{"id":11140,"date":"1985-10-01T11:13:00","date_gmt":"1985-10-01T11:13:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=11140"},"modified":"2021-01-16T10:17:55","modified_gmt":"2021-01-16T10:17:55","slug":"ordre-i-desordre-dialectica-de-lesport-dalta-competicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/ordre-i-desordre-dialectica-de-lesport-dalta-competicio\/","title":{"rendered":"Ordre i desordre. Dial\u00e8ctica de l’esport d’alta competici\u00f2."},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/h2>\n\n\n
\n

L’esport d’alta competici\u00f3, esport d’\u00e8lite, esport de m\u00e0xim nivell o categoria, com se l’anomena indistintament, atreu l’atenci\u00f3 de l’home modern d’una forma o d’una altra. El p\u00fablic en general no pot defugir de cap manera la influ\u00e8ncia, directa o indirecta, d’aquesta manifestaci\u00f3 cim de la instituci\u00f3 de l’esport. Aix\u00ed mateix \u00e9s impossible que la instituci\u00f3 de l’esport en conjunt defugi la influ\u00e8ncia d’aquest subsistema, summament refinat, de l’esport. L’esport d’alta competici\u00f3 \u00e9s part integrant de l’esport, de la mateixa manera que \u00e9s part integrant de la societat en general. Porta els seus trets per b\u00e9 o per mal. En molts sentits manifesta imperfeccions i contradiccions semblants, \u00e9s alhora ordre i desordre; quelcom que podria \u00e9sser considerat dial\u00e8ctic en la seva estructura. Fent refer\u00e8ncia a la sent\u00e8ncia de Helmut Plessner de fa aproximadament 30 anys, que condemn\u00e9s l’esport, o l’esport d’alta competici\u00f3 car \u00e9s aquest el que ens preocupa, condemnaria tamb\u00e9 la societat moderna (Plessner, 1952).<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 d’aquest punt de vista, molt abstracte i alhora bastant general, a partir d’una certa forma i estructura b\u00e0siques d’aquest sistema haurem d’assolir un millor enteniment d’all\u00f2 que \u00e9s en realitat l’esport d’alta competici\u00f3. Haurem d’analitzar en seu context socio-cultural, la seva estrutura interna i haurem de demostrar en quins sentits es manifesta la dial\u00e8ctica de l’esport d’alta competici\u00f3 modern. Despr\u00e9s d’unes consideracions tocant a una definici\u00f3 adequada donarem un cop d’ull a les investigacions anteriors i a la teoria, fet gr\u00e0cies al qual podrem comprendre l’estructura i el sistema dels esports d’alta competici\u00f3 d’una manera m\u00e9s subtil.<\/p>\n

Considerar\u00e9 metodol\u00f2giment materials de recercasociol\u00f2gica, intentan oferir unes nocions que superin l’\u00e0mbit de l’observaci\u00f3 emp\u00edrica i de l’experi\u00e8ncia quotidiana. Aquestes consideracions representen un intent de teoritzar a un nivell secundari, amb una refer\u00e8ncia s\u00f2lida als resultats observat, per\u00f2 amb el prop\u00f2sit d’abra\u00e7ar aquests resultats com a part d’una an\u00e0lisis estructural de l’esport de competici\u00f3 com a sistema coherent i alhora contradictori. L’afany per entendre aquest sistema pot revelar, al capdavall, el que Simmel (1923) anomen\u00e0 “formes” i Wittgenstein (1960), pel que fa a l’an\u00e0lisi del llenguatge, “La gram\u00e0tica d’un fen\u00f2men social”. Les dificultats de la definici\u00f3, Wittgenstein observ\u00e0 tamb\u00e9 al cas dels jocs ling\u00fcistics, hauran de superar-se fent-se paleses les caracter\u00edstiques principals d’aquest sistema.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L’esport d’alta competici\u00f3, esport d’\u00e8lite, esport de m\u00e0xim nivell o categoria, com se l’anomena indistintament, atreu l’atenci\u00f3 de l’home modern d’una forma o d’una altra. El p\u00fablic en general no pot defugir de cap manera la influ\u00e8ncia, directa o indirecta, d’aquesta manifestaci\u00f3 cim de la instituci\u00f3 de l’esport. Aix\u00ed mateix \u00e9s impossible que la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["Apunts per al segle XXI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 41 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 octubre 1985","modified":"Updated on 16 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 octubre 1985 11:13","modified":"Updated on 16 gener 2021 10:17"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11140\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=11140"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11140\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":41283,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11140\/revisions\/41283\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=11140"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=11140"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=11140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}