenament-de-latencio-en-saltadors-pautes-generals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/lentrenament-de-latencio-en-saltadors-pautes-generals\/","title":{"rendered":"L’entrenament de l’atenci\u00f3 en saltadors: pautes generals"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/h2>\n\n\n
\n

Estar concentrat \u00e9s una habilitat que es pot adquirir amb l’experi\u00e8ncia. No obstant, alguns esportistes semblen tenir una aptitud especial per concentrar-se. Mantenen la seva atenci\u00f3 sobre els aspectes del seu entorn i d’ells mateixos que s\u00f3n veritablement importants. Es diu que tenen una bona mentalitat per competir, i sembla que controlen la situaci\u00f3 en tot moment, fins i tot quan sembla que els \u00e9s adversa. Aquests atletes seleccionen els est\u00edmuls que els ajuden a rendir i es dirigeixen cap a ells ometent-ne altres que, tot i ser importants, impliquen traves per al seu rendiment, per exemple els pensaments negatius, el sentiment de por a l’errada, els trets de sortida de les curses i, fins i tot, la sensaci\u00f3 de mal en alguna part del cos. Entrenar el funcionament de l’atenci\u00f3 de manera que resulti efectiva per al rendiment passa per una s\u00e8rie de consideracions tant de tipus te\u00f2ric com metodol\u00f2gic. Les consideracions te\u00f2riques, sovint omeses en \u00e0mbits aplicats d’entrenament, impliquen acceptar un model que expliqui el proc\u00e9s atencional (de les situacions d’execuci\u00f3) en relaci\u00f3 amb el rendiment. El model ha de resultar, almenys, igual de v\u00e0lid per als nostres prop\u00f2sits aplicats. La majoria de les investigacions aportades fins al moment sobre processos atencionals relacionats amb l’execuci\u00f3 esportiva s’han basat en el model te\u00f2ric de Nideffer (1976, 1976b, 1977, 1978, 1980, 1981, 1985, 1989) el qual postula que hi ha dues dimensions diferents en l’atenci\u00f3: l’amplitud, oscil.lant entre dos pols (estret-ampli), i la direcci\u00f3, que oscil.la entre dos pols (intern-extern). La concentraci\u00f3 de l’esportista abans i durant l’execuci\u00f3 consisteix, fonamentalment, en el fet que presti atenci\u00f3 a aquells est\u00edmuls que s\u00f3n decisius per executar la tasca i filtri la informaci\u00f3 dels seus sistemes sensorials o del seu sistema nervi\u00f3s central que \u00e9s irrellevant per a aquesta execuci\u00f3. En altres paraules, la concentraci\u00f3 es basa en la direcci\u00f3 correcta i amplitud del focus d’atenci\u00f3 a cada instant. D’altra banda, les situacions considerades de demanda de rendiment tendeixen a ser interpretades en termes amena\u00e7ants, si b\u00e9 no d’una manera exclusiva. Aix\u00f2 desencadena respostes en molts sistemes del nostre organisme que no sempre ajuden a obtenir un nivell de rendiment \u00f2ptim. Aquestes respostes s\u00f3n els coneguts s\u00edmptomes d’estats d’estr\u00e8s (Lazarus, 1986) i incloeixen una tend\u00e8ncia a dirigir el focus atencional inapropiadament. Respecte a quina \u00e9s l’aportaci\u00f3 pr\u00e0ctica de la Psicologia Esportiva envers aquests models, cal fer tamb\u00e9 algunes consideracions de tipus general. L’entrenament psicol\u00f2gic, com a factor en \u00faltima inst\u00e0ncia destinat a millorar els nivells de rendiment, no incidex directament en el fet d’aconseguir aquests nivells. L’acci\u00f3 del psic\u00f2leg esportiu es dirigeix a proporcionar un sistema de treball per desenvolupar els recursos de l’esportista amb els dos objectius generals seg\u00fcents:<\/p>\n